“He intentat fer un humor de gag, però adaptat al tarannà actual”

En l’època daurada de la Factoria Bruguera, en els anys seixanta i primers setanta, l’humor es basava en gags d’una plana que solien acabar en una petita catàstrofe, garrotades o persecució. Un humor que bevia del gènere slapstick del cinema mud, amb què s’havien format humorísticament molts dels autors de la casa. Es tractava de publicacions que teòricament eren exclusives per a la mainada, però que compraven, i també llegien, els adults. Als setanta es va sofisticar el tema i es va pensar a fer històries de més enllà d’una plana, i així van néixer petites obres mestres com El sulfat atòmic d’Ibáñez, protagonitzada per Mortadel·lo i Filemó. Aquestes historietes es van publicar en format àlbum a la col·lecció “Mestres de l’humor” (sí, curiosament també en català, si més no en l’etapa d’Ediciones B).

Ara Penguin Random House, que va recuperar el segell Bruguera, introdueix a la col·lecció “Mestres de l’humor” una obra pensada en clau infantil que incorpora uns elements de diversitat més lligats als nostres temps: Frida McMoon, de l’escriptor Pedro Mañas, i a la qual ha donat imatge la dibuixant catalana Laia Ferraté (Cambrils 1982). “Aquest és el primer còmic que faig. Jo vinc del món de la il·lustració infantil i juvenil; entre d’altres, havia treballat per a la Galera, per a la que vaig fer uns llibres de lectura, i també per a Brumera, Narval, Eina...”, explica l’autora, que va haver de passar un procés de selecció que un cop enllestit la va encarar amb Mañas, que va veure reflectit en imatges la seva idea del personatge amb les aportacions de Ferraté. Tot i que bàsicament era il·lustradora, estava familiaritzada amb el còmic perquè va estudiar narrativa gràfica a l’Escola Joso, diu. I pel que fa a les seves influències, té com a referència el còmic europeu, l’Escola Bruguera, amb Zipi i Zape i el cinema d’animació de Dreamworks.

L’aventura que ha publicat de Frida McMoon es titula Els aprenents dels temps, i es tracta d’un viatge en el temps en què la noia dels rinxols viu una aventura amb companys de diferents èpoques i cultures. No s’ha sentit pressionada pel repte de continuar la feina de grans mestres de l’humor. “Si hagués hagut de fer un Mortadel·lo amb l’humor d’abans sí que hauria patit, però crec que el meu estil també és proper al gag, i intento buscar el somriure i la diversió dels infants, però amb el tarannà d’ara.”