MONTSERRAT I LA PSEUDOHISTÒRIA

Fa uns dies va tenir un notable èxit un tuit del dramaturg Jaume Miró que deia el següent: “Avui he après que l’editorial en actiu més antiga del món és Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM), nascuda com a impremta el 1499; Cambridge University Press ho va fer el 1534 i Oxford, el 1568.” L’allau de respostes entusiastes no es va fer esperar, inclosa la del diputat Joan Canadell , a qui això de la pseudohistòria li agrada més que a un senglar un bassal de gasoil, i que va afirmar: “Hi ha molts més fets sorprenents similars dels quals molta gent no és conscient.”

Quan vaig veure el panorama, va sortir el botifler i el traïdor que porto a dins. Me’n feia creus que costés tant d’entendre que el tuit inicial no era més que una boutade del seu autor, un exercici de pseudohistòria que efectuava una manipulació evident dels fets històrics i que portava a conclusions completament esbiaixades. La retòrica del missatge era la mateixa que fa servir l’Institut Nova Història (INH), és a dir, allò de “som més importants del que sembla i del que alguns ens han volgut fer creure”, amb un “ens han robat la història” implícit en el tuit inicial i en algunes de les respostes que se’n derivaven, inclosa la del diputat Canadell que, com és sabut, és soci benefactor de l’INH.

Ara bé, la realitat és tossuda i no admet gaires matisos. Allò cert és que al monestir de Montserrat, a finals del segle XV, s’imprimien llibres. Tant cert com que l’actual Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM) és una editorial que té poc a veure amb la premsa que hi havia instal·lada a la nostra muntanya sagrada a les acaballes del quatre-cents. Que allà s’imprimissin llibres no permet afirmar que PAM ja existia al segle XV i que, per això, és l’editorial més antiga del món. Bàsicament, perquè és impossible una continuïtat històrica directa entre aquella premsa tardomedieval montserratina i l’actual editorial, ja que les editorials com les entenem avui, amb les tasques i atribucions de l’actual sistema d’edició, no existien en l’edat mitjana. I tot això val per a Oxford i Cambridge, amb qui el tuit inicial pretenia establir paral·lelismes.

El més greu de tot plegat és que, si entres al web de Publicacions de l’Abadia de Montserrat , a la pàgina d’acollida, es pot llegir l’eslògan següent: Ara i des de 1499. Vull pensar que és només això, publicitat, propaganda, autobombo. Sincerament, a una de les editorials més importants del país, potser la més rellevant pel que fa a l’edició de temes històrics, no li cal la manipulació pseudohistòrica per vendre’s. Fa mal als ulls i al cervell. I fa més mal encara quan cliques l’apartat “ Qui som? ” i llegeixes que “amb més de 500 anys, és l’editorial més antiga d’Europa”. Tanmateix, tot seguit, hi inclouen una asseveració que seria l’única certesa de tot plegat: “Hereva de la impremta fundada a Montserrat al segle XV, ha tingut al llarg del temps una activitat pràcticament ininterrompuda.”