Pantalla

RES NO POT ANAR MALAMENT

Recordo que quan es va inau­gu­rar Port Aven­tura, en els anys noranta, molta gent en tor­nava entu­si­as­mada, no tant per les atrac­ci­ons a què havien pujat, sinó per l’experiència d’haver-se imbuït de l’espe­rit ori­en­tal, polinèsic o mexicà que aquell parc temàtic recre­ava. Viure experiències és un dels motors vitals d’aquesta nos­tra com­plexa soci­e­tat –abo­cada a l’oci des que va des­co­brir que aquest con­cepte exis­tia–, i la recerca cons­tant per ofe­rir l’entre­te­ni­ment extrem no sem­bla que tin­gui atu­ra­dor.

Si bé el pri­mer parc d’atrac­ci­ons de la història és el de Bakken, a Copen­ha­guen, des que Walt Dis­ney va com­plir el seu somni inau­gu­rant Dis­ney­lan­dia a Ana­heim –“A tots els que visi­teu aquest lloc feliç, sigueu ben­vin­guts”, van ser les seves parau­les aquell dia– la cosa ha evo­lu­ci­o­nat molt. Bé, no fins al punt del que va ima­gi­nar Mic­hael Crich­ton, escrip­tor, guio­nista i pro­duc­tor de cinema nord-ame­ricà, espe­ci­a­lit­zat en el gènere de la ciència-ficció i més con­cre­ta­ment en el tecno-thri­ller. D’una banda, va evo­car una futura reserva biològica pri­vada situ­ada en una illa (Nublar), on a través d’un recor­re­gut amb cot­xes elèctrics es poden veure tota classe d’ani­mals pre­històrics, dino­sau­res recre­ats a par­tir de la bio­tec­no­lo­gia. Sí, par­lem de Juras­sic Park. De l’altra, va recrear un parc d’atrac­ci­ons ano­me­nat Delos que per­met als visi­tants tro­bar-se en l’època històrica que trïn (romana, medi­e­val o con­questa de l’Oest) i ser ani­mats per uns robots gai­rebé humans. Aquí, el visi­tant pel mòdic preu de 1.000 dòlars al dia (de l’època, per tant exclu­si­va­ment des­ti­nat als rics) pot satis­fer els desit­jos, pla­ers i caprit­xos que vul­gui. Sí, en aquest cas es tracta de Westworld, la pel·lícula que va ins­pi­rar la sèrie d’HBO i que aquí es va titu­lar Ànimes de metall.

El film, diri­git pel mateix Crich­ton, con­ti­nua sent un pro­digi inven­tiu en molts aspec­tes, no tan sols per ser el pri­mer que uti­litza imat­ges gene­ra­des per ordi­na­dor (per visu­a­lit­zar el punt de vista d’un robot), sinó per la influència que va tenir en títols refe­ren­ci­als, com Blade Run­ner, Depre­da­dor, Ter­mi­na­tor, Halloween (Yul Bryn­ner ins­pi­ra­dor de Mic­hael Myers?) o, fins i tot, Tauró (amb els pro­pi­e­ta­ris de Delos tan idi­o­tes com els empre­sa­ris i l’alcalde d’Amity Island, entos­su­dits a no tan­car la bar­raca per no espan­tar els turis­tes quan les coses van mal dades). “Res no pot anar mala­ment”, s’anun­cia als pri­vi­le­gi­ats visi­tants...

Vist amb la men­ta­li­tat d’avui dia, la temàtica tras­balsa els codis ètics, i entens millor els camins que pren la sèrie de Jonat­han Nolan i Lisa Joy qüesti­o­nant els límits morals del poder apa­rent­ment supe­rior dels humans envers les màqui­nes, tot sovint més huma­nis­tes que no pas nosal­tres. Inco­moda veure al film del 1973 com els mili­o­na­ris des­fer­men els seus ins­tints més pri­ma­ris en baca­nals roma­nes, es casen amb prin­ce­ses i s’enlli­ten amb don­ze­lles o pros­ti­tu­tes de saloon men­tre no escam­pen les seves hor­mo­nes en jus­tes cava­lle­res­ques o duels d’OK Cor­ral de pa sucat amb oli, ja que els con­trin­cants estan pro­gra­mats per ser les seves vícti­mes.

Pot­ser per aquest motiu, tot i el ter­ror que molts vam patir quan un robot del Far West encapçala la rebel·lió de les màqui­nes, en reveure-la ara vol­dries que el pis­to­ler ves­tit de dol fes com el T-800 –és a dir, es con­vertís com Schwar­ze­neg­ger en un amic– o si més no fos tan cru­el­ment ven­ja­tiu com Dolo­res i Maeve, les androi­des empo­de­ra­des que li pre­nen el relleu en la ins­pi­rada sèrie. Una Maeve (Than­die New­ton), per cert, a qui durant el rodatge de Westworld a Besalú vaig per­se­guir des­es­pe­ra­da­ment fins a tro­bar. Bé, a la seva doble; l’ori­gi­nal mai no va estar al nos­tre abast i mai no ho estarà... tret que per­fec­ci­o­nin la rea­li­tat vir­tual. Ales­ho­res encara més qüesti­o­na­rem on arri­ben els límits dels nos­tres desit­jos més fos­cos.

Westworld / Ànimes de metall Direcció: Michael Crichton Producció: Paul Lazarus III Guió: Michael Crichton País: Estats Units Any: 1973
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor