Articles

Caçadors de cançons

Fa cent anys va arrencar un dels projectes privats més ambiciosos de la primera meitat del segle XX: l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. El seu objectiu era recollir les cançons populars de tots els territoris de parla catalana. Ara, el govern vol donar continuïtat al seu impressionant llegat

UNA MISSIÓ
L’objectiu final de les missions de recerca de l’Obra era trobar “l’expressió més genuïna del poble a través de les cançons”

Hi ana­ven per pare­lles –un músic i un lite­rat– i havien d’arri­bar a totes les comar­ques. L’objec­tiu: reco­llir les cançons popu­lars, la tra­dició oral de tots els ter­ri­to­ris de parla cata­lana, a més d’aple­gar dan­ses, entre­me­sos, ron­da­lles, lle­gen­des, refranys, jocs i ins­tru­ments de música. Aquesta era la tasca de l’Obra del Cançoner Popu­lar de Cata­lu­nya, con­si­de­rat “un dels pro­jec­tes pri­vats més ambi­ci­o­sos que es van empren­dre durant la pri­mera mei­tat del segle XX per reco­llir la tra­dició oral cata­lana”, segons el músic i pro­fes­sor d’etno­mu­si­co­lo­gia Jaume Ayats Abeyà, que és el comis­sari de l’any com­me­mo­ra­tiu del cen­te­nari d’aquesta ini­ci­a­tiva. La cele­bració no només ha de ser­vir per recor­dar la “labor impor­tantíssima” que va arren­car el gener del 1922 gràcies a l’impuls del mece­nes cul­tu­ral Rafael Pat­xot (Sant Feliu de Guíxols, 1872 - Gine­bra, 1964), sota l’aixo­pluc de l’Orfeó Català, sinó per donar-li con­tinuïtat: el govern crearà un catàleg en línia amb tots els mate­ri­als que es van reco­llir ales­ho­res per fer-los acces­si­bles a tot­hom i també pro­mourà tre­balls de con­ti­nu­ació en l’estudi de les cançons de trans­missió oral. “L’objec­tiu és con­ti­nuar la recerca i la inves­ti­gació en l’actu­a­li­tat, posar-los al ser­vei de la música actual i que tot­hom se’ls faci seus”, explica Ade­laida Moya, direc­tora gene­ral de Cul­tura Popu­lar.

Un equip for­mat per dos estu­di­o­sos –nor­mal­ment un s’encar­re­gava de la música i l’altre, folk­lo­rista o lite­rat, de la lle­tra– recor­rien els pobles per fer la reco­llida directa, comarca a comarca, de la rica tra­dició oral, a través del que ano­me­na­ven “mis­si­ons”. La durada de cada missió podia ser apro­xi­ma­da­ment de dos mesos, i s’assig­nava una quan­ti­tat pre­fi­xada per a les des­pe­ses diàries i un sou a cada mis­si­o­ner. “Els mis­si­o­ners arri­ba­ven a llocs mal comu­ni­cats, a peu, amb tar­ta­nes, amb mules... Però hi havia molt interès per anar des­co­brint les cançons de cada lloc”, explica Ayats. A més d’anar reco­pi­lant cançons, els res­pon­sa­bles de cada expe­dició escri­vien les memòries de la seva recerca, feien foto­gra­fies i alguns enre­gis­tra­ments fonogràfics en cilin­dres de cera. “A les mis­si­ons de recerca s’hi aple­guen nar­ra­ci­ons de tot el que s’ana­ven tro­bant; és un bany de rea­lisme molt útil”, asse­nyala el comis­sari. Es con­ser­ven unes 4.000 foto­gra­fies de l’època, la majo­ria de les quals són retrats dels can­ta­dors i dels sona­dors d’ins­tru­ments, però també imat­ges de fes­tes, de ritu­als soci­als, de fei­nes del camp i de bes­tiar, de grups de tre­ba­lla­dors d’índole ben diversa, de cases, masos i entorns de vida, a més dels matei­xos recer­ca­dors.

