Arts visuals

Altres mons possibles

L’ISEA, el simposi d’art electrònic més important en l’àmbit internacional, se celebra fins al 16 de juny a Barcelona i en deu ciutats catalanes més, després de més de deu anys sense aterrar a Europa

ROBERTA BOSCO
“Molts diuen que aquest és l’art del futur, però a mi m’agrada dir que és l’art del present perquè l’artista treballa amb les eines d’avui”
ART JOVE
“Tot i que [l’art electrònic] ja fa algunes dècades que existeix, es pot considerar encara en una etapa de gènesi”
presentacions
presentacions
d’experts s’inclouen en el programa de l’ISEA 2022, la major part a Barcelona, però també en deu ciutats catalanes més.

Art, disseny, ciència i tecnologia. Són quatre disciplines que en aquesta societat hiperconnectada i digital del segle XXI s’entrecreuen, beuen les unes de les altres i planen directament sobre la societat. Un dels esdeveniments anuals més importants en l’àmbit internacional que explora la intersecció entre unes i altres i el seu influx en la societat és l’ISEA, el Simposi Internacional d’Art Electrònic, una cita nòmada, que cada any s’organitza en una ciutat diferent i que enguany se celebra a Barcelona, després de més de deu anys sense aterrar a Europa, i després que la capital catalana hagi imposat la seva candidatura per acollir-lo. Està impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb la suma de molts altres agents: el CCCB –que en serà la seu principal–, l’Arts Santa Mònica, la New Art Foundation, el nou hub d’art, ciència i tecnologia Hac Te, el MACBA, l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat.

El gruix principal dels actes de la que és la 27a edició té lloc del 10 al 16 de juny, tot i que algunes activitats s’estendran en el temps i també es desplegaran en centres d’art d’una desena de ciutats catalanes més: Cal Massó (Reus), el Bòlit (Girona), el Mèdol (Tarragona), l’ACVic (Vic), Lo Pati Centre d’Art de les Terres de l’Ebre (Amposta), el MAC (Mataró), el Konvent (Berga), la Fundació Sorigué (Balaguer), La Panera (Lleida) i la Tecla Sala (l’Hospitalet de Llobregat). “L’ISEA és un esdeveniment que té un esperit transformacional, que aspira a deixar un pòsit cultural a les ciutats per on passa, i esperem que a Barcelona això també succeeixi”, destaca Pau Alsina, professor de la UOC i director de l’ISEA 2022. El simposi portarà a Catalunya una mostra dels nous mitjans electrònics i d’arts emergents i convertirà Barcelona en la capital de l’art electrònic, que és el que sorgeix de la fusió d’art i tecnologia, en el seu sentit més ampli.

L’ISEA 2022 s’estructura a partir d’exposicions i de moltes altres activitats (tallers, projectes a l’aire lliure, taules rodones, xerrades d’artistes, iniciatives escolars...). La recerca, la producció científica i la creativitat artística i cultural van de bracet en aquest esdeveniment que en edicions anteriors s’havia celebrat en ciutats com Montreal, Durban, Hong Kong i Sidney i que habitualment serveix perquè artistes, científics, tecnòlegs i teòrics comparteixin investigacions, projectes i obres artístiques. L’encreuament de coneixements és sempre un avenç, i tant la tecnologia com l’art corren imparables.

El lema escollit per a l’ISEA Barcelona és Possibles, “un concepte que té a veure amb la polis, la ciutat; amb l’acció política i social, amb els moviments vinculats a l’acció i la crítica; és una obertura, un horitzó de canvi que es desplega i organitza el món”, explica Alsina, que afegeix que Possibles també fa referència a “la manera de donar forma a la nostra realitat; la idea de possibles ens permet imaginar altres mons possibles”. Pel tinent d’alcalde de Cultura de Barcelona, Jordi Martí, el simposi és més necessari que mai: “Avui que el món viu en la incertesa absoluta, la mirada artística connectada amb la tecnologia obre nous espais de reflexió; l’ISEA permet il·luminar camins diferents.”

El programa farà “una mirada molt transversal de les arts”, segons va explicar Alsina en la presentació del simposi. Amb la voluntat de “contribuir al creixent debat sobre el nostre món de possibles, no solament explorant el futur que hem de construir, sinó també obrint les portes del passat i del present”, el simposi es divideix en quatre apartats. El primer, Humans i no humans, analitzarà les relacions amb les màquines o els animals; el segon, Natures i mons, indagarà en el canvi climàtic i l’habitabilitat de l’espai exterior; el tercer, Futurs i llegats, reflexionarà sobre el rol de la història i l’excés de dades, i la darrera, Educació i societat, plantejarà reptes com la integració de les arts en el coneixement cientificotècnic. El CCCB i el MACBA seran els punts principals de trobada per a una comunitat internacional d’experts en art, ciència i tecnologia que abordaran temàtiques d’actualitat com la capacitat creativa de la intel·ligència artificial, les possibilitats de les experiències immersives, l’imaginari de les biotecnologies en les arts, els reptes al voltant del canvi climàtic i les noves formes d’encarar l’educació.

