Articles

República mítica

Llibertat, igualtat, progrés, virtut, justícia... Són alguns dels mites del republicanisme català que el professor de la URV Magí Sunyer ha detallat en un llibre

USURPACIÓ
“No deu ser casual que dos partits espanyols d’extrema dreta utilitzin els mots ‘popular’ i ‘ciutadans’. És una usurpació”
DESGAST
“Deu ser inevitable que les ideologies es desgastin; sovint per l’evolució dels que les lideren o per la incapacitat d’assolir els objectius”

Lli­ber­tat, igual­tat, fra­ter­ni­tat, progrés, vir­tut, femi­nisme, justícia, ins­trucció, poble, ciu­ta­da­nia, paci­fisme, laïcisme, revo­lució, república, uni­ver­sa­lisme i cata­la­nisme. El repu­bli­ca­nisme català con­tem­po­rani està com­post per una sèrie de valors i de con­cep­tes que s’aca­ben con­ver­tint en mites i que encara avui es man­te­nen vigents, com es va com­pro­var en el cicle que va con­duir a l’1 d’octu­bre del 2017, quan “tots i cadas­cun d’aquests con­cep­tes van ser exhi­bits com a pro­pis del repu­bli­ca­nisme català”. Magí Sunyer (Reus, 1958), escrip­tor i pro­fes­sor de lite­ra­tura cata­lana a la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili (URV), indaga en les arrels, i en el lli­bre Els mites de la república. Argu­ments per al futur (Eumo Edi­to­rial) apunta quins són els refe­rents d’aquest sis­tema mític i simbòlic del repu­bli­ca­nisme català a través de la lite­ra­tura del segle XIX. “Jo no soc his­to­ri­a­dor, jo estu­dio lite­ra­tura. Em va interes­sar veure què som els cata­lans, què ens defi­neix, i ho volia con­tes­tar a través de la lite­ra­tura del moment en què es cons­ti­tu­ei­xen les per­so­na­li­tats con­tem­porànies, és a dir, en el segle XIX”, explica Sunyer. L’autor es pre­gunta: “Què és la república cata­lana en la ment dels que la volen? Una república no és només la falta de monar­quia, sig­ni­fica tota una altra sèrie de coses molt impor­tants i molt defi­ni­des.”

Magí Sunyer acota el seu estudi entre els anys 1842 –perquè marca “el començament de l’acció del pri­mer grup decla­ra­da­ment repu­blicà, el d’Abdó Ter­ra­des i Narcís Mon­tu­riol”– i el 1874, any de l’aca­ba­ment “de l’efímera Pri­mera República”. Amb aquesta limi­tació tem­po­ral, l’autor ha vol­gut “posar l’accent en l’època en què aquests refe­rents s’intro­du­ei­xen, s’adap­ten i es con­so­li­den en l’ima­gi­nari català”. I per això aquest aco­ta­ment a unes dècades del segle XIX “deixa fora del catàleg els per­so­nat­ges mítics avui més cone­guts del repu­bli­ca­nisme català, que són del segle XX: Lluís Com­panys i Fran­cesc Macià”.

La majo­ria d’aquests mites no són pro­pis, no són exclu­sius de la República Cata­lana, sinó valors repu­bli­cans uni­ver­sals –alguns deri­vats del lema revo­lu­ci­o­nari francès– apli­cats a Cata­lu­nya. La majo­ria tam­poc no són per­so­nat­ges històrics o lle­gen­da­ris, sinó con­cep­tes. I tam­poc la repu­bli­cana “no és una mito­lo­gia de lli­bre únic”, sinó que Sunyer estu­dia una cin­quan­tena d’escrip­tors de l’època.

Mani­pu­lació

Els mites per­vi­uen però no sem­pre amb el mateix sig­ni­fi­cat ori­gi­nari. Fins i tot alguns “es des­vir­tuen”: “Els con­cep­tes es des­gas­ten, es mal­me­ten i can­vien de sig­ni­fi­cat.” Molts d’aquests refe­rents s’han anat degra­dant, i fins i tot els han aga­fat com a pro­pis per­so­nes d’ide­o­lo­gies que són exac­ta­ment les contràries de les per­so­nes que ho van gene­rar. Sunyer remarca el fet que un par­tit amb una ide­o­lo­gia que no hi con­corda adopti un con­cepte “pres­tigiós” per “inten­tar des­car­re­gar-lo de la potència que con­te­nia”. D’exem­ples, asse­nyala, n’hi ha molts: “No deu ser casual que dos par­tits espa­nyols d’extrema dreta uti­lit­zin els mots popu­lar i ciu­ta­dans. Amb l’apro­pi­ació, pre­te­nen bene­fi­ciar-se de la repu­tació d’aquests ter­mes i, si acon­se­guei­xen que se’ls hi iden­ti­fi­qui, els desa­cre­di­ten: poble i ciu­ta­da­nia, con­cep­tes sagrats, mites per a uns sec­tors ideològics, se’ls aca­ben con­ver­tint en inser­vi­bles i els aban­do­nen perquè no se’ls con­fon­gui amb els que per­ver­sa­ment els han publi­ci­tat a tort i a dret i els han des­fi­gu­rat”, segons Magí Sunyer, que també és l’autor dels volums Els mites naci­o­nals cata­lans (Eumo), publi­cat el 2006, i Mites per a una nació: de Guifré el Pelós a l’Onze de Setem­bre (Eumo), del 2015.

