Comprendre
La comprensió és imprescindible per poder viure amb una certa alegria. Nosaltres ens hem d’explicar bé, però són els altres els que han de fer l’esforç d’entendre i respectar les nostres circumstàncies, voluntats, passions, desitjos... Això no vol dir que puguem fer el que ens doni la gana i que els altres ens hagin d’entendre, però sí que hem de mirar de ser com ens sentim, no com ens obliguen a ser. I d’això van les cinc recomanacions d’avui.
Ricardo Alcántara fa un homenatge la seva gata, la Lluna –un clàssic entre els noms de gates–, a través d’una història senzilla i efectiva en què un nen va detallant la falta de comprensió que troba al seu entorn. La mare el renya si trepitja el terra acabat de fregar, però és que ell no es pot aguantar més el pipí; a l’escola l’escridassen si falla un gol, però és que les seves cames xuten allà on volen; la mestra no vol que parli a classe, però la boca se li omple de paraules; l’àvia vol que es mengi tot el que hi ha al plat, però hi posa massa quantitat; el seu amic Jaume ho vol ser en exclusiva; la seva germaneta s’entesta a posar-li el xumet a la boca i ell ja és gran, per a xumets... Fins que al vespre se li acosta la gata Lluna, l’única que realment entén el protagonista, i s’abracen i dormen junts, protegint-se.
Les il·lustracions de Villamuza són magnífiques i combinen un realisme expressiu amb uns acabats volgudament matussers.