La cultura arriba a port

Una part impor­tant del patri­moni històric i arqui­tectònic del port de Tar­ra­gona ha can­viat des de fa temps la seva funció ini­cial per esde­ve­nir cen­tres cul­tu­rals de referència a la ciu­tat. És el cas dels antics tin­gla­dos i refu­gis por­tu­a­ris del moll de Costa, uns grans edi­fi­cis indus­tri­als, anti­ga­ment uti­lit­zats per emma­gat­ze­mar mer­ca­de­ries i que s’han recu­pe­rat com a sales d’expo­si­ci­ons i com a seu de diver­ses acti­vi­tats ober­tes a la ciu­ta­da­nia. L’any pas­sat, en plena pandèmia, van rebre prop de 78.000 visi­tants. L’acti­vi­tat no para: al Tin­glado 1, que tra­di­ci­o­nal­ment acull expo­si­ci­ons sin­gu­lars i mag­nes, i al Tin­glado 2, dedi­cat a l’art con­tem­po­rani, s’hi poden veure actu­al­ment dues noves expo­si­ci­ons.

Al Tin­glado 1 s’exposa fins al 3 de juliol la mos­tra Límits, de Roser Odu­ber, una pin­tora i dibui­xant de rea­lisme precís. Ella mateixa diu que a les seves obres hi expressa el que allu­nya i esdevé pro­per: “Límits i no límits de llocs i no llocs, per expres­sar allò que ens separa i ens ager­mana: la Terra.”

L’expo­sició mos­tra l’evo­lució del seu tre­ball artístic “en una nova meto­do­lo­gia d’aus­te­ri­tat i pri­mi­ti­visme en què la relació matèria-con­dició humana desem­boca en un mis­ti­cisme arre­lat”. No hi falta el recurs a la metàfora mitològica i una remissió cos­mològica cons­tant, que evi­den­cien el seu afany d’inter­pre­tació i exa­men de la rea­li­tat. Les seves com­po­si­ci­ons càlides i ter­ro­ses de figu­res “insi­nuen un diàleg sub­til entre la dimensió microcòsmica i la macrocòsmica”, diu l’orga­nit­zació. A l’expo­sició Límits, Odu­ber camina sobre­tot entre dos colors: blanc i ver­mell. Segons l’artista: “A cada cos­tat dos mine­rals, dues ter­res amb orígens comuns i temps dife­rents. Tex­tu­res i llen­guat­ges que con­vi­uen fron­te­rers de dos muni­ci­pis, Cal­ders i Artés. Pas­seig i trànsit per molts habi­tants ali­ens a aquest canvi, trans­por­ten pedres i pols d’un lloc a l’altre, hibri­dant el pai­satge.”

L’artista Roser Odu­ber Muntañola (Panamà, 1957), que fa anys que viu a Cata­lu­nya, també és ges­tora cul­tu­ral. Com­bina el seu ves­sant artístic amb la direcció del Cen­tre d’Art Con­tem­po­rani i Sos­te­ni­bi­li­tat (CACiS) El Forn de la Calç, de Cal­ders; i pre­si­deix l’Asso­ci­ació d’Artis­tes Visu­als de la Cata­lu­nya Cen­tral. Va ser fun­da­dora de la Taula de les Arts Visu­als de la Cata­lu­nya Cen­tral (TAV-CC) i en va ser pre­si­denta del 2015 al 2021. També ha estat direc­tora artística del Fes­ti­val Jar­dins de Llum de Man­resa, des del 2015, i dar­re­ra­ment del nou fes­ti­val d’art natura Microscòpies, de l’Ane­lla Verda de Man­resa. Odu­ber té obres en les millors col·lec­ci­ons d’art con­tem­po­rani naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal.

D’altra banda, al Tin­glado 2 del moll de Costa de Tar­ra­gona es pot veure l’expo­sició Between the lines, de l’artista ame­ricà i resi­dent a Tar­ra­gona, des de fa vint-i-dos anys, Jef­frey James White. Pin­tu­res, dibui­xos, escul­tu­res... Les obres de White es rela­ci­o­nen entre si per un nexe en comú: el de la cre­ació a par­tir de la des­trucció. “Tensió, ambigüitat, colors vibrants, for­mes orgàniques i geomètri­ques cons­ti­tu­ei­xen el palimpsest del seu artífex; com­bi­na­ci­ons que reve­len un caos sim­pli­fi­cat en què la violència i l’har­mo­nia con­vi­uen en equi­li­bri”, asse­nya­len els res­pon­sa­bles de l’espai. White es deixa por­tar per la intuïció i acon­se­gueix unes coor­de­na­des uni­ver­sals que fan de pont entre el món orgànic i la geo­me­tria. “Ener­gies que es cana­lit­zen en imat­ges que defi­nei­xen força bé la seva obra. Capes super­po­sa­des al fons de l’obra, els estrats o els ras­tres que res­ten men­tre es crea a través de la des­trucció, ele­ments que es veuen i no es veuen, però que alhora són el pro­ducte de dife­rents temps, espais i ener­gies.” Segons White, aquí és on rau la comu­ni­cació de l’escrip­tura visual, en la den­si­tat d’una fugida que es fa visi­ble entre els dife­rents ele­ments d’una com­po­sició. White també és un dels inte­grants del grup musi­cal Keys­tone Cops, que el 30 d’abril pas­sat va actuar al mateix Tin­glado 2. Un con­cert que va trans­for­mar la seva pin­tura en melo­dies.

Artista poli­facètic, Jef­frey James White va néixer a Phi­la­delp­hia (Estats Units) el 1966. Es va ini­ciar a la pin­tura a Mallorca, però des de fa vint-i-dos anys viu a Tar­ra­gona. L’artista va estu­diar antro­po­lo­gia i soci­o­lo­gia a la uni­ver­si­tat de West Vir­gi­nia, i amb 20 anys va emi­grar a Lon­dres per fer estu­dis d’arque­o­lo­gia. La seva pin­tura de vega­des es rela­ci­ona amb l’arque­o­lo­gia, ja que White va tre­ba­llar en diver­sos jaci­ments d’Europa i va viat­jar per Amèrica i el Japó. La seva expo­sició estarà oberta al Tin­flado 2 fins al 19 de juny.

D’altra banda, un altre espai cul­tu­ral del port de Tar­ra­gona, el Tea­tret del Ser­ra­llo, ha reprès el cicle musi­cal Vora­mar, que inclou tres con­certs inti­mis­tes en directe, amb entrada gratuïta, i que tenen lloc des del balcó del Tea­tret. La jove can­tau­tora Marina Frei­xas va ence­tar el pro­grama el diven­dres 13 de maig. El segon con­cert (el 20 de maig) anirà a càrrec de Jordi Lanuza, l’ànima del grup Ins­pira, tot un grup de culte de l’escena bar­ce­lo­nina. Ara, Lanuza aparca pun­tu­al­ment el seu pro­jecte prin­ci­pal per pre­sen­tar el seu pri­mer disc en soli­tari, Com a casa. I per al 27 de maig s’ha pro­gra­mat un con­cert de Val­di­via, nom que amaga el d’Irene López, una can­tant i com­po­si­tora madri­le­nya que fa uns mesos va publi­car Cero, el seu pri­mer EP llarg.