Entre el novembre del 2020 i el febrer del 2021, la Virreina va presentar una mostra ( Dies d’ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d’avantguarda ) dedicada a Helios Gómez (1905-1956), un polièdric i singular artista molt implicat ideològicament amb els problemes del seu temps. Gitano i gitanista militant, comunista i anarquista llibertari, les seves obres transiten entre el realisme i l’avantguarda i abasten àmbits diversos com el muralisme, el cartellisme o la il·lustració. Presenten una estètica molt peculiar, fàcilment identificable, en què els discursos polítics prenen una gran força gràcies a un traç vigorós i a un intens cromatisme.

Perseguit per la dictadura de Primo de Rivera i exiliat, combatent durant la Guerra Civil espanyola i deportat a Algèria, la seva militància el va acabar duent a la presó el 1945, a la Model de Barcelona, la seva ciutat. Allà va dur a terme una de les seves creacions més recordades, la denominada Capella Gitana , de la qual l’exposició esmentada presentava una recreació. Seguint un encàrrec del capellà de la presó, va transformar en oratori una cel·la de la quarta galeria gràcies a unes pintures murals. D’ell s’ha dit que va ser el primer a reivindicar que ser gitano era un fet polític, i les figures que va plasmar als murs de la cel·la, totes amb aparença i evidents trets gitanos i algunes representades ballant, posen de manifest aquest compromís etnicopolític.

Inexplicablement, l’any 1998 (el 1998!) els murs d’aquella cel·la esdevinguda capella van ser recoberts amb pintura blanca per decisió dels serveis penitenciaris de la Generalitat de Catalunya, que van adduir motius higiènics. Aquella desencertada decisió ha comportat que les pintures restin avui amagades, en letargia, esperant que algú repari el dany causat. La mateixa Generalitat, amb la necessària col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, té la potestat i l’obligació de fer-ho, i no és tan difícil: declarar-les bé cultural d’interès nacional, retirar la capa de pintura que les cobreix, restaurar-les i, finalment, incorporar-les al discurs museogràfic del que ha de ser la Model.