NOTÍCIES DE RÚSSIA

Notícies de Rússia al carrer Guadalajara (nom d’una ciutat espanyola, però també d’una batalla cèlebre de la Guerra Civil espanyola, batalla del 1937 sagnant i memorable, especialment per la intervenció de les Brigades Internacionals, fet pel qual suposo que el carrer rep aquest nom). Aquí hi ha la seu de la Policía Nacional a Barcelona on es tramiten les sol·licituds d’invitacions a través de les quals els espanyols i residents conviden els seus parents i amics no comunitaris a visitar el nostre país. Em deia l’elegant policia uniformat, i que em va informar dels tràmits necessaris, que fins fa poc les cues eren quilomètriques i que “ahora la cosa se ha calmado”. Ara sabrem la raó. Però abans tornem al relat...

Això em va passar el matí del dia 24 de maig del 2022, quan intentava invitar (“solicitar la invitación”) al fill en edat militar (i a la seva dona) d’un professor amic rus. Primer rebo de l’amic una petició alarmada per tal que faci tot el possible per ajudar la seva parella a sortir de país. Abans ens havien arribat notícies de les dificultats per sortir de Rússia, però no m’imaginava el que m’esperava a casa meva, una terra tan solidària amb els immigrants. Al marge dels documents que calen per formalitzar una invitació (la invitació formal – “por favor por internet o en mayúsculas”, un títol de propietat o de lloguer, empadronament, etc.) has de demanar cita.

Però quan demanes un cop i un altre la cita per internet per l’única via d’accés

(https://icp.administracionelectronica.gob.es/icpplustieb/), la resposta és:

“INTERNET CITA PREVIA

POLICIA-CARTA DE INVITACIÓN

Inici del formulari.

Identidad del usuario de cita ***

Información

En este momento no hay citas disponibles.

En breve, la Oficina pondrá a su disposición nuevas citas”.

Fi del formulari.

Ara entenc l’amistosa frase del simpàtic poli nacional: “Le recomiendo que el lunes abra a las siete de la mañana la página e intente dar con un hueco”.

Als estrangers no comunitaris, vinguin d’on vinguin, si intenten entrar al nostre país o a Europa i demanar refugi –auxili, aixopluc, protecció, ajuda, comprensió–, només els queda una possibilitat: travessar de forma il·legal la frontera i després, si no hi ha cap tanca propera ni govern o administració que ho impedeixi, demanar l’asil i pregar, pregar i pregar.

Preguem, germans!