Altres mons possibles

LA IRRUPCIÓ

L’expo­sició prin­ci­pal de l’ISEA ja es pot visi­tar –fins al 21 d’agost– a l’Arts Santa Mònica. És La Irrupció, a càrrec dels cura­dors Marta Gra­cia, Jara Rocha i Enric Puig Punyet, i exhi­beix una tren­tena de pro­pos­tes artísti­ques –vint-i-tres peces que pro­ve­nen de la con­vo­catòria pública ela­bo­rada con­jun­ta­ment entre l’ISEA i l’Arts Santa Mònica, dues peces cedi­des per la New Art Foun­da­tion i set pro­pos­tes ori­gi­nals d’iti­ne­ra­ris. Són pro­pos­tes d’artis­tes inter­na­ci­o­nals i locals de referència com Rober­tina Seb­ja­nic, Eric Ber­ger, Joan Soler-Adi­llon i Andy Gra­cie, i que tenen un fil que les uneix: inda­guen, des de dife­rents posi­ci­ons, en la crisi ecològica, climàtica i social que ens tra­vessa.

En un altre espai, La Cape­lla, s’hi pot veure fins al 28 d’agost la mos­tra El que és pos­si­ble i el que no, que posa cara a cara les obres d’artis­tes de Bar­ce­lona Pro­ducció (Anna Pascó, Ari­adna Par­reu, Mario San­ta­maría i Estampa) i peces de cre­a­dors locals, com ara Josep Manuel Beren­guer, Anna Car­re­ras, Mónica Rikic, Roc Parés i Yolanda Uriz. La mos­tra segueix els dos eixos prin­ci­pals del cen­tre: “D’una banda, reu­neix una sèrie d’artis­tes sig­ni­fi­ca­tius dins les pràcti­ques artísti­ques emer­gents; de l’altra, afa­vo­reix un intens inter­canvi gene­ra­ci­o­nal en el con­text bar­ce­loní. El que és pos­si­ble i el que no suposa, a més, una posada en crisi de les pos­si­bi­li­tats que ens ofe­rei­xen els avenços tec­nològics.”

El Recinte Moder­nista de Sant Pau també és seu de l’ISEA. Fins al 30 de juny s’hi pot veure l’expo­sició d’art digi­tal Pos­si­bles, que mos­tra cinc obres pro­vi­nents de la con­vo­catòria de l’ISEA 2022 Bar­ce­lona i una vin­tena de peces de la Beep Collec­tion. “Aga­fant el lle­gat inter­dis­ci­pli­nari que carac­te­ritza el moder­nisme i trans­por­tant-lo als codis del segle XXI, l’art digi­tal reflec­teix aquest mateix espe­rit de trans­ver­sa­li­tat tot unint artis­tes, científics i tecnòlegs”, asse­nya­len. Entre les obres expo­sa­des hi ha Sight­se­eing, la càmera de CCTV de Thi­erry Four­nier, i Liquid Views, un mirall digi­tal creat pels pio­ners Monika Fleisch­mann i Wolf­gang Straus­son que per­met al públic viure una experiència nar­ci­sista envol­tat d’ona­des.

COL·LECCIÓ BEEP

En un esde­ve­ni­ment com l’ISEA no hi podia fal­tar la presència d’una de les col·lec­ci­ons d’art electrònic i digi­tal més des­ta­ca­des d’Europa, la Beep Collec­tion, que té el seu ori­gen a la ciu­tat de Reus, gràcies al mece­natge d’Andreu Rodríguez i Marie-France Vey­rat. Ells, a través de la fun­dació New Art Foun­da­tion, han estat els pio­ners en l’impuls i el reco­nei­xe­ment de les obres d’art que fan ús de la tec­no­lo­gia. A banda d’algu­nes peces que s’han inclòs en les expo­si­ci­ons de l’ISEA a Bar­ce­lona, una des­ta­cada selecció d’obres del seu fons es pot veure ara al cen­tre d’art Cal Massó de Reus, a l’expo­sició Orígens, un nom que remet al con­cepte de nai­xe­ment i que ens apropa a la nos­tra evo­lució com a espècie.

El mun­tatge de Cal Massó aplega algu­nes de les pri­me­res obres d’aquesta col·lecció i d’altres que han anat adqui­rint al llarg dels anys i que són fona­men­tals en la història de l’art con­tem­po­rani, com les de Peter Wei­bel, Mar­cel·lí Antúnez i Antoni Abad. Altres obres s’endin­sen en con­cep­tes com la iden­ti­tat i l’apa­rença, amb pro­pos­tes d’artis­tes com Joan Font­cu­berta i Pilar Rosado i Rafael Lozano-Hem­mer. Són, afirma l’empre­sari i mece­nes artístic Andreu Muñoz, algu­nes de les obres més impor­tants de la col·lecció Beep. De fet, algu­nes són obres fun­da­ci­o­nals de l’art electrònic inter­na­ci­o­nal.

