D’Egipte a Tàrraco
Amb un patrimoni excepcional i amb l’ànim de ser la capital arqueològica del país, la ciutat de Tarragona encara la celebració del 24è festival de recreació històrica Tàrraco Viva, que enguany es dedica a les grans descobertes de l’antiguitat, com ara la tomba de Tutankamon
HERMÁN PINEDO
“Volem que l’esperit de Tàrraco Viva sigui tot l’any. Per què no podem tenir contingut de recreació històrica al juliol?”MAGÍ SERITJOL
“Tàrraco Viva també serà una magnífica excusa per reivindicar la ciutat de Tarragona com a capital arqueològica del país”MAGÍ SERITJOL
“En el món actual, en què tot està al núvol, on estem nosaltres? És important sentir-nos part del fil de la història”“Hi veu res? Sí..., coses meravelloses!” Certa o no, aquesta cèlebre contesta que l’arqueòleg i egiptòleg britànic Howard Carter va donar a la pregunta de Lord Carnavon mentre s’endinsava amb unes torxes a l’avantcambra del faraó Tuntakamon s’ha convertit en una de les més conegudes del món de l’arqueologia. Ara fa cent anys, el 1922, que Carter va descobrir la tomba quasi intacta de Tutankamon, una fita que “va fer que l’arqueologia, fins aleshores reservada a acadèmics universitaris i cercles culturals especialitzats, esdevingués una ciència popular”, recorda Magí Seritjol, director de Tàrraco Viva. Aquest festival de recreació i divulgació històrica de Tarragona, un dels referents en aquest àmbit a l’Estat, es dedicarà enguany a les grans descobertes de l’antiguitat, però amb un subtítol: “Arqueologia i història per al segle XXI.” Defensor “del valor del passat”, Magí Seritjol destaca la importància d’unes jornades com aquestes: “Sense la mirada al passat, difícilment et pots mirar el futur. En el món actual, en què tot està al núvol, on estem nosaltres? El passat ens dona un fil de continuïtat, i és important sentir-nos part d’aquest fil de la història. Si vols saltar cap a dalt, has d’espitxar cap a baix”, assenyala el director d’un certamen que busca recrear amb rigorositat diversos aspectes del passat històric, però sempre projectant la mirada cap al futur.
A més del centenari del descobriment de la tomba de Tutankamon, aquest 2022 coincideixen altres efemèrides: també fa cent anys de l’inici de les excavacions a les tombes reials de la ciutat mesopotàmica d’Ur; dos-cents anys del desxiframent dels jeroglífics egipcis per part de Jean François Champollion, i dos-cents anys del naixement del controvertit Heinrich Schliemann, el descobridor de Troia, entre d’altres. “Són algunes de les efemèrides escollides amb la intenció de provocar una sèrie de reflexions sobre el paper que l’arqueologia i la història han o haurien de tenir en el nostre present”, diuen des de l’organització de Tarraco Viva, que tindrà lloc del 15 al 29 de maig i que enguany recupera la normalitat després de dos anys de pandèmia.
El festival desplegarà tot un programa d’activitats presencials, tot i que es mantindran una part dels actes en format digital. El programa inclou, segons el recompte del regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, més de tres-cents actes, que tindran lloc en una trentena d’espais durant els quinze dies del certamen, la majoria en llocs monumentals i declarats, des de l’any 2000, Patrimoni Mundial de la Unesco. Hi haurà nombroses recreacions històriques, a més d’exposicions, conferències, debats, monòlegs, propostes gastronòmiques, documentals, tallers, jocs participatius i visites guiades al conjunt arqueològic de Tàrraco.
CAPITAL DEL MÓN ROMÀ
El festival no només mirarà cap enfora sinó que, en aquest viatge entre Egipte i Tàrraco, es fixarà en algunes de les actuacions arqueològiques més properes. Tàrraco ostenta, en paraules de Magí Seritjol, “la capitalitat sobre la mirada al passat”, i prova d’això és que la ciutat és la seu d’institucions com ara l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Per això, l’edició d’aquest any també vol destacar les importants excavacions que es van dur a terme a Tarragona en els anys vint i trenta del segle XX, i que van posar al descobert la necròpolis o el fòrum de la Colònia, tots dos inclosos en la llista del patrimoni mundial. Tàrraco Viva serà, doncs, “una magnífica excusa, també, per reivindicar la ciutat de Tarragona com a capital arqueològica del país”.
Entre les recreacions històriques, que són les activitats més reclamades pels visitants, enguany s’hi estrena com a novetat la dedicada a Tutankamon i Carter, Dos noms i un sol destí, que mostrarà la figura controvertida de Carter, ja que també va ser “un exemple de colonialisme i manipulació informativa”. Aquest espectacle és una producció d’Argos Tarragona, un dels aproximadament dotze grups de reconstrucció històrica –que sumen més de cinc-centes persones implicades– que han nascut a la ciutat en els darrers vint-i-quatre anys, des de la primera edició del festival. Un altre dels habituals, Projecte Phoenix, presentarà en aquesta edició una recreació sobre Pompeia i sobre com podria haver estat la vida d’alguns dels seus habitants unes hores abans que el volcà fes desaparèixer la ciutat sencera, i un segon espectacle sobre el govern de Roma i les elits d’una província romana. Aquesta recreació es durà a terme a les escales romanes de l’Antiga Audiència de Tarragona, un espai que recentment ha estat adequat per ser visible des del carrer.
