EXPLORACIÓ FALLIDA

Quan l’any 1981 Har­ri­son Ford es va ficar dins la pell d’Indi­ana Jones de bra­cet del genial binomi George Lucas - Ste­ven Spi­el­berg, el gènere de pel·lícules d’aven­tu­res amb cer­ca­tre­sors va pujar a una altra dimensió. I els intents per com­par­tir o allar­gar aquesta nova pàgina glo­ri­osa del cinema d’entre­te­ni­ment no han estat pocs. La búsqueda (2004), amb l’incom­bus­ti­ble i ja cre­mat i espre­mut Nico­las Cage, va ser una còpia accep­ta­ble, tot i que, òbvi­a­ment lluny de la mítica tri­lo­gia (la quarta la rebai­xem a un esglaó infe­rior). Ara aterra una nova versió d’aven­tu­rer intrèpid, expert en història i arque­o­lo­gia, amb l’excusa de l’èxit d’un dels vide­o­jocs més acla­mats, Unc­har­ted (‘inex­plo­rat’). No han esca­ti­mat en mit­jans per donar forma a aquest pre­vi­si­ble i pre­cui­nat block­bus­ter diri­git per Ruben Fleis­her, que va apor­tar alguna petita inno­vació amb la comèdia Zom­bi­e­land (2009) i que ja es va moure en l’àmbit de les grans pro­duc­ci­ons per encàrrec amb la comer­cial Venom (2018).

Fleis­her ha pogut comp­tar, a més, amb un actor i reclam a l’alça com a pro­ta­go­nista, Tom Holland (Lo impo­si­ble, Al cor del mar, Spi­der-Man), acom­pa­nyat del taqui­ller Mark Wahl­berg (Boo­gie Nights, La tem­pesta per­fecta, El pla­neta dels simis, Infil­trats, Sho­o­ter, Max Payne, The Figh­ter, Con­tra­bando, 2 Guns, Trans­for­mers, Marea negra) i d’Anto­nio Ban­de­ras, que ja fa temps que com­bina amb encert el cinema d’autor euro­peu amb Hollywood. L’ídol mala­gueny és el dolent de torn, San­ti­ago Mon­cada, i tot i inten­tar aguan­tar el per­so­natge amb certa dig­ni­tat acaba morint de forma real i figu­rada, per sort, abans d’hora. I és que, en la mateixa línia, la forçada química entre els pro­ta­go­nis­tes nau­fraga també des del pri­mer minut. Els diàlegs supo­sa­da­ment engi­nyo­sos i diver­tits entre Nate Drake (Tom Holland) i Sully (Mark Wahl­berg) fra­cas­sen igual que Mon­cada. Tot això, afe­git a un ritme nar­ra­tiu irre­gu­lar i a una història amb uns ciments que gri­nyo­len, pro­voca un resul­tat dece­be­dor, només digne per al con­sum exclu­siu de cris­pe­tes. Això sí, les esce­nes aèries faran les delícies dels segui­dors del cinema d’acció, ja que són el punt fort del film. I és que amb els efec­tes digi­tals, tam­poc s’estan de res. L’altre atrac­tiu el tro­ba­rem en un dels llocs del rodatge, Bar­ce­lona, on podrem gau­dir del nucli històric i d’altres indrets prou reco­nei­xi­bles.

Una llàstima que tot aquest emba­latge, amb tres figu­res de pri­mera línia, no doni l’encaix neces­sari per poder emba­da­lir davant la gran pan­ta­lla. La trama, bàsica­ment, sus­ten­tada en la recerca per part de Nate i Sully del major tre­sor del món mai tro­bat, és un ganxo que no acaba de fun­ci­o­nar. Els salts i l’agi­li­tat de l’Spi­der-Man més de moda davant el físic de Tati Gabri­e­lle (recorda Grace Jones a Pano­rama per matar) que­da­ran en no res per la falta de sen­tit de tot ple­gat. L’argu­ment està poc tre­ba­llat, i si lliga és per fer mínima­ment creïble i lògica una recerca plena de tòpics. Això no serà obs­ta­cle per con­vi­dar-nos a una més que pro­ba­ble seqüela, que podreu intuir si teniu el valor d’aguan­tar fins al final dels crèdits.