El col·lec­tiu que va impul­sar la ini­ci­a­tiva va tre­ba­llar inten­sa­ment per poder “ofe­rir al nos­tre poble el propi cor­pus musi­cal amb la publi­cació del Cançoner Popu­lar de Cata­lu­nya”. Fran­cesc Pujol –ales­ho­res sots­di­rec­tor de l’Orfeó– va assu­mir la direcció de l’Obra, sota la super­visió de Rafael Pat­xot. I també es va crear un con­sell con­sul­tiu pre­si­dit de forma honorària pel pres­tigiós musicòleg tor­tosí Felip Pedrell. Quin era el seu objec­tiu final? “Tro­bar l’expressió més genuïna del poble a través de les cançons.”

Les pri­me­res mis­si­ons van ser les que van dur a terme Joan Llon­gue­res i Joan Tomàs, per diver­sos pobles de l’entorn de Santa Coloma de Far­ners, Bru­nyola i Sant Pere d’Osor; i les d’Higini Anglès i Pere Bohi­gas pel Sol­sonès i l’Alt Ber­guedà. “Abans d’eixir de Bar­ce­lona”, estu­di­a­ven el lloc on cen­tra­rien la seva missió: “Dels llocs i les gents que des d’ara hau­ran d’ésser com els matei­xos de la nos­tra família durant els dies de la missió [...] els pren­drem per amics i ger­mans, dor­mi­rem a llur casa i men­ja­rem el pa de llur taula, siguin quins siguin els can­tai­res que ixin al nos­tre pas”, rela­ta­ve­nAnglès i Bohi­gas.

A les mis­si­ons hi van par­ti­ci­par fins a una tren­tena d’altres noms des­ta­cats de la música i la lite­ra­tura cata­la­nes, entre els quals Fran­cesc Pujol, Bal­ta­sar Sam­per, Pal­mira Jaquetti, Joa­quim Puntí, Joan Sala Sala­rich, Miquel Ferrà, Maria Carbó, Ramon Morey, Just i Joa­quim San­sal­va­dor, Andreu Fer­rer, Mercè Porta, Joan Ama­des, Antoni Bonell, Esteve Albert, Enric d’Aoust, Xavier Gols i Anto­ni­Bru­net.

BELLES CANÇONS

Als escrits de Joan Tomàs i Joan Ama­des –en un dels quals el mateix folk­lo­rista es reco­neix com un “caçador de cançons”– queda ben clar quina era la seva comesa: “Fer un lli­bre perquè que­din reco­lli­des aques­tes belles cançons que avui el jovent ja no vol can­tar per adop­tar-ne d’altres de més llet­ges i que, si no es guar­des­sin, els nos­tres nets no sabrien què i com can­ta­ven els nos­tres avis.”

Entre els anys 1922 i 1936 es van fer prop de setanta mis­si­ons. Només en el ves­sant de recerca, van reu­nir més de 40.000 docu­ments, que es van com­ple­tar amb altres fons docu­men­tals. Es van publi­car tres volums que van cons­ti­tuir la pri­mera part del Cançoner, amb tot el mate­rial que, jun­ta­ment amb les cançons, apor­ta­ven les memòries de recerca: un munt d’anècdo­tes i fets relle­vants vis­cuts en cada expe­dició. “És un dels arxius més valu­o­sos del país; un mate­rial etnogràfic de pri­mer ordre que ens con­necta amb la memòria col·lec­tiva dels Països Cata­lans”, des­taca Ade­laida Moya.

INTER­RUPCIÓ

La ini­ci­a­tiva de l’Obra no es va poder com­ple­tar a causa de la Guerra Civil. Tot i que un cop aca­bada, l’any 1940, la poe­tessa, folk­lo­rista, peda­goga i tra­duc­tora Pal­mira Jaquetti encara va empren­dre mis­si­ons voluntàries a Set­ca­ses, Manya­net i Anglès i la Val d’Aran. Totes les seves expe­di­ci­ons –des­ta­quen els res­pon­sa­bles de la com­me­mo­ració del cen­te­nari–, són d’espe­cial menció, també, pel valor lite­rari de les seves nar­ra­ci­ons.

