LA BARCELONA EN CONFLICTE

El 1982, Chris Ealham va viatjar a Barcelona amb un volum d’Homenatge a Catalunya, de George Orwell, a la maleta. No va tornar-hi fins un parell d’anys després, però, en aquest cas, ja no es va tractar d’un visita turística, sinó d’una estada de dos anys per fer-hi la seva tesi doctoral de bracet de Paul Preston, un dels millors hispanistes que han trepitjat el nostre país. El resultat de les jornades interminables a la Casa de l’Ardiaca, de resseguir els espais viscuts i de molta reflexió apassionada, va ser una tesi innovadora, que no es limitava a una història del moviment anarquista català. La tesi es va convertir en llibre el 2005 i va aparèixer al mateix temps en castellà i en anglès. Ara ha estat traduïda per Virus, una editorial compromesa, que concep el llibre com “una eina d’una «comunitat de lluita i en lluita», que té sentit quan fa pensar la realitat de manera radicalment crítica i, sobretot, quan aquesta esdevé acció efectiva sobre les relacions de poder, sinònim de pràctica alliberadora”.

L’escenari de l’estudi és Barcelona, “la capital del moviment anarquista més gran i durador d’Europa”. Ealham la converteix en un laboratori per escriure una història “des de baix”, feta a partir d’una anàlisi acurada de l’espai públic, els ateneus i les escoles racionalistes, els activistes de barri i els desocupats. És, en definitiva, una història dels desposseïts i les veus oblidades, fidel a la tradició thompsoniana. Una història en què els anarquistes, més que qualsevol altre projecte polític i social, són els veritables protagonistes. Però la seva també és una història del conflicte urbà. Precisament un dels aspectes més innovadors és la dissecció que fa de l’espai públic, tant dels projectes per definir-lo com de les lluites socials que s’hi desenvolupen. En aquest sentit, el llibre parteix d’una contraposició constant entre la utopia urbana burgesa, exemplificada amb el Pla Cerdà, i l’urbanisme proletari, si bé la crítica també abasta la ciutat republicana. El volum acaba el 1937, quan “la revolució es va convertir en un somni llunyà, totalment desbancat de la guerra”.