Per a Sunyer, “deu ser ine­vi­ta­ble que les ide­o­lo­gies es des­gas­tin”, bé sigui perquè el pas del temps “plan­teja nous rep­tes” o “per l’evo­lució dels que les lide­ren” o “per la inca­pa­ci­tat d’acon­se­guir els objec­tius”, o sim­ple­ment “per l’oblit dels prin­ci­pis que les van ori­gi­nar”. L’escrip­tor afirma que “un pro­ce­di­ment molt hàbil per des­gas­tar una ide­o­lo­gia és començar a des­gas­tar les seves parau­les clau”. I n’apunta un altre exem­ple: “Un dels con­cep­tes impor­tantíssims del repu­bli­ca­nisme i de tota l’esquerra és poble, i hi ha un par­tit que es diu Par­tit Popu­lar, i això és una usur­pació”, va expli­car durant la pre­sen­tació del lli­bre al Cen­tre de Lec­tura de Reus. Hi ha altres exem­ples, com ara l’adjec­tiu libe­ral: “Avui dia vol dir el con­trari del que volia dir a començament del segle XIX. Un libe­ral era una per­sona que s’opo­sava a l’Església, que era un revo­lu­ci­o­nari, que feia cap a la presó si con­ve­nia... Avui en dia un libe­ral és Aznar.”

Tots aquests valors que es refor­cen en el segle XIX es pro­jec­ten en el pre­sent i en el futur. Els mites que s’ana­lit­zen en lli­bre es van mani­fes­tar de ple en el procés que envolta l’1 d’octu­bre del 2017. “Els refe­rents del repu­bli­ca­nisme català que apa­rei­xen en la lite­ra­tura del segle XIX afec­ten el pre­sent i, vul­guem o no vul­guem, afec­ta­ran el nos­tre futur”, afe­geix. “Són mites que iden­ti­fi­quen una de les opci­ons del món actual [...] perquè aquesta bata­lla es torna a jugar. I l’hem de resol­dre nosal­tres i l’ha de resol­dre tot Occi­dent, si en un futur bas­tant imme­diat vol una democràcia autèntica o vol un sis­tema de fei­xisme o un sis­tema domi­nat pels fana­tis­mes reli­gi­o­sos.”

Fa més de vuit anys que Sunyer va començar a tre­ba­llar en aquest lli­bre. “Entre­mig va començar a avançar això que es va ano­me­nar el procés. Estava molt sorprès, perquè m’ado­nava que la defi­nició que es feia des dels par­ti­da­ris de la inde­pendència de Cata­lu­nya sobre què era el cata­la­nisme i què havia de ser la república cata­lana era, amb molta apro­xi­mació, la que es basava en aquest sis­tema mític.”

REPÚBLICA IRRE­A­LIT­ZADA

Con­ti­nuen ser­vint aquells mites, avui? Aquests mites són útils en la ter­cera dècada del segle XXI, en el nos­tre país, a Europa, al pla­neta Terra?, es pre­gunta Sunyer. Per a ell, “és evi­dent que a la Cata­lu­nya i l’Espa­nya d’avui, la república con­ti­nua sent un mite, com a mínim per irre­a­lit­zada i per desit­jada per una part de la població”. Però no hi ha cap altre remei: “Si aspi­rem a un món més just, no dis­po­sem d’altres valors que els que aquí s’expo­sen, encara que algu­nes de les grans for­mu­la­ci­ons amb què s’iden­ti­fi­ca­ven fra­cas­ses­sin”.

En un moment com l’actual, Sunyer, és opti­mista de cara al futur? “Soc opti­mista per natu­ra­lesa i no tenim altre remei que ser-ho. La nos­tra història con­tem­porània és l’intent con­ti­nuat, sen­zi­lla­ment, de viure; no podem fer res més que viure.” Reco­neix que el moment no con­vida a cap mena d’opti­misme (entre la repressió, la pandèmia i ara l’embo­lic d’Ucraïna...), però afe­geix: “Jo he de ser opti­mista, perquè no tenim cap altra sor­tida que ser-ho i tre­ba­llar per a allò.”

ELS MITES DE LA REPÚBLICA Autor: Magí Sunyer Editorial: Eumo Pàgines: 230 Preu: 20 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor