UN PARTIT SAGNANT

Aquests dies, men­tre obser­vem el que passa a Ucraïna, ens assem­blem a algú que després d’arri­bar tard a l’emissió d’un par­tit de fut­bol deci­deix veure’l en dife­rit. Ara que ja s’està jugant la segona part, nosal­tres encara reac­ci­o­nem a allò que passa a la pri­mera. La nos­tra reacció sem­pre és tar­dana. Fa només unes set­ma­nes, a nosal­tres, els euro­peus, se’ns podia con­si­de­rar autors dels esde­ve­ni­ments, i ara, en canvi, ens assem­blem més a uns afi­ci­o­nats, a la majo­ria dels quals, fins i tot, no els interessa el joc. La guerra d’Ucraïna ja fa més de tres set­ma­nes que dura, però, a pesar d’això, molts comen­ta­ris­tes euro­peus seguei­xen emprant expres­si­ons com “inten­si­fi­cació” o “tensió”. Mal­grat que el con­flicte ja fa temps que s’ha aca­bat i que a Ucraïna ha començat una guerra total, molts euro­peus pre­fe­rei­xen pen­sar, com abans, que Ucraïna sor­tirà d’alguna manera, per ella mateixa, d’aquesta situ­ació. Ara, quan Putin pene­tra cons­tant­ment a l’àrea de penal, quan un dar­rere l’altre va mar­cant més i més gols hor­ri­bles, nosal­tres només obser­vem i con­fiem que Ucraïna es sabrà defen­sar millor. Ens agra­da­ria creure que es pro­duirà un mira­cle i que l’equip més dèbil gua­nyarà al con­tra­a­tac. Per tal de ser-hi més a prop, molts de nosal­tres sor­tim als car­rers i a les pla­ces per veure els fets a través d’enor­mes pan­ta­lles. Els afi­ci­o­nats del món lliure hem esgo­tat a les boti­gues totes les ban­de­res i els tei­xits grocs i blaus, i estem dis­po­sats defen­sar Ucraïna amb alta­veus i pan­car­tes, però no estem pre­pa­rats per fer el que cal de debò: ofe­rir uns defen­sors millors, uns defen­sors de pri­mera cate­go­ria, com els que tenim. Volem ser espec­ta­dors, però no par­ti­ci­pants. No volem jugar con­tra un equip que ens fa tanta por. Estem dis­po­sats a ofe­rir a Ucraïna botes i pilo­tes, però cre­iem que és ella la que ha de mar­car els gols. Entre­tant, sem­bla que molts euro­peus no vegin que a les samar­re­tes del juga­dors ucraïnesos no només hi apa­reix l’escut del seu país, sinó el de tot Europa. Ara Ucraïna juga per cadascú de nosal­tres. I no obs­tant això, som pru­dents. Estem dis­po­sats a com­prar les entra­des per a aquest par­tit, però no a tan­car el cel sobre l’estadi, perquè no volem fer enfa­dar Putin, perquè pen­sem en les con­seqüències que poden arri­bar al final de la pri­mera part, encara que –em repe­teixo– ja fa temps que ha començat la segona. Volem obser­var com lluita Ucraïna i fer-ho des d’una posició del tot segura.

De moment, quan trans­gre­dint totes les regles, els juga­dors rus­sos no estan dei­xant pedra sobre pedra a Ucraïna, nosal­tres, els espec­ta­dors euro­peus, seguim com­prant el gas rus, perquè l’enfron­ta­ment més dramàtic d’aquest segle el volem obser­var con­for­ta­ble­ment i ben calen­tets. Mal­grat que veiem que Rússia no juga hones­ta­ment, l’amo­nes­tem, però de moment amb tar­ge­tes gro­gues, sense ni una de ver­me­lla. No anem fins al final. Per exem­ple, apli­quem san­ci­ons al banc VTB, però no con­tra Ros­bank, perquè per­tany a França. Tots som, encara, molt raci­o­nals. Con­fiem que l’entre­na­dor Putin, que s’ha begut l’ente­ni­ment, refle­xi­o­narà, i com que, de moment, Rússia juga a rugbi, nosal­tres ani­mem Ucraïna, que sí que juga a fut­bol amb Rússia. Quan Macron truca a Putin, s’assem­bla a l’àrbi­tre que intenta cal­mar un juga­dor arrau­xat en un late­ral i que no acaba d’enten­dre que a ell ja fa temps que no l’interes­sen les nor­mes, que només una bona plan­to­fada el pot fer entrar en raó. Men­tre que el s’hau­ria de fer és des­qua­li­fi­car-lo a per­petuïtat, nosal­tres l’ame­na­cem que no podrà jugar el par­tit següent. Inten­tem dia­lo­gar amb un indi­vidu que dona ordres als seus juga­dors des d’un búnquer, inten­tem arri­bar a un acord amb un ésser que el que vol no és gua­nyar el par­tit, sinó ocu­par l’estadi. El seu únic objec­tiu és esta­blir les seves pròpies regles de joc, i per aquesta raó és neces­sari que dei­xem de ser només espec­ta­dors i tor­nem al par­tit. Els ucraïnesos estan can­sats i ja és hora que nosal­tres entrem al camp per subs­ti­tuir-los! Estem obli­gats a fer-ho i a com­plir amb tot el que ens demana Ucraïna, perquè el dia que Ucraïna perdi, perdrà tot Europa. Hem de renun­ciar a les mit­ges mesu­res, hem de dei­xar de tenir por i pas­sar, per fi, a l’atac, perquè el joc s’acosta al seu punt final i encara són molts els gols que hem de mar­car.

Sasha Fili­penko és un escrip­tor bie­lorús que actu­al­ment viu fora del seu país. D’ell s’ha publi­cat l’obra Cru­ces rojas (Ali­anza edi­to­rial, 2022). La tra­ducció d’aquest arti­cle és de Ricard San Vicente.