EL CINEMA ABANS DEL CINEMA

Sovint s’afirma d’un autor que escriu d’una manera “cinematogràfica” volent dir que la seva obra té característiques que solem atribuir al setè art: narració visual, agilitat, muntatge... Aquests trets que tendim a vincular al cinema, però, són molt anteriors a l’invent dels germans Lumière.

Fixem-nos, per exemple, en el vuitè capítol de Madame Bovary, de Flaubert, dedicat a la fira agrícola, que alterna panoràmiques i imatges de detall, i que inclou un tràveling que fa pensar en l’inici de Touch of evil, d’Orson Welles, amb grua inclosa: després d’un pla general, ens desplacem seguint l’apotecari Homais, però quan està a punt de coincidir amb Emma Bovary, el narrador deixa de banda Homais i es dedica a seguir-la a ella i al seu pretendent, reproduint el que diuen i també el que veuen. Mentre va avançant, la parella troba altres personatges secundaris, i finalment pugen al primer pis de l’ajuntament. Allà s’estableix un contrapunt inoblidable entre la seva conversa sentimental i els discursos públics sobre bestiar que es pronuncien a la plaça, i que ells contemplen en un picat.

Al conte La bona fortuna, també publicat abans de la invenció del cinema, Txékhov inclou una descripció que avança la visió d’una càmera en moviment: “El guarda es va encendre la pipa i per un instant se li van il·luminar els mostatxos i el nas, ganxut, d’aspecte imposant i sever. Li van saltar de les mans unes rotllanetes petites de llum, van pujar fins a la gorra, van córrer per la sella seguint el llom del cavall i van desaparèixer a la crinera, a prop de les orelles.” El conte Camperols, del mateix autor, està format per una successió de plans seqüència. El relat de Marian Vayreda titulat L’esquadró de la Sang, publicat quan l’autor no havia vist cap filmació, resulta igualment cinematogràfic avant la léttre.

El 1944, el director rus Serguei Eisenstein va publicar un article sobre la influència de Charles Dickens en les pel·lícules del director americà David Griffith. Hi llegim: “La semblança de Dickens amb els trets del cinema en mètode, estil i particularment en punt de vista i exposició és sorprenent.” Tal com explica l’esposa de Griffith a les seves memòries, en una ocasió algú va dir al director que el públic no entendria que dues escenes estiguessin narrades amb un muntatge paral·lel. “Que no escriu així, Dickens?”, va respondre Griffith.

Eisenstein va destacar també la “qualitat òptica” de Dickens: no cal retocar gaire l’escena en què Oliver Twist surt de casa del seu protector i és raptat pels lladres (capítols catorze i quinze de la novel·la) per convertir-la en un guió de cinema. Escoltem Stefan Zweig: “En Dickens no hi ha mai contorns desdibuixats, no ens dona mai visions borroses, sinó retrats en què cada detall està definit amb agudesa.” No hi ha literatura cinematogràfica, sinó cinema literari.