LA IRRUPCIÓ

L’exposició principal de l’ISEA ja es pot visitar –fins al 21 d’agost– a l’Arts Santa Mònica. És La Irrupció, a càrrec dels curadors Marta Gracia, Jara Rocha i Enric Puig Punyet, i exhibeix una trentena de propostes artístiques –vint-i-tres peces que provenen de la convocatòria pública elaborada conjuntament entre l’ISEA i l’Arts Santa Mònica, dues peces cedides per la New Art Foundation i set propostes originals d’itineraris. Són propostes d’artistes internacionals i locals de referència com Robertina Sebjanic, Eric Berger, Joan Soler-Adillon i Andy Gracie, i que tenen un fil que les uneix: indaguen, des de diferents posicions, en la crisi ecològica, climàtica i social que ens travessa.

En un altre espai, La Capella, s’hi pot veure fins al 28 d’agost la mostra El que és possible i el que no, que posa cara a cara les obres d’artistes de Barcelona Producció (Anna Pascó, Ariadna Parreu, Mario Santamaría i Estampa) i peces de creadors locals, com ara Josep Manuel Berenguer, Anna Carreras, Mónica Rikic, Roc Parés i Yolanda Uriz. La mostra segueix els dos eixos principals del centre: “D’una banda, reuneix una sèrie d’artistes significatius dins les pràctiques artístiques emergents; de l’altra, afavoreix un intens intercanvi generacional en el context barceloní. El que és possible i el que no suposa, a més, una posada en crisi de les possibilitats que ens ofereixen els avenços tecnològics.”

El Recinte Modernista de Sant Pau també és seu de l’ISEA. Fins al 30 de juny s’hi pot veure l’exposició d’art digital Possibles, que mostra cinc obres provinents de la convocatòria de l’ISEA 2022 Barcelona i una vintena de peces de la Beep Collection. “Agafant el llegat interdisciplinari que caracteritza el modernisme i transportant-lo als codis del segle XXI, l’art digital reflecteix aquest mateix esperit de transversalitat tot unint artistes, científics i tecnòlegs”, assenyalen. Entre les obres exposades hi ha Sightseeing, la càmera de CCTV de Thierry Fournier, i Liquid Views, un mirall digital creat pels pioners Monika Fleischmann i Wolfgang Strausson que permet al públic viure una experiència narcisista envoltat d’onades.

COL·LECCIÓ BEEP

En un esdeveniment com l’ISEA no hi podia faltar la presència d’una de les col·leccions d’art electrònic i digital més destacades d’Europa, la Beep Collection, que té el seu origen a la ciutat de Reus, gràcies al mecenatge d’Andreu Rodríguez i Marie-France Veyrat. Ells, a través de la fundació New Art Foundation, han estat els pioners en l’impuls i el reconeixement de les obres d’art que fan ús de la tecnologia. A banda d’algunes peces que s’han inclòs en les exposicions de l’ISEA a Barcelona, una destacada selecció d’obres del seu fons es pot veure ara al centre d’art Cal Massó de Reus, a l’exposició Orígens, un nom que remet al concepte de naixement i que ens apropa a la nostra evolució com a espècie.

El muntatge de Cal Massó aplega algunes de les primeres obres d’aquesta col·lecció i d’altres que han anat adquirint al llarg dels anys i que són fonamentals en la història de l’art contemporani, com les de Peter Weibel, Marcel·lí Antúnez i Antoni Abad. Altres obres s’endinsen en conceptes com la identitat i l’aparença, amb propostes d’artistes com Joan Fontcuberta i Pilar Rosado i Rafael Lozano-Hemmer. Són, afirma l’empresari i mecenes artístic Andreu Muñoz, algunes de les obres més importants de la col·lecció Beep. De fet, algunes són obres fundacionals de l’art electrònic internacional.

PRESENT / FUTUR

“Molts han dit que aquest és l’art del futur, però a mi m’agrada dir que és l’art del present, perquè els artistes han treballat amb les eines d’avui”, explica Roberta Bosco, comissària de l’exposició Orígens juntament amb i Stefano Caldana. Per a ella, el digital i tecnològic “és un art que connecta amb la gent d’una manera molt instintiva; si tot el dia estem interactuant amb el mòbil, és normal que ens el trobem en una sala d’exposicions”, però encara estem lluny que aquest tipus d’art circuli amb naturalitat per la societat: “Malgrat que ja fa algunes dècades que existeix, es pot considerar encara en una etapa de gènesi.”

La ciutat de Reus, amb l’excepcional conjunt d’obres de la col·lecció Beep és una de les extensions principals del simposi fora de Barcelona, però els centres d’art d’altres ciutats catalanes s’han sumat a l’ISEA, i que inclou exposicions i performances d’artistes nacionals i internacionals. Per exemple, aquest cap de setmana al Planta de Balaguer s’hi pot veure la instal·lació Call Out, d’Abel Korinsky i Orhan Kavrakogl, recentment guardonada amb la beca ISEA 2022 Barcelona concedida per la Fundació Sorigué. I a mitjans de juny, el Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat oferirà una visita guiada per l’exposició Els migdies d’Afeli, en què l’artista Rubén Verdú presentarà la mostra acompanyat d’un científic.

