El llegat d’un home savi
El pare Josep Massot i Muntaner, traspassat diumenge passat, ha estat una figura clau de la cultura, la historiografia i la intel·lectualitat al nostre país, amb un llegat indestriable com a monjo, historiador i editor
VISIÓ NACIONAL
Massot, mallorquí de naixement i català d’adopció, va tenir una mirada nacional, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar“Josep Massot i Muntaner és, sens dubte, tot un referent per a la intel·lectualitat mallorquina i catalana, comunitats a les quals ha dedicat tota una vida d’estudi i erudició.” La valoració anterior la va fer la presidenta de les illes Balears, Francina Armengol, en el llibre Homenatge a Josep Massot i Muntaner (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021). El llibre es va impulsar fa pocs mesos per commemorar els cinquanta anys de la seva ordenació sacerdotal, els cinquanta anys com a director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i el seu vuitantè aniversari, però la fatalitat ha volgut que es convertís en el darrer homenatge, en el millor recull coral per posar en valor el llegat d’una figura insubstituïble.
La producció intel·lectual del pare Massot ha estat ingent. En l’obra d’homenatge es comptabilitzaven més de 70 llibres publicats i setanta més com a coordinador, curador o editor, als quals cal afegir 457 articles, a banda de capítols, pròlegs, ressenyes o notes de lectures. En total, 1.249. Rafael Roca, que va encarregar-se de recopilar-los, destacava que en els darrers anys havia treballat “al frenètic ritme de tres volums l’any de mitjana”. El pare Massot era un treballador incansable. “Tinc feina per viure cent cinquanta anys!”, havia dit en una entrevista la Televisió de Mallorca el 2008. En aquell moment, en tenia 67 i ja acumulava un volum de treball ingent.
L’historiador
Massot, però, no només era un treballador infatigable. La seva obra es caracteritza pel rigor i la qualitat. I també per la seva capacitat de renovar la historiografia amb nous temes i nous enfocaments. Damià Pons, en el llibre d’homenatge, destaca que el pare Massot va “assumir el compromís de contribuir activament a fer possible que aquella illa de catalanitat somorta adquirís consciència de la seva identitat nacional, assolís el ple reconeixement del seu patrimoni cultural i incorporàs al seu imaginari col·lectiu les fites més rellevants de la història contemporània pròpia”. Des del seu primer llibre, Els mallorquins i la llengua autòctona (Curial, 1972) fins al darrer, Caçadors de cançons (PAM, 2021), la seva tasca es va centrar en temàtiques molt diverses, des de la història de la Guerra Civil fins a les biografies o els estudis relacionats amb la lingüística o la filologia catalana. Massot es movia amb la mateixa solidesa pel món medieval que pel contemporani o per la història que pel folklore. Malgrat aquesta diversitat, la seva obra sempre va tenir dos fils conductors: d’una banda, la vocació d’abordar amb equanimitat episodis complexos de la nostra història, com ara la Guerra Civil o la repressió franquista i, al mateix temps, fer-ho de forma pionera, obrint camí. Ell mateix, en el pròleg de La Guerra Civil a Mallorca (Curial, 1976) destacava que des del primer moment no l’havia abandonat mai “la dèria de voler saber què va passar entre el 1936 i el 1939, i de mirar què hi havia del cert i què hi havia de fals en relats abrandats de fervor nacionalista”. L’altre fil conductor ha estat el rigor i el detallisme, que va convertir en una marca de referència i que va saber acompanyar d’un afany divulgador poc habitual entre els historiadors.
L’editor
Massot també era un editor amb majúscules. L’any 1970, després d’haver fet la carrera eclesiàstica i de completar l’estudi d’humanitats, de teologia i de filosofia, l’abat de Montserrat, Cassià Maria Just, li va demanar un informe per reorientar i potenciar les Publicacions de l’Abadia (les PAM), que en aquells moments publicava poca cosa i gairebé tot de temàtica religiosa. Pocs mesos després, en va assumir la direcció. A partir d’aleshores, el creixement de l’editorial va ser espectacular, fins a acumular un catàleg de més de 3.000 títols i més de 85 col·leccions. El pare Massot no només es va dedicar en cos i ànima a reorientar les col·leccions infantils i juvenils, sinó que va convertir l’editorial en la capdavantera en la publicació de llibres d’història i estudis literaris i de llengua dels Països Catalans. L’editorial també ha donat sortida a les miscel·lànies d’homenatge a figures destacades de la nostra cultura, com ara Joan Fuster i Antoni Badia i Margarit, i ha publicat algunes obres completes remarcables, per exemple les de Jordi Rubió Balaguer i les de Miquel Coll i Alentorn. La tasca del pare Massot, a més, no es va limitar a donar sortida a aquesta producció ingent, sinó que es va dedicar a resseguir els originals i, si calia, a refer-los de dalt a baix. Tot plegat, amb la mateixa meticulositat que aplicava en la seva obra. Amb aquesta tasca, Massot va contribuir a reforçar el paper del monestir benedictí com un espai referent per a la cultura del país. Tal com destacava l’anterior abat de Montserrat, “el pare Massot s’ha convertit en una persona molt important i significativa a l’hora de contribuir a fer realitat l’acció i la projecció de Montserrat”.
Tota aquesta activitat li van merèixer una bona colla de reconeixements: la Creu de Sant Jordi (1996), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2012), la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2018) i la Medalla d’Or de les Illes Balears (2019), sense oblidar les investidures com a doctor honoris causa per la Universitat de València (2016) i la Universitat de les Illes Balears (1998). Precisament en aquest darrer acte va llegir la lliçó titulada L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, una aportació fonamental a la conservació i l’estudi del patrimoni cultural català i un dels llegats més remarcables del pare Massot.
Els mallorquins i la llengua autòctona
Guerra civil i repressió a mallorca
Escriptors i erudits contemporanis
Caçadors de cançons