PRE­SENT / FUTUR

“Molts han dit que aquest és l’art del futur, però a mi m’agrada dir que és l’art del pre­sent, perquè els artis­tes han tre­ba­llat amb les eines d’avui”, explica Roberta Bosco, comissària de l’expo­sició Orígens jun­ta­ment amb i Ste­fano Cal­dana. Per a ella, el digi­tal i tec­nològic “és un art que con­necta amb la gent d’una manera molt ins­tin­tiva; si tot el dia estem interac­tu­ant amb el mòbil, és nor­mal que ens el tro­bem en una sala d’expo­si­ci­ons”, però encara estem lluny que aquest tipus d’art cir­culi amb natu­ra­li­tat per la soci­e­tat: “Mal­grat que ja fa algu­nes dècades que exis­teix, es pot con­si­de­rar encara en una etapa de gènesi.”

La ciu­tat de Reus, amb l’excep­ci­o­nal con­junt d’obres de la col·lecció Beep és una de les exten­si­ons prin­ci­pals del sim­posi fora de Bar­ce­lona, però els cen­tres d’art d’altres ciu­tats cata­la­nes s’han sumat a l’ISEA, i que inclou expo­si­ci­ons i per­for­man­ces d’artis­tes naci­o­nals i inter­na­ci­o­nals. Per exem­ple, aquest cap de set­mana al Planta de Bala­guer s’hi pot veure la ins­tal·lació Call Out, d’Abel Korinsky i Orhan Kav­rakogl, recent­ment guar­do­nada amb la beca ISEA 2022 Bar­ce­lona con­ce­dida per la Fun­dació Sorigué. I a mit­jans de juny, el Tecla Sala de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat ofe­rirà una visita guiada per l’expo­sició Els mig­dies d’Afeli, en què l’artista Rubén Verdú pre­sen­tarà la mos­tra acom­pa­nyat d’un científic.

Tor­nant a Bar­ce­lona, una altra pro­posta des­ta­cada del car­tell serà l’ano­me­nada DïaloG, a la plaça de Joan Coro­mi­nes, des d’aquest dis­sabte dia 11 fins al 18 de juny. És una gran ins­tal·lació interac­tiva de Refik Ana­dol i Mau­rice Benayoun, que explora els temes de l’alte­ri­tat, l’estra­nyesa i la immi­gració de manera per­for­ma­tiva. La clau­sura de l’ISEA també serà espe­cial: un espec­ta­cle de drons a càrrec de Flock Drone Art Bar­ce­lona, a la platja del Somor­ros­tro, la nit del 15 de juny. Com­bi­nant tec­no­lo­gia, llums i música electrònica, serà el pri­mer cop que a Bar­ce­lona es pre­sen­tarà un espec­ta­cle aeri amb un con­junt de drons.

L’orga­nit­zació també va vol­gut crear ali­an­ces amb el Sónar, amb què pre­senta una pro­gra­mació con­junta. Con­cre­ta­ment, l’ISEA 2022 col·labora al SónarÀgora, espai de for­mació i debat del Sónar+D per a artis­tes i pro­fes­si­o­nals, men­tre que el Sónar copre­senta tres sèries de scre­e­nings sobre temàtiques com el gènere, l’entorn ambi­en­tal, els drets humans i les rela­ci­ons entre humans i màqui­nes. “Aquesta col·labo­ració pretén reforçar les siner­gies entre la comu­ni­tat acadèmica i cen­trar-se en la inves­ti­gació amb els artis­tes i el seu públic”, diuen.

Amb les expo­si­ci­ons no s’acaba el pro­grama. L’orga­nit­zació des­taca que el debat que plan­teja el sim­posi sobre el nos­tre món de Pos­si­bles, el lema de l’esde­ve­ni­ment, es des­plega en un pro­grama de múlti­ples for­mats. Hi posen número: en aquests set dies hi haurà 140 pre­sen­ta­ci­ons d’experts, 45 pre­sen­ta­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals, 40 xer­ra­des d’artis­tes, 23 scre­e­nings, 18 pòsters i demos, 16 tau­les rodo­nes, 13 tallers i 13 per­for­man­ces. El Canòdrom, per exem­ple, el 16 de juny aco­llirà tau­les rodo­nes amb experts inter­na­ci­o­nals en què s’abor­da­ran temàtiques com les crip­to­mo­ne­des i les arts digi­tals o l’enfo­ca­ment STEAM en l’ense­nya­ment supe­rior. L’art electrònic és impa­ra­ble i, amb la cele­bració del sim­posi, Bar­ce­lona pujarà al podi com una de les ciu­tats que con­tri­bu­ei­xen al seu impuls i reco­nei­xe­ment.