A LA RECERCA DE L’ÀNIMA, I LA CIUTAT

Estic segur que quan tinguem una perspectiva més àmplia del que ha passat durant el canvi de segle, el nom d’Albert Mestres (Barcelona, 1960) destacarà més enllà de cotilles generacionals i dels arguments sociològics. Mestres ha destacat en diverses disciplines literàries, com a poeta, novel·lista, contista, dramaturg i assagista i, fins i tot, ens ha brindat un bon grapat de traduccions bones d’autors clàssics en diferents llengües com Racine, Sade, Villiers, Pessoa, Marcial, Landolfi, Aretino i Coleridge, entre molts d’altres. No és, però, un autor comercial, aquella llufa que col·loquen alguns editors com a gran virtut literària. I així ens va, subvencionats i alienats.

No pensen el mateix els editors d’Angle, que han seguit des de fa més d’una dècada aquest versàtil autor. Al segell han publicat llibres notables del barceloní, com ara Els colors dels dies, La novel·la de l’Albert Puig, La tercera persona o Breu tractat sobre la mort i la bellesa, un assaig extraordinari als límits de l’art que no m’he cansat de consultar. Angle presenta ara Sentimental, una novel·la de rerefons vuitcentista, que perfectament podria esdevenir una sèrie o una pel·lícula, tant per la trama com per uns personatges que mostren la deriva de la vida, és a dir, la vida mateixa de tots i cadascun de nosaltres. Mestres ho fa amb delicadesa i sentit de la pietat. Val molt la pena. L’ambient se situa a la Barcelona dels inicis de la Renaixença, entre els Rubió i Aribau, que treuen el nas per aquesta història fascinant i realista sobre la construcció d’una ciutat i les criatures que l’habiten. A la nota introductòria, Mestres ens diu que la novel·la va néixer com un diàleg amb Washington Square, de Henry James. I ha afegit per a la promoció del llibre: “Al meu cap es van creuar la novel·la de Henry James Washington Square i un episodi de la vida sentimental del poeta Joaquim Rubió i Ors, i em vaig submergir en el món del romanticisme.” Amb documentació important a partir de llibres de costumisme del XIX i premsa de la primera meitat d’aquell segle, Mestres trena convincents històries d’amor i desamor, de mala sort, de gent que mor en plena joventut i de fills que intenten avançar en un món difícil. La reconstrucció del paisatge barceloní, que hem tingut des de Narcís Oller fins a Eduardo Mendoza, forma part del teixit de la novel·la, que instrueix mentre ens ensenya les fotos de la ciutat amb nitidesa, la violència i inestabilitat que va patir fins a formar part del seu ADN. És tan creïble, tant per la narració com per les descripcions i els diàlegs vius, que sorprèn. Aquí trobem l’art del narrador com a gran observador de la vida, de les criatures, del Quimet, la Madroneta i tots els altres que visiten les pàgines d’una narració breu i intensa. Com a Washington Square, el que acaba destacant és el retrat i l’ànima dels personatges enmig dels conflictes que els envolten.