Un disc amb molt d’ofici

El segon àlbum del grup mallorquí Cabot es diu Ofici per diver­ses raons, totes ben argu­men­ta­des: “Al disc hi ha un parell de cançons que par­len d’arqui­tec­tes i mes­tres i, a més, la majo­ria de mem­bres del grup som de Mar­ratxí, on també tenim el local d’assaig, que és una vila on hi ha molts arte­sans que tre­ba­llen sobre­tot el fang: són ofi­cis que es van per­dent amb el temps. Però, a més, aquest és un disc amb molt d’ofici i molta qua­li­tat”, explica Josep Cabot, can­tant, gui­tar­rista, com­po­si­tor i lle­trista del grup, que com­ple­ten el seu germà Miquel (baix i teclats), Pablo Alegría (veu, gui­tarra i com­po­sició), Ber­nat Com­pany (bate­ria), Toni Pas­tor (gui­tarra i pro­duc­tor) i l’últim que s’ha incor­po­rat a l’equip, ara un sex­tet, Emili Gené (teclats). Josep Cabot va escriure S’arqui­tecte, el tema que obre el disc “com una cançó a un full en blanc”: “Ins­pi­rat per l’arqui­tecte que va fer ca meva”, diu.

En rea­li­tat, quan Josep Cabot parla de l’ofici que hi ha dar­rere del disc, es refe­reix sobre­tot a la feina que hi han fet els expe­ri­men­tats Toni Pas­tor, en la pro­ducció, i Mateu Picor­nell, en el màster i les mes­cles. La llarga tra­jectòria de Pas­tor, com a versàtil gui­tar­rista i llaütista, pro­duc­tor i tècnic de so, el vin­cula a molts pro­jec­tes tant en l’àmbit illenc com en l’esta­tal i l’inter­na­ci­o­nal. Pas­tor va tre­ba­llar com a tècnic en la gra­vació del pri­mer disc de Cabot, Llengües (2019) –un cant a la diver­si­tat i a la riquesa lingüística–, i ja es va incor­po­rar al grup com a músic en el pri­mer con­cert de pre­sen­tació del seu debut dis­cogràfic. De fet, la relació de Pas­tor amb els Cabot, con­cre­ta­ment amb en Miquel, comença molt abans, quan aquest últim for­mava part del grup Sal de Cocó, amb el qual també va tre­ba­llar a l’estudi. A més, les con­ne­xi­ons huma­nes i musi­cals entre els mem­bres de Cabot pas­sen per un lloc en con­cret, l’escola de música Santa Mònica de Palma, on la majo­ria dels seus mem­bres han estat pro­fes­sors o alum­nes.

La banda es va for­mar el 2018, arran d’unes cançons que en Josep va enviar al Sona9 i, de fet, les pri­me­res actu­a­ci­ons que va fer Cabot van ser com a fina­lis­tes d’aquest con­curs, que en les últi­mes edi­ci­ons han gua­nyat artis­tes mallor­quins com ara Maria Jaume (2019) i Reïna (2020), un fet que els músics de Cabot des­ta­quen com a símptoma de la vita­li­tat musi­cal de l’illa. A l’abril, la revista Ender­rock va publi­car un número monogràfic dedi­cat a l’escena balear, amb una doble por­tada pro­ta­go­nit­zada per Antònia Font i Cabot, pre­sen­tats com a “arqui­tec­tes del pop”. El 2019, Cabot ja va rebre el guardó a l’artista reve­lació dels II Pre­mis Ender­rock de la Música Balear. “Estem supera­graïts amb Ender­rock per tot el suport que ens han donat, però també et fa pen­sar per què han de venir ells des de Bar­ce­lona a orga­nit­zar aquests pre­mis a les Illes. Qui hau­ria de tenir les com­petències per fer-ho, no en té cap interès. I par­lem tant dels polítics com de bona part dels mit­jans de comu­ni­ca­ci­ons illencs, espe­ci­al­ment la tele­visió i la ràdio públi­ques, IB3. A Mallorca sem­pre s’ha entès la música com una des­pesa, no com una inversió, com a lleure mai com a cul­tura, i això és con­seqüència directa del boom turístic dels anys sei­xanta. Així estem”, explica Josep Cabot amb una gens dis­si­mu­lada amar­gor. “Hi ha un munt de músics amb mol­tes ganes de fer coses, el pro­blema és que molts han d’aca­bar mar­xant de l’illa, perquè aquí no es poden gua­nyar la vida, i tenir un grup és bàsica­ment una des­pesa. Però també s’hi observa una mica de movi­ment, que resulta espe­rançador: alguns fes­ti­vals peti­tets però molt actius i l’apa­rició d’una nova revista cen­trada en l’escena illenca: S’Altra Música .”

Tor­nant a Ofici –pel mig, entre els dos àlbums, van publi­car l’EP Pre­mium (2020) amb cinc de les deu cançons inclo­ses a Ofici–, remar­quen que “és un disc molt divers, que va del pop rock amb influències dels anys setanta i vui­tanta a algun tema més country”: “Estilísti­ca­ment no sabem ben bé on situar-nos, cosa que no sabem si és una vir­tut, tot i que volem pen­sar que sí que ho és.” A Cabot, hi ha músics nas­cuts en els anys sei­xanta, en el setanta, en els vui­tanta i en els noranta, i aquesta diver­si­tat gene­ra­ci­o­nal també cre­uen que els bene­fi­cia: “Es noten les influències dife­rents que tenim cadas­cun de nosal­tres. En Toni, per exem­ple, ens fa escol­tar l’Elec­tric Light Orc­hes­tra, i això ens ajuda a tre­ba­llar les sego­nes i les ter­ce­res veus, que per a nosal­tres són molt impor­tants.”

Cabot va pre­sen­tar Ofici el gener pas­sat al Tea­tre Prin­ci­pal de Palma, quan el disc encara no havia sor­tit. De fet, Ofici es va publi­car l’1 d’abril, el mateix mes que el grup va ser por­tada d’Ender­rock. A final d’abril, el grup mallorquí va poder pre­sen­tar el disc a Bar­ce­lona, en un con­cert a la sala Apolo, en pro­grama doble amb Pepet i Mari­eta, dins del cicle Culto Caníbal. Tot i que el seu reper­tori també témoments inten­sos i elèctrics, reco­nei­xen que algu­nes de les seves cançons més deli­ca­des, com ara Carme, d’aquest últim disc, o Para­rim Para­ram, del pri­mer, es degus­ten millor asse­guts còmoda­ment en un tea­tre. La música d’aquests arqui­tec­tes del pop i músics d’ofici és rica en mati­sos i ofe­reix a l’oient una vari­e­tat de regis­tres que cer­ti­fi­quen Cabot com un dels grans noms de la nova música balear .