“La gent jove ja no sap ballar un pas doble o un vals”

Són dos germans, el meu pare, Josep Maria, i l’oncle, Ernest Barceló, els que van crear una agència de contractació, que es deia Organitzacions Artístiques Barceló. Ara la meva empresa es diu Showsland (‘terra d’espectacles’, si ho traduïm). Van començar en els anys seixanta, i al mateix pis dels avis van muntar l’oficina. Després ja es van implicar també en el camp de les discoteques, perquè hi havia actuacions cada setmana. Des de la seva empresa van començar a crear una orquestra amb Janio Marti, que va arribar a ser número u en l’àmbit estatal, ja que en aquella època les orquestres portaven vuit focus, i Janio Marti en portava quasi dos-cents. I musicalment Janio Marti era un pianista espectacular.

Ja s’havia creat, amb cinc o sis components, però amb el pare la van reconstruir i la van fer de setze components. La van fer molt més gran. Els vestuaris els anaven a comprar a París... Com més es treballa, més possibilitats tens de fer coses.

Mil per mil. Per començar, perquè abans érem vuit empreses provincialment, amics tots i amb els espais reduïts, i ara en som quaranta i ens anem barallant una mica per quedar-nos les poblacions. Hi ha una competència més forta. És l’oferta i la demanda: com més gent hi ha treballant, més es redueix el marge de maniobra i el servei no pot ser el mateix. La competència ho fa molt difícil. La generació anterior no hi havia ni una quarta part d’empreses com aquesta.

No és exactament així. A l’època dels nostres pares, a una orquestra la contractaven al mateix poble cinc dies seguits. Ara és impensable repetir orquestra l’endemà. D’orquestres, n’han aparegut moltes més, però també han aparegut el que en diem els grups de versions. El repertori que feia una orquestra de música per a la gent més jove, ara el fa un grup de versions. I per si encara volem més potència per a la festa, hi ha les discoteques mòbils. Tots fan la festa. Per començar, hi ha més músics, però s’han anat menjant parts de l’espectacle. La Selvatana, per exemple, és una orquestra número u, però no fa versions.

No, estem en menys actuacions; la xifra ha baixat. La pandèmia ens ha fet molt mal. Avui, per exemple, som en un poble, la Palma d’Ebre, on les festes estan reduïdes un 10%. I estem molt contents de com està funcionant tot, però és cert que hi ha una petita reducció. Els grups també han d’anar apujant els preus, tot i que enguany no els han apujat com ho haurien d’haver fet, perquè venim de contractes anteriors i els han respectat.

De moment, les orquestres han mantingut els preus, i això vol dir que els han abaixat, perquè el combustible és més car i les despeses són majors. Però el més important és omplir el calendari.

És molt diferent un dissabte d’estiu que un dilluns d’hivern; el marge és molt gran.

El caixet és entre 10.000 i 12.000 euros. Aquest és el preu per a les orquestres de la primera divisió. Normalment els representants intentem treballar més amb un grup, perquè com més hi treballem, més ens podem ajudar.

Els joves ja no són balladors. A la majoria dels pobles la gent jove ja no sap ballar un pas doble o un vals. Això fa que caigui l’espectacle de l’orquestra. I també passa que el noi i la noia no volen estar on estan els seus pares o els avis, volen tenir el seu espai propi.

No. L’únic que podem fer és que l’orquestra vagi adaptant el seu estil, però hi ha temes –com El Chacachá del tren– amb els quals hem crescut tots que es continuaran ballant.

Aquesta és una confusió i m’encanta la pregunta. Em fa ràbia que si una orquestra porta una gran pantalla de led o un vestuari elegant ja sembla que no importi si els músics saben tocar la guitarra o bufar bé la trompeta. Si hi ha un gran espectacle, bé, però si els músics no saben solfa, malament.

Sí. Fins i tot hem de portar les barres de bar de poblacions on abans les muntava una entitat o els joves, i ara no les volen portar. Ens contracten l’orquestra i, a més, hem de portar la barra del bar. Fins a quin punt ha canviat el funcionament d’una empresa de contractació com la nostra! Som representants dels espectacles, però també hem de cobrir altres serveis.

Sí, però no ens podem especialitzar tant amb el que realment hem de fer.

Amb una cinquantena. Actualment, al país, n’hi ha moltes, d’orquestres. I també hi ha moltes festes majors que coincideixen: qui no treballa el 15 d’agost! Hi ha dates de molta saturació. Arribarem al 17 d’octubre i després hi haurà una baixada dràstica.

Si ho fan directament estan perdent un professional que supervisa els treballs, l’organització, el contracte.... I cada cop som més importants les empreses que tenim material: un magatzem amb 2.000 cadires, 10 escenaris, 400 taules... Si no tens material, que també fa falta als pobles, malament.