HUMANITAT MISTERIOSA

“Va venir i em digué les paraules. / Eren unes paraules que he oblidat / [...] / El misteri perdura per sempre / i això em fa la vida suportable.”

El Misteri, de Joan Perucho

Vivim en un planeta molt especial. De moment, que sapiguem, és l’únic on s’ha desenvolupat la vida. Si fem uns càlculs estadístics senzills, hi ha una probabilitat molt alta que també hi hagi vida en molts altres llocs de l’univers, però encara no en tenim constància i, per tant, tampoc sabem si en algun altre lloc hi pot haver, hi ha hagut o hi haurà en un futur, altres éssers relativament intel·ligents, una altra humanitat, per entendre’ns. De fet, l’origen de la vida i molts dels passos evolutius que han permès l’existència de la nostra espècie encara continuen envoltats d’un cert halo de misteri, malgrat els grans avenços de la ciència per esbrinar tot allò que ens envolta, incloses les grans preguntes existencials de tots els temps: qui som?, d’on venim? i on anem?

Segons el diccionari, un misteri és una cosa difícil de descobrir o comprendre, allò que hom té secret o ocult. Precisament, una de les tasques primordials de la ciència és anar descobrint els secrets de la natura, i la funció de la divulgació científica és fer-los comprensibles i accessibles a tothom. Aquest mes us vull proposar dos llibres que compleixen amb escreix aquests dues premisses: són llibres científics d’una gran qualitat divulgativa, i que es relacionen amb els misteris que envolten la humanitat.

D’una banda, 100 misteris de l’existència humana, del biòleg, investigador en ecologia molecular, biologia de la conservació i paleontologia, i professor d’institut Josep Marmi, ens ofereix un recorregut, ampli i ben treballat, per la història de l’univers, des del big-bang fins als perills que ens assetgen en l’actualitat, amb un èmfasi molt especial en l’espècie humana. Quin va ser el bressol de la vida? Què ens va fer Homo sapiens? Ens estem convertint en déus? Té sentit que lluitem per la nostra existència? I malgrat que sabem què hem de fer per no autodestruir-nos, podrem aconseguir-ho?

D’altra banda, L’evolució a la Terra. Un viatge de 5.000 milions d’anys, del biòleg, divulgador i professor de ciències geològiques David Rabadà, ens ofereix una visió fascinant de la història de la vida a la Terra, amb molts dels protagonistes més destacats i amb les principals cruïlles evolutives que permeten definir com hem arribat on som. Perquè entendre com ha evolucionat la vida a la Terra és entendre’ns a nosaltres mateixos, també en relació amb l’entorn on vivim. Tanmateix, no és només un repàs paleontològic, sinó un exercici crític i molt raonat de les teories que s’han anat proposant, de les descobertes que s’han fet i de les interpretacions que s’han plantejat. I això, en ciència, és una gran virtut.

Dos llibres que ens permetran endinsar-nos en molts misteris relacionats amb la nostra existència i que, paradoxalment, ens en generaran de nous. Perquè això és el que fa avançar la ciència i, com diu el poema de Joan Perucho amb què he iniciat l’article, el misteri perdura per sempre, i això ens fa la vida més suportable (o més apassionant, diria jo).