La nova Maria Jacobs

Maria Jacobs té només 23 anys, però ja ha tingut temps de desenvolupar una trajectòria musical força llarga, de créixer artísticament i de demostrar facetes i estils ben diferents. Aquesta jove cantant de Valls, de mare catalana i pare belga, que va tenir l’oportunitat d’actuar el febrer passat a les últimes festes Decennals de la seva localitat natal –en del concert col·lectiu 10 de les Decennals amb alguns dels noms més destacats del pop català actual– ha publicat recentment el seu tercer àlbum, Et porto escrit, un disc de pop funk molt actual i ballable, que contrasta amb el concepte sonor i estètic del seu disc anterior, Invisible, publicat el 2019. En aquell disc de fa tres anys, la cantant apostava per un pop country que ara ja no la defineix. “En aquest nou àlbum, l’única cançó acústica és He crescut, un tema supersentimental que tanca el disc i que parla del meu creixement artístic i personal”, explica Jacobs, que va precedir la publicació del nou disc amb dos singles, Sempre tornes i Algú per estimar, i els corresponents videoclips: dos temes molt representatius del punt d’inflexió que representa Et porto escrit, gravat pel músic i productor uruguaià Adrián Ghiardo al seu estudi de la localitat selvatana de Sils.

I ara, viatgem un moment al passat: en realitat, la carrera de Maria Jacobs no va començar amb Invisible, sinó molt abans, quan era component del grup Els Pessigolles, una banda de versions formada per músics molt joves, entre els 11 i els 19 anys, en què tocava el piano i feia cors. “Per a mi va ser una gran escola, perquè hi vaig perdre la vergonya a l’escenari. I a poc a poc, em vaig decidir a cantar i a fer cançons.” Amb 13 anys va compondre la primera cançó i amb 16 va enregistrar el seu primer àlbum, 7teen Secrets, en el qual encara tenia força presència l’anglès, que ara només insereix puntualment en unes lletres, majoritàriament escrites en català.

El títol del disc, Et porto escrit, semblaria fer referència a un tatuatge que, segons diu, encara no porta (“Ara me’n vull fer un per simbolitzar aquest moment”), però en realitat la frase ha estat extreta d’una de les cançons, Sota la pell: “Fa referència a les cicatrius que et deixen els mals moments viscuts, com si fossin tatuatges”, diu la cantant i compositora.

Un altre tema important del disc és Sempre tornes: “Explica com les xarxes socials poden arribar a afectar una relació, perquè molt sovint no pots saber com se sent realment l’altra persona davant dels continguts que hi penges. Però, en general, les meves lletres no són gaire explícites, perquè prefereixo que cadascú se les faci seves”.

Caminar ràpid, la cançó que obre el disc, parla justament d’això, de com una dona se sent obligada tot sovint a anar més de pressa o a córrer quan se sent perseguida o amenaçada en un lloc solitari o de nit. “En certa manera, em sento amb l’obligació de denunciar aquest tipus de situacions”, argumenta sobre aquesta lletra en què remarca que “caminar ràpid no és resposta” i afegeix, amb actitud inequívocament feminista: “Vull ser lliure, ser vida, ser l’exemple per qui vindrà l’endemà.” Però Jacobs també es permet moments no tan transcendentals com ara la surrealista, ja des del títol, Xipirons al llit, en la qual relata un matí atípic, no només per l’esmentat esmorzar: “Un petó al front abans de treure el hàmster a tombar. Surts per la porta i un colom se’t caga al cap però vas tan ràpid que ni te n’adones...”

El disc, gravat amb músics tan professionals com ara Matt de Vallejo (Aitana), conté un parell de col·laboracions: a Punt i coma, una cançó composta amb Manel Navarro, Maria Jacobs hi fa un duet amb Dave Zulueta, i a Dona’m aire canta amb Kelly Isaiah, de Koers.

“A mi m’agradaria que aquest disc definís el que serà el meu estil a partir d’ara, tot i que no em tanco a res, perquè soc molt versàtil i no m’agrada estar quieta: quan tenia 15 anys no parava de canviar tots els mobles de lloc a la meva habitació”, diu Maria Jacobs amb una vitalitat inesgotable i un somriure que mostra obertament quin és el seu estat d’ànim ara mateix, amb un disc nou de trinca del qual se sent ben orgullosa i una banda molt compacta per presentar-lo en directe, que completen Joan Manetas (bateria), Dani Campos (teclats), Rodri Chávez (baix), Marcel Figueres (guitarra), Víctor Rubias (trombó) i Marc Anglès (trompeta). “El nostre directe és molt rocker i potent”, diu la cantant. El seu proper concert tindrà lloc el 28 de maig a la sala Lo Submarino de Reus, i també té previst actual al juliol al festival Mirarock, que té lloc al castell de Miravet.

Per les estadístiques que li ofereix Spotify, els seus oients habituals tenen entre 18 i 30 anys i l’escolten sobretot des de cinc ciutats: Barcelona, Tarragona, Madrid, Reus i Sabadell. “Són coses molt random”, diu per constatar la naturalesa aleatòria i imprevisible de la realitat virtual i les xarxes socials. “Hi perds molt de temps, però ara mateix són supernecessàries per a un artista.” Maria Jacobs arriba amb prou força per menjar-se la resta del món i conquerir tot tipus d’audiències. I ja li queda menys per viure les seves quartes Decennals, el 2031, on tant de bo arribi a tenir un escenari per a ella sola .