LA CRUA REALITAT

El 1994 es va estrenar als Estats Units la millor sèrie que s’ha fet fins ara ambientada en un hospital. Es tracta d’ER (Urgencias), que va ser un magnífic relleu per a qui ja havia gaudit d’A cor obert en la dècada anterior. ER mostrava de manera molt realista el funcionament de les urgències d’un hospital de Chicago, barrejant els casos atesos i les històries personals dels professionals sanitaris. Després vindrien moltes altres sèries “de metges”, des de House fins a Anatomía de Grey, passant per Hospital Central. Una de les més recents, i que ja està rebent crítiques entusiastes, és Esto te va a doler, que es pot veure a Movistar i que es presenta com una comèdia dramàtica. I és cert que té un humor força britànic –és de la BBC–, però havent-la vist sencera es pot dir que el drama guanya per golejada.

El protagonista és Adam Kay, un jove doctor que treballa al departament de ginecologia i obstetrícia d’un hospital de l’NSH (el servei nacional de salut). Kay és arrogant, sarcàstic i molt poc dotat per a la interacció social, fet que no facilita la seva feina en equip. Però també és un metge cansat per jornades interminables de feina, que no suporta els seus superiors i que, malgrat tot, intenta ajudar tant com pot els pacients. En el primer episodi, el casament el porta a cometre un error de judici que acaba tenint conseqüències inesperades. Aquest error l’anirà perseguint el sets capítols que dura aquesta temporada, en paral·lel als alts i baixos de la relació amb el seu xicot, un dissenyador molt més divertit i extravertit que ell, i que contínuament ha de competir amb una feina tan absorbent com la d’ajudar les dones al part.

La sèrie està basada en el llibre publicat el 2017 Esto te va a doler. Historias disparatadas de un médico residente, que aviat es va convertir en un best-seller a la Gran Bretanya. Es tracta d’un conjunt de relats autobiogràfics que va escriure Adam Kay (sí, és una persona real) mentre va exercir de ginecòleg (del 2004 al 2010), abans de deixar la professió per convertir-se en escriptor i guionista. Per això la trama resulta tan realista, encara que el personatge principal, interpretat per Ben Wishaw, s’estigui adreçant contínuament a l’espectador, trencant la quarta paret, per explicar com se sent o per fer comentaris políticament incorrectes. La interpretació de Wishaw –que el 2019 ja va guanyar un Globus d’Or per la minisèrie A Very English Scandal– aguanta tot el pes de la sèrie, amb moments hilarants –com quan Adam decideix guanyar un sobresou acceptant un torn en una clínica privada i exclusiva– i també estressants i tristos. El personatge del doctor va evolucionant a mesura que avança la història, especialment la seva relació amb la interna Shruti Acharya, a qui comença tractant amb condescendència, i fins i tot humilia, però que s’acaba convertint en la seva confident. Shruti, però, també ha de fer front a tota la pressió del servei i, a més, preparar els exàmens de l’especialitat. Tot plegat en un hospital amb falta de recursos humans i materials, on les parets cauen a trossos i les sirenes es tornen boges contínuament. En definitiva, una sèrie divertida i colpidora al mateix temps, que, sense cap referència a la pandèmia, també serveix d’homenatge al personal sanitari i a la sanitat pública.