Amb el con­flicte bèl·lic, el mate­rial de l’Obra del Cançoner Popu­lar es va dis­per­sar i va pas­sar per un confús peri­ple. El mece­nes Rafael Pat­xot va dei­xar Cata­lu­nya per mar­xar a l’exili, i el 1939 la fun­dació va dei­xar d’exis­tir. Poste­ri­or­ment, en els anys qua­ranta, un litigi judi­cial per alguns dels mate­ri­als va enfron­tar Pat­xot amb l’Orfeó Català, i durant cinc dècades els mate­ri­als es van con­si­de­rar per­duts. Van tor­nar a veure la llum a par­tir de l’any 1991, quan el lle­gat va ser donat per la família Pat­xot al mones­tir de Mont­ser­rat. Actu­al­ment són con­sul­ta­bles a la Direcció Gene­ral de Cul­tura Popu­lar i Asso­ci­a­ci­o­nisme de la Gene­ra­li­tat i a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya. El pare Josep Mas­sot, monjo de Mont­ser­rat i cus­todi del fons de l’Obra del Cançoner Popu­lar, va con­ti­nuar les publi­ca­ci­ons de les memòries i de selec­ci­ons de Mate­ri­als fins a com­ple­tar els vint-i-un volums. Aques­tes publi­ca­ci­ons con­te­nen l’inven­tari del fons de l’Obra del Cançoner, els die­ta­ris i els lli­bres del Con­sell Con­sul­tiu, les memòries de les mis­si­ons i una selecció de les cançons aple­ga­des en cada missió.

Les cançons que es trans­me­ten oral­ment s’esca­pen de l’interès pura­ment musi­cal. Són clau per estu­diar la vida, els cos­tums, les tra­di­ci­ons locals i les més gene­rals d’una soci­e­tat que avui dia ja no és la mateixa: “No només es reco­llia la tra­dició can­tada, sinó com vivien”, diu la direc­tora gene­ral de Cul­tura Popu­lar. Amb l’Obra del Cançoner Popu­lar de Cata­lu­nya es trac­tava, afe­gei­xen, no només de fer un cançoner, “sinó d’ins­tau­rar una obra ben estruc­tu­rada que recollís tot el mate­rial per estu­diar les arrels de la nos­tra música i la seva relació amb el món civil per tal d’arri­bar a una síntesi que revelés el veri­ta­ble valer de l’ànima musi­cal cata­lana”. “El fet de can­tar era com cami­nar, quasi com res­pi­rar... Al dar­rere de cada cançó hi ha la gent que tre­ba­llava, gent que feia vida a par­tir del fet de can­tar. Les cançons retra­ta­ven pro­blemàtiques soci­als”, afirma Jaume Ayats. Avui dia la pers­pec­tiva ha can­viat: “Al cap de cent anys, hem can­viat les tècni­ques i el punt de vista, però tenim un lle­gat magnífic per poder estu­diar i apli­car els ele­ments tècnics i per veure com el fet de can­tar intervé en la nos­tra soci­e­tat. Can­tar cara a cara té ara una altra rea­li­tat social, però és un valor que podem uti­lit­zar a la nos­tra soci­e­tat. No tenim els punts de vista que hi havia en aquells anys, però tenim un mate­rial impor­tantíssim.” Per a Ayats, cal deba­tre el sen­tit i els “efec­tes posi­tius que l’acció de can­tar cara a cara pot tenir en la soci­e­tat actual i en la vida de les per­so­nes, i recu­pe­rar la cançó popu­lar com un ele­ment de soci­a­lit­zació”.

