Un disc amb molt d’ofici

El segon àlbum del grup mallorquí Cabot es diu Ofici per diverses raons, totes ben argumentades: “Al disc hi ha un parell de cançons que parlen d’arquitectes i mestres i, a més, la majoria de membres del grup som de Marratxí, on també tenim el local d’assaig, que és una vila on hi ha molts artesans que treballen sobretot el fang: són oficis que es van perdent amb el temps. Però, a més, aquest és un disc amb molt d’ofici i molta qualitat”, explica Josep Cabot, cantant, guitarrista, compositor i lletrista del grup, que completen el seu germà Miquel (baix i teclats), Pablo Alegría (veu, guitarra i composició), Bernat Company (bateria), Toni Pastor (guitarra i productor) i l’últim que s’ha incorporat a l’equip, ara un sextet, Emili Gené (teclats). Josep Cabot va escriure S’arquitecte, el tema que obre el disc “com una cançó a un full en blanc”: “Inspirat per l’arquitecte que va fer ca meva”, diu.

En realitat, quan Josep Cabot parla de l’ofici que hi ha darrere del disc, es refereix sobretot a la feina que hi han fet els experimentats Toni Pastor, en la producció, i Mateu Picornell, en el màster i les mescles. La llarga trajectòria de Pastor, com a versàtil guitarrista i llaütista, productor i tècnic de so, el vincula a molts projectes tant en l’àmbit illenc com en l’estatal i l’internacional. Pastor va treballar com a tècnic en la gravació del primer disc de Cabot, Llengües (2019) –un cant a la diversitat i a la riquesa lingüística–, i ja es va incorporar al grup com a músic en el primer concert de presentació del seu debut discogràfic. De fet, la relació de Pastor amb els Cabot, concretament amb en Miquel, comença molt abans, quan aquest últim formava part del grup Sal de Cocó, amb el qual també va treballar a l’estudi. A més, les connexions humanes i musicals entre els membres de Cabot passen per un lloc en concret, l’escola de música Santa Mònica de Palma, on la majoria dels seus membres han estat professors o alumnes.

La banda es va formar el 2018, arran d’unes cançons que en Josep va enviar al Sona9 i, de fet, les primeres actuacions que va fer Cabot van ser com a finalistes d’aquest concurs, que en les últimes edicions han guanyat artistes mallorquins com ara Maria Jaume (2019) i Reïna (2020), un fet que els músics de Cabot destaquen com a símptoma de la vitalitat musical de l’illa. A l’abril, la revista Enderrock va publicar un número monogràfic dedicat a l’escena balear, amb una doble portada protagonitzada per Antònia Font i Cabot, presentats com a “arquitectes del pop”. El 2019, Cabot ja va rebre el guardó a l’artista revelació dels II Premis Enderrock de la Música Balear. “Estem superagraïts amb Enderrock per tot el suport que ens han donat, però també et fa pensar per què han de venir ells des de Barcelona a organitzar aquests premis a les Illes. Qui hauria de tenir les competències per fer-ho, no en té cap interès. I parlem tant dels polítics com de bona part dels mitjans de comunicacions illencs, especialment la televisió i la ràdio públiques, IB3. A Mallorca sempre s’ha entès la música com una despesa, no com una inversió, com a lleure mai com a cultura, i això és conseqüència directa del boom turístic dels anys seixanta. Així estem”, explica Josep Cabot amb una gens dissimulada amargor. “Hi ha un munt de músics amb moltes ganes de fer coses, el problema és que molts han d’acabar marxant de l’illa, perquè aquí no es poden guanyar la vida, i tenir un grup és bàsicament una despesa. Però també s’hi observa una mica de moviment, que resulta esperançador: alguns festivals petitets però molt actius i l’aparició d’una nova revista centrada en l’escena illenca: S’Altra Música .”

Tornant a Ofici –pel mig, entre els dos àlbums, van publicar l’EP Premium (2020) amb cinc de les deu cançons incloses a Ofici–, remarquen que “és un disc molt divers, que va del pop rock amb influències dels anys setanta i vuitanta a algun tema més country”: “Estilísticament no sabem ben bé on situar-nos, cosa que no sabem si és una virtut, tot i que volem pensar que sí que ho és.” A Cabot, hi ha músics nascuts en els anys seixanta, en el setanta, en els vuitanta i en els noranta, i aquesta diversitat generacional també creuen que els beneficia: “Es noten les influències diferents que tenim cadascun de nosaltres. En Toni, per exemple, ens fa escoltar l’Electric Light Orchestra, i això ens ajuda a treballar les segones i les terceres veus, que per a nosaltres són molt importants.”

Cabot va presentar Ofici el gener passat al Teatre Principal de Palma, quan el disc encara no havia sortit. De fet, Ofici es va publicar l’1 d’abril, el mateix mes que el grup va ser portada d’Enderrock. A final d’abril, el grup mallorquí va poder presentar el disc a Barcelona, en un concert a la sala Apolo, en programa doble amb Pepet i Marieta, dins del cicle Culto Caníbal. Tot i que el seu repertori també témoments intensos i elèctrics, reconeixen que algunes de les seves cançons més delicades, com ara Carme, d’aquest últim disc, o Pararim Pararam, del primer, es degusten millor asseguts còmodament en un teatre. La música d’aquests arquitectes del pop i músics d’ofici és rica en matisos i ofereix a l’oient una varietat de registres que certifiquen Cabot com un dels grans noms de la nova música balear .