TOT PEL BÉ DE LA FAMÍLIA

Després de quatre temporades molt intenses, la sèrie Ozark va arribar al final sense decebre els seus nombrosos seguidors. Fins que es va estrenar l’estiu del 2017, molta gent –nord-americans inclosos– no tenia ni idea de què eren els Ozark: una zona muntanyosa i boscosa de Missouri amb una gran quantitat de llacs i rius navegables. “La destinació turística dels pallussos”, com ho descriu un dels personatges. A aquesta part de l’Amèrica profunda va a parar la sofisticada família Byrde. El pare, en Martin, és un important assessor financer de Chicago que anys abans va decidir fer la vista grossa quan el seu soci va començar a blanquejar diners per a un càrtel mexicà de la droga. Una mala passada del soci, però, porta Martin a trobar-se entre l’espasa i la paret: o accepta col·laborar més estretament amb els mexicans, o el maten a ell i la seva família. L’única sortida que se li acut es proposar els Ozark com a destinació ideal –amb més litoral que Califòrnia– per blanquejar enormes quantitats de diners. Així, amb l’amenaça constant sobre la seva vida i la d’aquells que estima, en Martin s’acaba involucrant cada cop més en les activitats delictives. Acompanyat per la seva dona, la Wendy, i els seus fills adolescents, la Charlotte i en Jonah, haurà de canviar els luxes de Chicago per una pensió de mala mort primer i una casa compartida amb un ancià moribund després. Mentre anem coneixent millor els diferents membres de la família –l’ambició desmesurada de la Wendy, per exemple– s’estableix una forta connexió amb un clan familiar de la zona, els Langmore, petits delinqüents que viuen en un campament de caravanes. Qui porta la veu cantant és la Ruth, la filla de 19 anys. Tot el que no té de físic –és molt menuda– ho té d’atrevida, tossuda i malcarada. La Ruth s’acabarà convertint en la mà dreta d’en Martin, que té grans dificultats per trobar negocis a partir dels quals poder blanquejar diners.

La sèrie, amb una gran banda sonora que posa música a un paisatge de contrastos mundans i humans, atrapa per la intriga, el suspens i els girs de guió inesperats, sempre amb la sensació de perill damunt dels Byrde, i aconsegueix que acabem empatitzant amb uns personatges que transiten entre uns valors morals dubtosos i la necessitat de sobreviure. Gran part de l’èxit d’Orzak es deu a les magnífiques interpretacions de Jason Bateman –molt allunyat dels seus típics papers de comèdia–, Laura Linney i Julia Garner, en els papers de Martin, Wendy i Ruth, respectivament. Basada en una idea del guionista i creador Bill Dubuque, des de l’inici s’hi van vincular molt tant Bateman com Linney, que a part de ser-ne productors també han dirigit alguns capítols. En total són quatre temporades i quaranta-quatre episodis d’aproximadament una hora cada un, que acumulen diversos Emmys i que porten a un desenllaç sorprenent, emotiu i recargolat que no deixa ningú indiferent.