Nens que s’amaguen

Sentir-se marginat, diferent, sol, incomprès, etcètera, no és cosa només d’infants, però ells tenen menys eines emocionals que els adults per superar-ho. O per intentar-ho, si més no. Avui parlem de cinc llibres sobre aquesta temàtica des de perspectives variades, des de l’humor, la imaginació i la fantasia i des d’una certa poesia del cosmos, en el cas de Constel·lacions, un bon debut narratiu de Quim Torres.

El llibre destacat, Juguem a amagar-nos, ha estat creat per Verónica Fabregat. Amb creat volem dir ideat i il·lustrat, perquè és un llibre sense text, amb un guió molt clar en què set amics es posen a jugar a fet i amagar, un joc comú en moltes cultures, i que, de mica en mica, es van obrint a la natura i a nous jocs.

Verónica Fabregat (Castelló, 1978) va estudiar disseny i més tard il·lustració per poder donar forma a totes les històries que li passen pel cap i que anota acuradament en l’última pàgina d’una llibreta que sempre porta a sobre. En aquest cas, les il·lustracions estan fetes amb llapis de colors i jugant amb el blanc del paper.

Un paper de gran qualitat, per cert, amb certificat ecològic, com les cobertes de cartoné, tot imprès a Barcelona perquè el procés sigui més artesanal i redueixi la petjada de carboni. Akiara, Babulinka, Flamboyant i Comanegra, entre altres editorials –però encara no totes–, vigilen aquest aspecte de l’edició, per què és poc coherent un llibre sobre ecologia imprès a la Xina, oi?