I PER QUÈ NO?

Sole­dad Ben­go­ec­hea Echa­ondo (Sant Sebastià, 1942), espe­ci­a­lista en els movi­ments soci­als i l’orga­nit­zació de la patro­nal cata­lana a prin­ci­pis del segle XX, ens ofe­reix un lli­bre dedi­cat a les “dones pio­ne­res a Cata­lu­nya al segle XX”. El prin­ci­pal mèrit del seu tre­ball, publi­cat per Llop Roig, rau en el fet de donar veu a noms sovint des­co­ne­guts, gai­rebé sem­pre silen­ci­ats; però que ens aju­den a enten­dre, en el seu con­junt, la tasca d’empo­de­ra­ment i la revo­lució silen­ci­osa que van pro­ta­go­nit­zar mol­tes dones durant el segle pas­sat.

El lli­bre i les bio­gra­fies, 200, s’estruc­tu­ren a par­tir de tres grans blocs. El pri­mer, el més extens, se cen­tra en les pri­me­res dones que van par­ti­ci­par en la vida política i sin­di­cal. L’autora recu­pera la plu­ra­li­tat de veus del femi­nisme a prin­ci­pis del segle XX; un movi­ment que, tal com con­clou, “no va ser unívoc”. En el lli­bre apa­rei­xen des de les dones enqua­dra­des en l’orga­nit­zació àcrata Muje­res Libres fins a les mili­tants ultra­dre­ta­nes que es van afi­liar a la Sección Feme­nina de la Falange. Ben­go­ec­hea també res­se­gueix algu­nes dones agi­ta­do­res que van tenir un pro­ta­go­nisme espe­cial durant algu­nes revol­tes, com ara Maria Llo­pis, cone­guda com a Qua­ranta Cèntims, qui va par­ti­ci­par en els alda­rulls de la Set­mana Tràgica.

El segon bloc està dedi­cat a les dones pio­ne­res en les seves pro­fes­si­ons, com ara Maria Cinta Balagué, la pri­mera veu feme­nina en una emis­sora cata­lana i de qui Ben­go­ec­hea remarca que era “una dona [...] avançada en la con­cepció for­mal de la pro­gra­mació, però ideològica­ment con­ser­va­dora”. Pre­ci­sa­ment l’autora remarca les con­tra­dic­ci­ons d’aques­tes pio­ne­res, ben il·lus­tra­ti­ves d’un movi­ment hete­ro­geni i que va tenir eta­pes d’avenços i altres de retro­ces­sos. Final­ment, el dar­rer bloc inclou la bio­gra­fia de 23 dones sin­gu­lars que, amb la seva opció rup­tu­rista, van aju­dar a can­viar la men­ta­li­tat de mol­tes dones i de la soci­e­tat en el seu con­junt. La pri­mera met­gessa, la pri­mera direc­tora d’un diari, la pri­mera minis­tra i, fins i tot, la pri­mera cas­te­llera. Dones que, en el seu moment, de ben segur que es van pre­gun­tar: “I per què no?”