Guanyadora de l’últim Premi BAFTA a la millor sèrie dramàtica, In my Skin és una producció del 2018 de la BBC que explica la vida d’una adolescent gal·lesa, Bethan, que a l’institut es comporta com qualsevol altra adolescent normal, però que amaga el terrible drama que té a casa: un pare alcohòlic i violent i una mare amb trastorn bipolar que ha de ser ingressada de manera intermitent en un psiquiàtric. La doble vida de Bethan fa que hagi de mentir constantment els seus millors amics, en Travis i la Lydia, a qui explica que el pare és funcionari i que la mare treballa al departament de recursos humans d’una gran empresa. Per tapar les seves mancances, explica que els pares són molt estrictes i que la tenen molt collada.

La sèrie és una comèdia negra que revela fins a quin punt els temes relacionats amb la salut mental i la violència intrafamiliars encara són un tabú que costa de treure a la llum. Bethan no té cap problema a declarar-se lesbiana i, de fet, veiem com viu l’èxtasi i el patiment que comporta el seu primer gran amor, però al mateix temps no es veu capaç de reconèixer la veritat sobre la seva família i no para d’inventar-se mentides davant els companys i els professors. Totes les actuacions són una meravella i fan que la sèrie resulti completament creïble, però s’ha de destacar sobretot el paper de la protagonista, interpretat per la jove Gabrielle Creevy. L’espectador no pot fer altra cosa que patir amb ella, riure amb ella i emocionar-se amb ella fins a posar-se, com diu el títol, a la seva pròpia pell. Però no és només una història sobre fer-se gran. La Bethan té els mateixos problemes que qualsevol adolescents: companys que li fan la vida impossible, ganes de sortir de festa amb els amics, actituds irresponsables pròpies de la joventut..., però al mateix temps és prou adulta per tirar endavant sense el suport que necessitaria dels seus pares, i amb l’única ajuda de la seva àvia materna. I encara que el futur se li plantegi molt complicat, no es conforma.

La sèrie està formada per dues temporades de cinc capítols cada una, i cada capítol dura trenta minuts. No obstant això, és tan intensa i emotiva, i amb alguns moments especialment colpidors, que és molt fàcil encadenar un capítol rere un altre i acabar fent una marató.

En l’última edició dels BAFTA, In my skin, que està ambientada a Cardiff, també es va endur el premi al millor guió per Kayleigh Llewellyn, creadora de Killing Eve. L’escriptora i guionista, filla d’una família gal·lesa de classe baixa, ha explicat que la sèrie està basada en les seves pròpies experiències d’adolescent, ja que el seu pare va patir un trastorn bipolar que el portava a haver d’ingressar en un centre que precisament estava al costat del seu institut. “M’aterria que els companys ho sabessin”, ha explicat l’autora en diverses entrevistes. Per això es va decidir a tirar endavant el projecte d’aquesta sèrie, per contribuir a trencar els estigmes que encara hi ha en relació amb la salut mental, malgrat que darrerament se’n comença a parlar amb més sinceritat. En resum, In my skin és un drama que a estones fa riure, que mostra un gran realisme social i que enganxa des del principi fins a l’emotiu final.