Una dualitat benvinguda

És d’agrair que entre l’allau d’àlbums benintencionats, però de vegades d’una correcció política fleuma i ensucrada, arribin propostes que ofereixen elements per a la reflexió lliure i no per a un cert adoctrinament moral. Aquest és el cas de Petit, el monstre, un divertit conte filosòfic sense moralismes, en què tothom pot reconèixer dubtes íntims i dilemes contradictoris. Perquè tothom té, i és bo que així sigui, una dualitat, un bo i un dolent, un yin i un yang.

En Petit és un nen que fa coses bones i coses dolentes, sovint, sense voler. Es pensa que és una mena de nen bo-dolent, tot alhora. Però a en Petit li sembla que tot plegat és molt estrany, i a la seva mare, també. Per això voldria tenir un manual d’instruccions que l’ajudés a orientar-se, a comportar-se.

Isol, nom artístic de Marisol Misenta, va néixer a l’Argentina el 1972. És una dibuixant molt reconeguda, autora de llibres il·lustrats i, també, cantant de l’escena underground de Buenos Aires. Ha rebut nombrosos reconeixements, el més important dels quals és el premi Astrid Lindgren del 2013 per tota la seva obra. És la primera autora en llengua castellana que ha rebut el que es considera el Nobel de la literatura infantil.

Petit, el monstre ha arribat a les pantalles de televisió gràcies a una sèrie, en què el protagonista, juntament amb els seus amics Laura, Roman i Gregorio, viu diferents experiències que l’ajudaran a descobrir coses importants dels adults i a reflexionar sobre el món, tot explicat amb un estil molt expressiu, a còpia de taques de colors i amb un traç tremolós de llapis. I amb humor.