“Deixant de banda el manga, el còmic té cada cop menys públic”

“En els anys vuitanta hi havia a tot l’Estat més de cinquanta revistes de còmic. Van desaparèixer per la saturació i perquè el lector va preferir llegir una determinada historieta quan sortia en àlbum després d’haver-se’n publicat cinc o sis tramesses”, explica Jordi Coll, editor i moltes altres coses en el món del còmic. El format de revista, que va desaparèixer dels quioscs com ho va fer el còmic, segueix sent totalment vàlid i actual per a Coll. “La revista era també un camp de proves per a noves sèries i per foguejar nous autors.” Així, a principis dels noranta, quan estudiava a l’escola de còmic Joso va crear, amb un grup de companys, el fanzín Amaníaco, coincidint amb una època en què les noves tecnologies van començar a facilitar que els fanzins poguessin tenir un acabat molt professional. Després de tres etapes diferenciades, Amaníaco es continua publicant en un gairebé solitari panorama de revistes. “A tot l’Estat només quedem El Jueves, TMEO i nosaltres.” Les tres que cita Coll són publicacions d’humor. “El nostre humor té una doble herència, el de la Factoria Bruguera, més blanc, i el d’El Jueves, més àcid.” Amaníaco és un producte que es distribueix en biblioteques públiques, llibreries especialitzades i per mitjà de subscripcions. Els signants, que són tant autors de prestigi com gent sense tanta trajectòria, no cobren. “No paguem, no per explotació, sinó perquè a penes obtenim guanys.”

La pregunta òbvia és per què els autors s’avenen al joc? Respon Coll: “Hi ha autors que si no trobem editors pengen el seu treball a la xarxa, però de cap manera és el mateix. El còmic necessita el suport paper per expressar-se tal com és, no una pantalla de telèfon. Les perspectives de les vinyetes de Spirit de Will Eisner no es poden captar en una pantalla”, explica. I parlant de clàssics, Coll es lamenta de la falta de cultura de còmic que hi ha. “Sobretot hem oblidat els nostres personatges perquè no se’ls redita, ni actualitza, que és el que han fet, per exemple amb el superherois.” Aquesta deixadesa amb la tradició del còmic creu que també influeix en la pèrdua d’interès per aquest mitjà, tot i que ara sembli que se’n parla més que mai. “Cada cop hi ha menys públic de còmic, si exceptuem el manga”, diu. I té raó, un altre gènere molt popular com el dels superherois té més seguidors pels films que no pas pels tebeos.