Sentiments universals en paper de colors
Molts cops hem reivindicat en aquesta secció la lectura de contes, novel·les i àlbums il·lustrats pel simple gaudi de fer-ho, per la diversió, per la distracció, per admirar la bellesa de les imatges, quan n’hi ha, o dels textos ben elaborats. Una mica com a contrapunt a la tendència editorial cada cop més estesa de centrar els continguts en la gestió de sentiments. Un gènere que gairebé està deixant de ser-ho perquè treu el nas (i molt més) en tota mena de títols.
No és cap novetat. Des de sempre, els contes infantils han servit com a excusa per educar en algun aspecte de la formació. I està bé que sigui així, i amb eines cada cop més solvents, però potser no cal que sempre estigui tot tan subratllat, mastegat i dirigit. Que la forma estigui al davant del fons.
Per això s’agraeixen títols com aquest de L’arbre del senyor Shaun (entre molts i molts d’altres, naturalment), en què, a través d’unes il·lustracions molt suggeridores i d’una història ben travada, es mostra com afrontar un error que parteix d’un absurd. El senyor Shaun tenia un arbre perfecte just al mig del jardí: ni massa alt, ni massa verd, ni massa frondós. Però un dia es va cansar de recollir tantes fulles, ho volia tenir tot net, i va decidir tallar-lo. I res no va ser igual.
Cal evitar els errors i, si fem tard, aprendre la manera de corregir-los. D’acord, però fem-ho bonic.
Recomanacions a cau d’orella
