Semblava difícil fer una nova lectura i revisió acceptable, un nou gir interpretatiu, del fenomen Batman. El repte era reinventar un altre cop un dels còmics més famosos i seguits fidelment pel gran públic, malgrat que semblava que ja s’havia dit tot del personatge. Des del primer Batman modern, el del 1989, amb una parella d’impacte com Michael Keaton i Jack Nicholson fins a la visual i potent darrera trilogia de Christopher Nolan (Batman begins, El cavaller fosc, El cavaller fosc: la llegenda reneix), amb un musculat Christian Bale, passant per altres versions amb superherois de dubtós encert i carisma com Val Kilmer, George Clooney i Ben Affleck. En aquest cas, la missió ha estat posada en mans de Matt Reeves, expert i sòlid a l’hora de fer funcionar blockbusters d’encàrrec, com va demostrar a El amanecer del planeta de los simios o en altres revisions com la inquietant i brillant Déjame entrar. Amb aquest transatlàntic també se’n ha sortit. I amb nota.

El nou Batman és tot un retorn a l’atmosfera gòtica de què vam gaudir als inicis. Tot és més fosc, introspectiu, inquietant, fred... L’espectador acompanyarà el personatge i es ficarà dins la història durant tot aquest llarg recorregut de metratge (tres hores!), amb Something in the way de Nirvana murmurant-nos contínuament i sense poder desviar l’atenció, tot i l’exagerada durada, gràcies a l’excel·lent ritme narratiu del film. Una obra que en aquest cas esdevé un thriller clàssic, amb un to referencial indubtable a l’excel·lent Seven.

Batman, que fa dos anys que recorre la nit de Gotham cercant criminals, haurà de seguir per tota la ciutat les pistes d’Enigma (Paul Dano) amb l’ajuda dels seus fidels Alfred (Andy Serkis), Catwoman (Zoë Kravitz) i l’inspector Gordon (Jeffrey Wright). El cert és que els secundaris estan de deu, factor que eleva el llistó, en especial John Turturro en el paper del gàngster Carmine Falcone. De tota manera, res no funcionaria si qui portés el pes no estigués a l’altura. I no és el cas. Robert Pattinson abandona el seu perfil més romàntic i sensible dela reeixida saga de Crepuscle o de la notable Aigua per a elefants i es posa seriós. Més masculí, però també més humà i amb més pors. I més fosc. Pel camí descobrirà secrets de família que el faran trontollar, un viatge interior en què sabrà exposar i despullar el personatge amb credibilitat. Evidentment, no s’està de donar cops de puny a tort i a dret. I no falta l’acció, però en dosis mesurades.

En aquesta revisió que retorna en part als orígens, els efectes especials no tenen cap pes específic i sí, en canvi, els gadgets de tota la vida, que tornen a treure de més d’un embolic l’heroi de la màscara i la capa negra. El resultat és prou rodó i amb doble mèrit: primer, per aconseguir revisar el mite innovant i aportant nous matisos i, segon, per l’arriscada durada del film. Un espectacle visual que t’enganxa i t’arrossega al més profund d’un personatge ple de contradiccions. Un thriller psicològic que vol ser diferent i que fuig de les seves predecessores a més velocitat que un Batmòbil.