Crítica
VOLTES A L’ARBRE DEL NO RETORN
Les novel·les de Nancy Huston estan marcades per les preguntes i els problemes d’identitat. Ella mateixa, nascuda a Calgary el 1953, canadenca i de llengua materna anglesa, va decidir que la seva llengua literària seria el francès. No és un cas aïllat el dels escriptors que adopten un idioma diferent als seus llibres, però sobta en aquest món en què l’anglès és la llengua primordial de comunicació. La biografia de Huston es mostra, així mateix, en algun component dels seus personatges, en moviment perpetu. Als 15 anys es va traslladar a Nova York per estudiar música al Sarah Lawrence College. Amb 20 anys acabats de fer va emigrar a París, on va obtenir un màster a la influent Escola d’Estudis de Ciències Socials. El pas pel París de començament dels setanta va ser decidiu en la seva vida posterior, ja en una primera etapa en què va publicar bàsicament assaig com quan va començar amb la novel·la, amb guardons destacats com el Goncourt dels joves el 1996 i el Fémina del 2006. Arbre de l’oblit és un cim dins la seva obra novel·lística. Situada en tres plans temporals diferents, amb històries que entren i surten per la trama general de personatges, s’inicia a Burkina Faso el 2016 per canviar als personatges d’una mateixa família al Bronx del 1945 i el New Hampshire del 1955. Els equilibris en les subtrames de Huston són senzillament magistrals.
Des de bon començament, Huston traça uns impecables primers capítols de presentació, amb personatges perfectament articulats en els diferents punts de vista. El punt fluix és l’excés que cometen alguns escriptors intentant recrear la realitat del país, sobretot els nord-americans, a qui sempre se’ls veu el llautó patriòtic en la biografia dels protagonistes, com si a la ficció li calgués succionar la saba de la realitat. Parelles que es casen o que es divorcien, germans malavinguts i famílies destruïdes per la guerra constitueixen un gran fresc dels diferents plànols temporals esmentats. La ciutat d’Ouidah, centre del comerç d’esclaus, recreada per Bruce Chatwin en l’època moderna, esdevé el nucli que titula la novel·la, “l’arbre magnífic” al qual els futurs esclaus capturats o venuts de les seves comunitats aborígens feien unes últimes voltes abans de dirigir-se cap a la porta del “No-Retorn”: “Les dones hi giraven al voltant set vegades, els homes nou.”
Aquest gust pel detall i la precisió en capturar el sentiment i les emocions sovint dins les descripcions fan de Huston una narradora de primera. Més quan assumeix una obra coral com aquesta: “Els carrers bateguen olors fortes, músiques palpitants que venen dels bars i dels cotxes. Entre la gentada que emplena els carrers, la Lili Rose hi veu pocs individus amb la pell clara. Els seus ulls s’obren com taronges a cada segon.” Els capricis sublims de la narració manen.
EL JAZZ SA I SENZILL DE L’ORQUESTRA DE QUINCY JONES
Essential Jazz ens ofereix en una caixa de quatre compactes tots els enregistraments en directe coneguts de la fabulosa Quincy Jones Big Band durant la gira europea del 1960. Som al davant d’un monument, d’unes gravacions que constaten el grau de ritme de l’orquestra del de Chicago, que ha estat un as com a músic i també com a productor de genis de la música popular com Frank Sinatra, Count Basie, Miles Davis, Ray Charles o Michael Jackson entre molts d’altres. La banda del 1960, que és també un moment de transformació per a l’antic trompetista, estava plena d’estrelles: Clark Terry, Porter Kilbert, Budd Johnson, Benny Bailey, Phil Woods, Sahib Shihab, Quentin Jackson, Jimmy Cleveland, Joe Harris i Les Spann. Tots els enregistraments que Jones havia fet per a altres músics estan dipositats en el llegat de la seva orquestra de virtuosos, que sonen com ningú. La gravació dels discos té una qualitat de so excel·lent i és la primera vegada que tota aquesta música apareix en una col·lecció única, un deliri per als col·leccionistes i aficionats al jazz. El so nítid, sa i senzill –com el va definir Joachim Berendt– és el més gran des de Duke.