Altres activitats de recreació seran sobre el circ romà i l’amfiteatre (a càrrec de Thaleia, un grup que enguany celebra el vintè aniversari); sobre la deessa Minerva (Nemesis Arq); un espectacle amb actors, titelles i siluetes al voltant de Juli Cèsar (Genovesa, narratives teatrals), o sobre la muralla romana de Tàrraco (Septimani Seniores), entre d’altres. Al festival també hi participaran grups internacionals, com els italians Ars Dimicandi i Ludi Scaenici. El primer, oferirà un espectacle sobre el regne dels morts i els rituals de l’inframon, però ho faran a l’auditori del Camp de Mart, i no a l’amfiteatre –on en edicions anteriors oferien les recreacions de les lluites de gladiadors–, a causa dels problemes estructurals que pateix el monument. Per la seva banda, el grup Ludi Scaenici ha triat Tàrraco Viva per fer l’estrena mundial d’un concert de recreació basat en l’estudi que han dut a terme sobre la dansa i els instruments musicals de l’antic Egipte.
Altres novetats d’enguany són les exposicions Arqueologia viva i Cinc peces, cinc històries, les xerrades amb imatges del cicle “Històries de l’Arqueologia”, els monòlegs teatralitzats sobre com Schliemann va descobrir Troia, sobre com l’egiptòleg Jean-François Champollion va desxifrar els jeroglífics egipcis, sobre la descoberta de les reials tombes de la ciutat sumèria d’Ur a través del relat de l’escriptora Agatha Christie o la presentació de Roma soc jo, la darrera novel·la de Santiago Postiaguillo, autor de diverses obres que posen en la trama l’antiga Roma, i que en aquest cas se centra en la figura de Juli Cèsar. A més, el 20 de maig se celebraran diverses activitats dirigides a joves, en una jornada educativa que comptarà amb la participació d’una gran quantitat de docents i alumnes. Tot plegat, expliquen des de l’organització, ha de servir per reflexionar sobre el paper que la història i l’arqueologia poden i han de tenir en el segle XXI.
El festival té la seu a Tarragona i es munta com un estímul més per visitar el patrimoni romà de la ciutat i per generar turisme cultural relacionat amb el patrimoni històric. Però hi ha altres localitats de l’entorn, també amb restes patrimonials lligades a Tàrraco, que acolliran activitats del festival, com Altafulla, Cambrils, Constantí, Vila-rodona i, per primer cop, Reus, que hi participarà a través del Museu Salvador Vilaseca.
Algunes activitats es retransmetran per streaming, com l’acte inaugural i la cloenda. Entre els presencials, la majoria són gratuïtes, però també hi haurà alguns actes de pagament, a un “preu simbòlic” d’entre 2 i 5 euros.
De moment, el regidor de Patrimoni assenyala que aquest any ja es començaran a notar alguns canvis, sobretot en el fet d’una major presència del festival en l’entorn digital i les xarxes socials: “Hem d’aconseguir que el festival sigui encara molt més gran en l’àmbit nacional i internacional.”
El pressupost de Tàrraco Viva d’aquest any és de 220.000 euros, una xifra molt inferior a la d’edicions anteriors, i que s’ha vist afectada per la manca d’acord per a l’aprovació dels pressupostos municipals, fet que va lamentar Pinedo, un regidor, d’altra banda, que té al davant tres grans actuacions patrimonials: la rehabilitació del beateri Ca l’Agapito i de tota la zona de l’anomenada Porta Tàrraco, que ha de ser un pol d’atracció turística i patrimonial; la torre del Pretori i, finalment, el fòrum de la Colònia. Aquí, els diners deixaran de ser un problema greu: l’Ajuntament de Tarragona disposa d’una subvenció de 3 milions d’euros a través del pla impulsa patrimoni del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme per al grup de ciutats Patrimoni de la Humanitat. D’aquests 3 milions, se’n destinaran gairebé 2 al projecte de rehabilitació i millora de l’accessibilitat del fòrum de la Colònia, i la resta s’aniran invertint en diversos projectes al voltant del patrimoni.
TÀRRACO A TAULA
Un any abans del naixement del festival Tàrraco Viva es van organitzar unes pioneres jornades gastronòmiques inspirades en la cuina de l’antiga Roma, que van ser clau per al futur del festival. Enguany es viurà la 25a edició del que es va batejar com a Tàrraco a Taula, i que com és habitual tindran lloc de forma paral·lela al festival. Del 13 al 29 de maig, onze restaurants participaran en les jornades de cuina romana oferint uns menús especials. Bona part dels plats que se serviran es basen en les receptes del recull d’Apici, el receptari De Re Coquinaria.Carlos Segarra, president de l’Associació Tàrraco a Taula, va destacar que durant aquests 25 anys han pogut recollir més de 1.500 receptes inspirades en l’antiga cuina romana. Segons l’alcalde, Pau Ricomà, aquest ha esdevingut “un festival gastronòmic de referència internacional pel rigor i la originalitat de les propostes.