Les noies primer, encara...

De mica en mica, el masclisme més tradicional s’està començant a esfondrar. Massa lentament, és cert, i després de segles i segles de campar lliurement. El que compta, però, és que les bases per combatre’l comencen a ser sòlides. A la nostra societat, si més no. Un exemple fàcil és el món de l’esport. La dona esportista ha passat d’estar menystinguda a ser tolerada i de ser tolerada a ser admirada. Ni totes ni a tot arreu, però el cas del futbol és prou evident. Per això, títols que reivindiquen l’esport femení reforcen aquesta impressió entre els més joves; nenes i també nens, que no només és cosa d’elles, al contrari.

La secció d’avui, d’una manera una mica heterogènia i obligada per les ofertes del mercat, vol cedir –menys en un cas– el protagonismes a les dones, noies, nenes. No és el primer cop ni serà l’últim, fins que no calgui fer-ho.

El primer títol, destacat per edició, per contingut i per clàssic és aquest esplèndid El bruixot d’Oz, en què Combel ha donat cabuda a l’obra del nord-americà L. Frank Baum (1856-1919), amb les elegants il·lustracions del basc Iban Barrenetxea (1973) i la traducció catalana, nova per a aquesta edició en versió íntegra, del poeta i escriptor Miquel Desclot (1952).

Barrenetexea ha sabut evitar les influències més inculcades, és a dir, Dorothy no és Judy Garland, però sí que va acompanyada del gosset Totó, l’Espantaocells, el Llenyataire de llauna i el Lleó. Són els protagonistes de la recerca del Gran Oz, més gris i inquietant que lluminós. Publicada el 1900, l’obra de Baum s’ha vist en pel·lícules, sèries i musicals, i l’autor li va treure tant de suc com J.K. Rowling a Harry Potter, ja que li va dedicar catorze llibres.