EL RETAULE D’ESPUI, A DETROIT

Un bon dia del 1920, el metge barceloní Josep Salvany, gran aficionat a la fotografia i l’excursionisme científic, arribava a Espui , a la Vall Fosca. Imaginem que el trajecte no va ser pas fàcil i ignorem com hi va fer cap, potser amb tartana, o a lloms d’una somera, però segur que l’acompanyava algú del país, com era habitual entre els intrèpids membres de les elits barcelonines que s’endinsaven per les contrades pirinenques. Aquell dia, a Espui, Salvany va fer tres fotografies: una vista general del poble, un detall del cloquer romànic de l’església i una tercera del retaule gòtic que presidia una de les ermites del poble. Ho sabem perquè aquestes tres imatges avui es conserven entre les 10.000 fotografies del seu llegat que gestiona la Biblioteca de Catalunya .

Fa poc més de deu anys, la tercera de les fotografies esmentades em va servir per esbrinar l’origen d’un retaule que es conserva al Detroit Institute of Arts, als Estats Units. És el mateix –amb algunes pèrdues– que va retratar Salvany ara fa un segle a Espui. Ho vaig donar a conèixer en un llibre, però malgrat haver-los informat al seu dia de la troballa, els tècnics del museu nord-americà sembla que no en van fer gaire cas, ja que la fitxa del retaule que hi ha al seu lloc web no recull res ni d’Espui, ni de Salvany, ni del pintor que, malgrat ser anònim, és un mestre ben conegut entre els especialistes en la matèria. A més, la bibliografia de l’obra és obsoleta i no està posada al dia. Tot plegat no és estrany, ja que els museus americans acostumen a prestar poca atenció a les recerques efectuades als països d’origen de les obres que atresoren. Tenen els objectes, però segons com, el coneixement aprofundit de la història que duen associada els fa nosa.

Quan vaig donar a conèixer en aquell llibre la fotografia de Salvany i la seva rellevància per escatir l’origen del retaule ara custodiat a Detroit, només vaig apuntar que l’obra procedia de l’ermita de Santa Maria que hi havia al poble, sense haver-hi anat. Ara fa uns dies vaig visitar Espui per primer cop, acompanyat de dos bons amics, el Miquel i la Dana, que viuen a la Pobleta de Bellveí i són uns amfitrions meravellosos. Ells van fer les trucades de rigor per esbrinar qui tenia les claus, i cap allà. Però va sorgir-nos un dilema, ja que a Espui n’hi ha dues, d’ermites consagrades a Maria, la de la Mare de Déu de Far i la de les Neus. Sort en vàrem tenir del senyor que regenta el petit bar del poble que, sense moure’s de la butaca on seia –només va aixecar-se per foragitar un gat–, va aclarir-nos que havíem d’anar a la segona. Coneixia la fotografia de Salvany, coneixia el retaule i coneixia també que ara es trobava a Detroit. Enmig de la seva dissertació pronunciada al bar va citar, fins i tot, les respostes al qüestionari il·lustrat de l’erudit Francisco de Zamora, un document de finals del segle XVIII. A ell, a diferència d’altres, el coneixement no li fa pas nosa.