Tornant a Barcelona, una altra proposta destacada del cartell serà l’anomenada DïaloG, a la plaça de Joan Coromines, des d’aquest dissabte dia 11 fins al 18 de juny. És una gran instal·lació interactiva de Refik Anadol i Maurice Benayoun, que explora els temes de l’alteritat, l’estranyesa i la immigració de manera performativa. La clausura de l’ISEA també serà especial: un espectacle de drons a càrrec de Flock Drone Art Barcelona, a la platja del Somorrostro, la nit del 15 de juny. Combinant tecnologia, llums i música electrònica, serà el primer cop que a Barcelona es presentarà un espectacle aeri amb un conjunt de drons.

L’organització també va volgut crear aliances amb el Sónar, amb què presenta una programació conjunta. Concretament, l’ISEA 2022 col·labora al SónarÀgora, espai de formació i debat del Sónar+D per a artistes i professionals, mentre que el Sónar copresenta tres sèries de screenings sobre temàtiques com el gènere, l’entorn ambiental, els drets humans i les relacions entre humans i màquines. “Aquesta col·laboració pretén reforçar les sinergies entre la comunitat acadèmica i centrar-se en la investigació amb els artistes i el seu públic”, diuen.

Amb les exposicions no s’acaba el programa. L’organització destaca que el debat que planteja el simposi sobre el nostre món de Possibles, el lema de l’esdeveniment, es desplega en un programa de múltiples formats. Hi posen número: en aquests set dies hi haurà 140 presentacions d’experts, 45 presentacions institucionals, 40 xerrades d’artistes, 23 screenings, 18 pòsters i demos, 16 taules rodones, 13 tallers i 13 performances. El Canòdrom, per exemple, el 16 de juny acollirà taules rodones amb experts internacionals en què s’abordaran temàtiques com les criptomonedes i les arts digitals o l’enfocament STEAM en l’ensenyament superior. L’art electrònic és imparable i, amb la celebració del simposi, Barcelona pujarà al podi com una de les ciutats que contribueixen al seu impuls i reconeixement.

140

Arts Santa Mònica (Barcelona)

LA IRRUPCIÓ

Exposició a càrrec dels curadors Marta Gracia, Jara Rocha i Enric Puig Punyet. Obres de d’artistes internacionals i locals de referència com Robertina Sebjanic, Lauren Lee McCarthy, Eric Berger, Joan Soler-Adillon i Andy Gracie.

Del 9 de juny al 21 d’agost

La Capella (Barcelona)

EL QUE ÉS POSSIBLE I EL QUE NO

Exposició col·lectiva. Cinc creadors locals (Josep Manuel Berenguer, Anna Carreras, Mónica Rikic, Roc Parés i Yolanda Uriz), de la convocatòria de l’ISEA 2022, i obres d’artistes de Barcelona Producció (Anna Pascó, Ariadna Parreu, Mario Santamaría i Estampa).

Del 9 de juny al 28 d’agost

Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona)

Cinc obres provinents de la convocatòria de l’ISEA 2022 Barcelona i una vintena de peces de la Beep Collection.

Del 9 al 30 de juny

POSSIBLES

Centre d’Art Cal Massó (Reus)

ORÍGENS

Selecció de projectes nous i obres fundacionals de l’art electrònic internacional de la Beep Collection. Inclou obres d’artistes destacats com Joan Fontcuberta, Marcel·lí Antúnez i Rafael Lozano-Hemmer.

Fins al 23 de juliol

Pl. de Joan Coromines, CCCB

(Barcelona)

Instal·lació interactiva de Refik Anadol i Maurice Benayoun, sorgida del projecte europeu MindSpaces de S+T+Arts.

De l’11 al 18 de juny

DÏALOG

Convent dels Àngels (Barcelona)

TRANSFERÈNCIES

En aquest espai tindran lloc sessions de treball i presentacions de projectes, obert a iniciatives ciutadanes. També acollirà xerrades d’artistes internacionals, un taller interactiu i una performance.

Durant tot el simposi

Espronceda – Institute of Art & Culture. Barcelona

DIGITAL AWARENESS

Exposició amb instal·lacions d’art digital i tallers en col·laboració amb artistes i entitats nacionals i internacionals com Solimán López.

Del 10 al 18 de juny

UNA COL·LECCIÓ EXCEPCIONAL

Fa uns divuit anys que, des de Reus, l’empresari Andreu Rodríguez va decidir comprometre’s amb el mecenatge artístic i va iniciar la que avui dia és una de les col·leccions d’art electrònic i digital més importants d’Europa: la col·lecció Beep. A l’ISEA es podran veure algunes de les seves obres, a Cal Massó de Reus i en altres espais de Barcelona.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes

No sóc subscriptor

Tarifa digital de El Punt Avui

Per
només
48€

l'any

Ja sóc subscriptor

Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.

Activa la subscripció