MÚSCUL I CERVELL

L’escrip­tor britànic Lee Child ha publi­cat més de qua­ranta novel·les i con­tes curts que tenen com a pro­ta­go­nista Jack Reac­her, un enorme ex-poli­cia mili­tar nord-ame­ricà amb un codi de con­ducta molt pecu­liar, que sem­pre acaba enfron­tat a alguna trama cri­mi­nal. És un feno­men best-seller a escala mun­dial, amb tra­duc­ci­ons a cin­quanta idi­o­mes i cen­te­nars de mili­ons de ven­des. El 2012, el per­so­natge va ser por­tat a la pan­ta­lla de cinema pel direc­tor Chris­top­her McQuar­rie, amb Tom Cruise com a pro­ta­go­nista. El film, que duia per títol un genèric Jack Reac­her, era prou entre­tin­gut. Estava basat en la novena novel·la publi­cada per Lee, One shot (2005), una de les més èxit de la saga. Però l’elecció de Cruise va sob­tar els lec­tors més fidels, ja que no s’ajusta a la des­cripció física del per­so­natge (se’l pre­senta com una mena d’armari gegant i ja sabem que Cruise no és pre­ci­sa­ment alt ni cor­pu­lent). La pel·lícula va fun­ci­o­nar, i el 2016 se’n va estre­nar una seqüela, en aquest cas basada en la novel·la Never go back. La res­posta ja no va ser tan bona i la franquícia va que­dar arra­co­nada. Ara el per­so­natge ha fet el salt a les pla­ta­for­mes, en con­cret a Ama­zon Prime Video (que ja ha adap­tat amb èxit un altre Jack carismàtic, l’agent de la CIA Jack Ryan). La pri­mera tem­po­rada de Reac­her està for­mada per vuit epi­so­dis i és una adap­tació de la novel·la ori­gi­nal, Killing Floor, la pri­mera de la sèrie, publi­cada el 1997.

“Fa cent mil anys hi havia gent que es va que­dar al cos­tat de la foguera i gent que vagava. Estic bas­tant segur que soc un des­cen­dent directe del tipus errant. Només soc qui soc”, així s’auto­de­fi­neix Reac­her en un moment de la trama. Reti­rat de l’exèrcit i mar­cat pro­fun­da­ment per la dis­ci­plina mili­tar, aquest gegant dur i hermètic es dedica a vol­tar pel país lleu­ger d’equi­patge, sense lli­gams i sense plans. Però tot es com­plica quan, per casu­a­li­tat, va a parar a la petita població de Mar­grave, a Geor­gia, on s’acaba de pro­duir un assas­si­nat. Poques hores després d’haver bai­xat de l’autobús, Reac­her és acu­sat d’haver comès aquest crim i empre­so­nat. Quan final­ment les pro­ves per­me­ten que quedi en lli­ber­tat, Reac­her s’acaba invo­lu­crant en el cas, posant dels ner­vis el detec­tiu en cap de la comis­sa­ria i acon­se­guint l’ajuda d’una jove ofi­cial que ha cre­gut en la seva innocència des del començament. De mica en mica, tots tres van esti­rant el fil d’una trama que va molt més enllà del pri­mer homi­cidi i que implica diri­gents locals i poli­cies cor­rup­tes, pagats per la família més pode­rosa del poble. Es tracta d’un thri­ller que recull molt bé l’espe­rit del lli­bre, amb el per­so­natge de Reac­her més acon­se­guit que no pas a les pel·lícules. En aquest sen­tit, Alan Ritch­son acon­se­gueix trans­me­tre la duresa física de Reac­her però també la gran capa­ci­tat deduc­tiva i el pecu­liar sen­tit de l’humor del per­so­natge lite­rari. Després del miratge cine­ma­togràfic de Tom Cruise, Ritch­son (que ja va des­ta­car fent del super­he­roi Fal­con a Titans) es con­ver­teix en el Reac­her més creïble per als fans. A aquells que mirin la sèrie sense conèixer el per­so­natge pot­ser els sem­blarà massa exa­ge­rat i inver­sem­blant tot ple­gat, però és que es tracta d’una sèrie d’acció i intriga sense pre­ten­si­ons, i pot­ser per això enganxa.