“El que jo faig no és còmic en català, sinó còmic català”

A mesura que el còmic pren una consistència empresarial més densa –cada cop són més les grans editorials literàries que aposten per incloure la historieta al seu catàleg– sembla que es va aferrant més al seu component alternatiu, tot plantejant-se l’autoedició com una fórmula per donar sortida a projectes que no troben encaix en el circuit convencional.

Aquest és el cas de Carles Roman (Portbou, 1970), autor de Drac Català, un justicier sense superpoders però amb un gran coneixement de les arts marcials. “Vaig començar a autoeditar-me perquè l’any 2000 no vaig trobar cap editor interessat a publicar un còmic de superherois autòcton, i menys en català”, explica Roman.

Abans de ser Drac Català, la creació portava el nom de Capità Catalunya, però la coincidència aleshores amb un disc amb el mateix nom el va portar a canviar-lo. “De fet, em van amenaçar de demandar-me, tot i que el que jo feia no tenia res a veure.” Roman va cedir, cosa que ara no el molesta: “Prefereixo el nom de Drac Català que no pas el de Capità Catalunya, per les similituds amb el Capità Amèrica i per les connotacions militars.” Del 2000 al 2003 en van sortir sis comic books, més un que n’explicava els orígens.

Si un dels retrets que se ha fet al còmic de superherois ha estat una certa inclinació totalitària dels personatges, Roman va optar per un heroi que lluita pels valors de justícia social, antifeixista, antiracista i defensor de tota mena de diversitats.

Des de fa uns anys, Roman ha reformulat el personatge i l’edita en format d’àlbum. N’ha tret tres, i per poder-los publicar organitza campanyes de Verkami. El darrer llibre es titula Urnes, i l’acció passa l’1 d’octubre del 2017, el dia del referèndum.

Tot i que les claus narratives del còmic de Roman són la historieta de gènere, en la seva feina hi ha dos components de compromís: primer, amb el català –“Jo no faig còmic en català, sinó còmic català”– i, després, amb la cura de la seva obra. Roman compagina el còmic amb la docència de dibuix en una acadèmia de L’Escala. “Autoeditar-se exigeix molt. Hi ha llibreries especialitzades que no admeten autoedicions. Per sort, cada cop hi ha més fires de còmic a Catalunya, on jo mateix venc els meus productes. En certa manera, també soc un firaire del còmic.”