“El còmic em permet expressar que tinc més d’una personalitat”

Una de les meravelles de la ficció del còmic és que pot endinsar-se en temes punyents i sagnats des d’una òptica desdramatitzada i equidistant, fins i tot quan s’és part integrant del conflicte. Això és el que fa la israeliana Rutu Modam (Tel-Aviv, 1966) a Túnels (Editorial Finestres) en què, prenent un referent molt indianajonesc, com és la recerca de l’arca perduda, ens parla del conflicte entre Israel i Palestina en clau de relat d’aventures i amb una mirada desmitificadora de les idiosincràsies dels dos pobles. Modan no renuncia a la seva identitat, però assumeix que allò que li han ensenyat dels fets que marquen la història del seu poble no són veritats absolutes. “Moltes de les coses que he après sobre la meva història ni tan sols crec que fossin de debò, i han esdevingut llegendes que, en certa manera, em faig meves”, va dir a la presentació del llibre a Barcelona, a la llibreria Finestres.

La filla d’un arqueòleg decideix continuar el vell somni del seu pare de trobar l’Arca de l’Aliança. La dona jove, que té un fill que no para de jugar amb el mòbil, té experiència en excavacions. Quan era una nena, la Nili va trobar el Segell de Josué en una campanya arqueològica amb el seu pare, ara malalt d’Alzheimer. Empesa pel desig de tota la vida del seu pare, emprèn les excavacions en una àrea on s’ha edificat el gran mur entre Israel i la Franja de Gaza. La tria de la localització no és per atzar: el pare havia començat a cavar fa anys en aquesta zona abans que hi construïssin el mur. La Nili comença a cavar la terra amb la col·laboració d’amics seus, àrabs i sionistes. L’enteniment és difícil, però se’n surten, tot i que hi participa un antic company del pare que l’havia traït. “Aquest plantejament es basa en el fet real que el meu pare, que era científic, a punt de jubilar-se, va trobar l’impediment d’un vell col·lega per continuar treballant. Això el va afectar molt.”

En el relat, que barreja visions diferents d’una realitat que ha estat bipolaritzada de manera radical pels dos bàndols, Moron dona diferents matisos als israelians i palestins que hi apareixen. “Jo no soc palestina, ni tampoc religiosa. El còmic em permet expressar que la meva personalitat la poden formar diverses persones.” Entre les seves influències hi ha des d’Hergé fins a Daniel Clowes. “Aquestes influències em donen permís per fer el que vulgui.”