I amb tot aquest ric cor­pus, “què en volem i què en podem fer avui dia?”, es pre­gunta Jaume Ayats. I la res­posta, per començar, són els pro­jec­tes que s’empren­dran durant aquest any de cele­bració del cen­te­nari. D’una banda, donar a conèixer la tasca que es va fer en aquells anys, “i fer que la recerca tin­gui una divul­gació can­tada actual en una gran vari­e­tat de gèneres i situ­a­ci­ons”. De l’altra, pro­moure tre­balls de con­ti­nu­ació en l’estudi de l’ora­li­tat can­tada, de manera que es posi al dia tot aquell mate­rial “amb plan­te­ja­ments i tècni­ques con­tem­porànies”. I, també, que tot el mate­rial del Cançoner “esti­gui a dis­po­sició de la gent per crear opor­tu­ni­tats de futur”. Per això, apro­fi­tant la cele­bració del cen­te­nari, el govern crearà un catàleg en línia amb tot el mate­rial gene­rat per aque­lles mis­si­ons de recerca, “que són patri­moni col·lec­tiu”, per fer-los acces­si­ble a tot­hom.

LES ACTI­VI­TATS

Al llarg de tot l’any hi haurà acti­vi­tats en molts pobles dels Països Cata­lans rela­ci­o­na­des amb el Cançoner i per remar­car la importància, diu el comis­sari, “del fet de can­tar” i “de fer per­dre la por a can­tar”.

L’acte inau­gu­ral del cen­te­nari va tenir lloc el 13 de març a l’Audi­tori de Bar­ce­lona. S’hi va pre­sen­tar l’espec­ta­cle Ulls­clucs, creat per Arnau Obi­ols i produït per la Fira Medi­terrània i L’Audi­tori, que es basa en cançons reco­lli­des a l’Obra del Cançoner i en la música d’arrel rein­ter­pre­tada des d’una òptica con­tem­porània.

Expo­si­ci­ons, con­certs, can­ta­des, xer­ra­des, publi­ca­ci­ons, docu­men­tals, con­ferències, acti­vi­tats par­ti­ci­pa­ti­ves per a la des­co­berta de nous mate­ri­als... Tot un pro­grama d’acti­vi­tats que es des­ple­garà arreu del ter­ri­tori aquest 2022. La infor­mació està reco­llida al web dedi­cat al cen­te­nari ( any­can­co­ner­po­pu­lar.cat ) i s’anirà ampli­ant al llarg de l’any. Algu­nes de les acti­vi­tats ins­ti­tu­ci­o­nals seran un con­cert al Palau de la Música, amb un pro­grama espe­cial del Cor de Cam­bra del Palau, a finals d’octu­bre; una con­ferència i un con­cert a Ceret, al novem­bre; una Jor­nada d’Estudi sobre l’Obra del Cançoner Popu­lar de Cata­lu­nya, a l’octu­bre; la XVII Tro­bada del Grup d’Estu­dis Etnopoètics, el 4 i 5 de novem­bre, a Menorca, i la pre­sen­tació de l’Obra del Cançoner Popu­lar a les uni­ver­si­tats de tota l’àrea lingüística. Una de les grans eines serà la pre­sen­tació de la base de dades de l’Obra, a càrrec de la Direcció Gene­ral de Cul­tura Popu­lar i Asso­ci­a­ci­o­nisme Cul­tu­ral.

En l’apar­tat de divul­gació, hi haurà una expo­sició sobre els cent anys de l’OCPC que es mourà per tot Cata­lu­nya entre el juny i el mes de maig del 2023. Con­jun­ta­ment amb el Movi­ment Coral Català, també s’ofe­ri­ran encàrrecs a cre­a­dors i artis­tes del país sobre mate­ri­als de l’Obra del Cançoner Popu­lar, amb pre­sen­ta­ci­ons a Fira de Man­resa, Tra­di­cionàrius, FIMPT i Càntut, entre d’altres. I la rea­lit­zació d’un docu­men­tal sobre l’Obra del Cançoner, amb la par­ti­ci­pació del CCMA i TV3.

La cele­bració del cen­te­nari no tindrà la mirada posada només en el pas­sat. “La volun­tat no és de nostàlgia del pas­sat, sinó d’opor­tu­ni­tat vers el futur. No vol ser un cen­te­nari que només miri cap al pas­sat, nostàlgic, sinó que volem que ser­veixi per obrir opor­tu­ni­tats de futur”, rebla Ayats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor