L’hora de les dones a escena
La companyia Q-ars Teatre rep el Premi Maria José Ragué en reconeixement a la seva trajectòria a l’hora de posar en valor la creació femenina des de l’escena. Dilluns, al Teatre Romea, rebran el guardó durant la gala dels Premis de la Crítica
ESPIGOLANT
El gust per la literatura i la mirada femenina són dos dels referents de la companyia creada per Anna Güell i Mercè Anglès el 2004Q-ars Teatre ha rebut el Premi Maria José Ragué mentre està fent temporada a La Gleva. Una feliç coincidència. Demà diumenge completen la temporada de Chipko, una peça que revela el compromís de les dones amb la natura, de com són capaces de posar el seu cos per protegir un bosc, un arbre. Saben que l’equilibri de la natura aporta ombra, humitat, garanteix el cicle de la vida. Dilluns, en la gala dels Premis de la Crítica que Recomana organitza al Teatre Romea, Anna Güell recollirà el diploma que la qualifica com a exemple de la creació en femení. Aquesta és la tercera edició d’un premi que es va crear arran de la mort de la companya de la crítica barcelonina i fundadora del Partit Feminista de Catalunya Maria José Ragué. Güell reconeix, precisament, que va ser gràcies a Ragué que es va organitzar el festivals Veus de Dones, amb el qual tant ella com Mercè Anglès i Lurdes Barba van cristal·litzar el seu incipient projecte teatral. Q-ars Teatre té alguna cosa de joia, i també pot recordar fonèticament els quarts de les hores. En tot cas, la companyia va entendre que era imprescindible que hi hagués veus de dones a l’escenari: “M’hi he barallat i m’hi seguiré barallant”, admet Güell durant l’entrevista, fa uns dies. Per això, celebra que avui les reflexions que pronunciaven des de la mirada escènica hagin empoderat les més joves. Celebra la seva radicalitat. I s’hi suma de cor.
Q-ars Teatre va néixer dins de l’Artenbrut, molt poc abans que aquesta sala alternativa del barri de Gràcia tanqués, a finals del 2003. Van començar a construir els primers projectes dins la sala, dirigida per Mercè Anglès. Primer, es van constituir en associació amb Lurdes Barba, que va acabar marxant-ne per incompatibilitats laborals. La mort inesperada d’Anglès les va atrapar quan preparaven un muntatge amb Magda Puyo i Mercè Arànega. Les dues van entendre que no podien retirar-se i van signar, amb Güell, L’alè de la vida, tot un homenatge dolorós a l’actriu absent. Anglès li havia dit que no abandonés la companyia. Havien quedat molt projectes encallats, i Güell els va desbrossant, pas a pas, sempre amb l’impuls còmplice d’altres companyes d’escenari. A l’empenta per no abandonar, també s’hi va sumar la voluntat d’altres noms propis, com Mar Ulldemolins (Ausencias) i Tilda Esplugas i Daniela Feixas (Simone). Feixas repeteix direcció ara amb Chipko, a la qual s’ha integrat l’actriu Tània Banús, que ja formava part del repartiment als contes de Víctor Català (Contrallums). Güell considera que Chipko beu de les formes teatrals que indagaven amb Mercè Anglès, ja que discutien com incorporar l’espai sonor i els vídeos a l’escena.
Q-ars Teatre ha abordat molts universos. Va arrencar amb un plantejament femení en els personatges de Shakespeare (Hamlet i El Somni… Històries Shakespearianes i Otel·lo i Molt soroll, 2004; El mercader, 2006, i Invocació, 2013)i també van fer un plec d’adaptacions gregues (Les suplicants, 2008; Ilíada, 2009; Electra,2010, i F3dra, 2011). El to de Güell va agafant cada cop més el paper de la narradora que incorpora personatges. Ho va fer amb Anem a fer una musa (2007), en què destacava el paper de les dones com a poetesses i impulsores del vers en català durant l’edat mitjana. Més tard, amb altres peces sobre Maria Aurèlia Capmany (Carola, 2018 i Paisatge viscut, 2019). També espigolava textos al Rive Gauche de Marc Rosich (2010).
Tot repicant fragments de textos, Anna Güell construeix el seu univers, que sona als quarts i a les hores. Sempre amb la mirada de la dona ben puntual i buscant la brillantor extrema, com aquell estel solitari d’una nit de lluna nova.
Del premi al curtmetratge
El Premi Maria José Ragué es visualitza, més enllà del dia de la gala, amb un curtmetratge. Fet a partir d’un equip artístic de cineastes premiades al concurs de curtmetratges de La Bonne, s’estableix un guió amb les guanyadores per gravar una peça breu que defineixi el projecte premiat. Precisament dimecres (19 h), a l’SGAE, es farà la presentació de Descobrint Nus, el film que Laia Suru ha gravat amb Nus Cooperativa, la companyia guanyadora del Ragué de l’edició de l’any passat. L’accés a l’estrena es fa per invitació. Cal confirmar l’assistència abans del 22 de març omplint un formulari .
La Cubana, l’Olaguer 21
El guardó honorífic Gonzalo Pérez de Olaguer d’aquesta edició és per a la mítica companyia La Cubana, que el 2020 va complir 40 anys. La companyia es va crear a Sitges el 1980 gràcies a Vicky Plana i Jordi Milán (l’actual director), amb una vocació clarament amateur, tot i que tres anys després es va professionalitzar. Les seves obres es basen en l’observació de la vida quotidiana, si bé sempre amb molt d’humor, amb el joc com a expressió teatral, la sorpresa, la transgressió d’espais, la participació del públic i uns personatges molt característics.
La Cubana, que el Nadal passat ja va rebre un premi de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), va resumir el seu treball en una exposició a Sitges que l’any vinent, presumiblement, es podrà veure al Palau Robert, en un espai de dimensions menors. En la seva trajectòria han fet projectes que busquen la sorpresa, ja sigui al carrer, a l’escenari o a la televisió. Des de la mítica sitcom Teresina S.A, fins a espectacles de la talla de Mamá quiero ser famoso, Cómeme el coco, negro, Campanades de boda, Gente bien o la més recent Adeu, Arturo (encara al Coliseum).
Aquest any, el Premi a la Sala recau en La Planeta de Girona, per la seva feina d’exhibició, de connexió amb el territori i de producció. També de la demarcació gironina és el festival Nits de Circ, organitzat per la Circus Arts Foundation, que rebrà una menció especial del recentment creat jurat de circ. Altrament, el jurat de dansa atorgarà quatre mencions especials. La primera serà per al Hop Festival, pel treball en xarxa que duen a terme al llarg de l’any en diversos centres i organitzacions de Barcelona i per vetllar per la professionalització i la creació escènica de les danses urbanes. La segona serà per al compositor Miguel Marín, per la seva aportació artística als espectacles de Guy Nader i Maria Campos. Finalment, el jurat ha decidit dues mencions especials més per a Orthopedia Corporatio, de manera que premiarà Damien Bazin per l’espai sonor i Paula Miranda per l’escenografia i la il·luminació.
