Articles

Crítica

UNA REFERÈNCIA POÈTICA DEL QUEBEC

La poesia d’Élise Turcotte té un segell de compromís. Ens parla de violències, de conflictes, del patiment que reben especialment els infants i les dones

Élise Tur­cotte (Sor­rel, 1957) és una reco­ne­guda poeta i novel·lista ame­ri­cana del Que­bec que ha rebut diver­sos pre­mis i reco­nei­xe­ments. Va començar a publi­car els seus pri­mers reculls de poe­sia en els anys vui­tanta i va escriure les seves pri­me­res novel·les en els noranta, com­bi­nant-les, a més, amb obres de nar­ra­tiva juve­nil i infan­til. Aquesta és la segona obra seva que podem lle­gir, del francès al català, després que La Magrana publiqués la novel·la el El soroll de les coses vives (2000). La impli­cació de Tur­cotte amb la rea­li­tat que li ha tocat viure és evi­dent. La seva dar­rera novel·la, L’Appa­ri­tion du chev­re­uil (2019), denun­cia la violència sexual con­tra una dona i la com­pli­ci­tat del silenci fami­liar.

La seva poe­sia té un segell de com­promís. El lli­bre ens parla de violències, de con­flic­tes, del pati­ment que reben espe­ci­al­ment els infants i les dones. És una poe­sia de relats, de situ­a­ci­ons extre­mes que no busca gens de con­des­cendència. Els seus poe­mes tran­si­ten pels deserts fron­te­rers que cre­men la llum, pels cor­re­dors de la fos­cor. Alguns pas­sat­ges reme­ten a llocs inhòspits, plens de cemen­ti­ris sense memòria. Parla de llocs comuns sense nom, ja que la barbàrie quan es mani­festa pres­cin­deix de noms i de clas­ses. Són poe­mes que res­so­nen dins d’un pai­satge deso­la­dor, en guerra, un pai­satge buit després de la bata­lla, com si el lec­tor passés a ser un figu­rant d’aquests pai­sat­ges. És una poe­sia apa­rent­ment freda, dura i objec­tiva, que par­teix d’una veu suau que va cap­gi­rant els sen­tits, vers a vers, reca­lant el destí final de les vícti­mes.

Il·lus­tra una visió tràgica de l’home que cal lle­gir i ana­lit­zar, ja que encara tenim temps per escriure la seva història d’una altra manera. Escriu ten­si­ons huma­nes, para­do­xes, històries d’amor, men­tre les ciu­tats es van esfon­drant. “Tot va començar de nou, els gos­sos van morir glaçats.” Són poe­mes que par­len de la devas­tació del pas­sat, del pre­sent i del futur. “Ningú ja no vol dir res.” Tur­cotte ens ense­nya rea­li­tats civi­lit­za­do­res, imat­ges per­tor­ba­do­res de ciu­tats mor­tes, de ciu­tats nega­des. Ens argu­menta un món sense espe­rança, perquè les ciu­tats en guerra no es dife­ren­cien de les altres ciu­tats. Insis­teix en la capa­ci­tat que tenen els morts de for­mar part dels vius. Al mig de tanta fos­cor, encara queda espai per a la memòria: “Et dec un record”, com si fos un mis­satge dins d’una ampo­lla, un mis­satge encrip­tat, futu­rista, enviat de forma tec­nològica.

Ens parla de situ­a­ci­ons con­cre­tes, de ciu­tats situ­a­des en el mapa de la violència. Men­tre vas lle­gint els poe­mes, és com si els pai­sat­ges en guerra s’anes­sin des­se­cant, com si la Terra s’estigués con­ver­tint en un gran cemen­tiri de la història dels homes a la Terra. Desen­vo­lupa una tècnica de monòlegs, de sentències, de der­ro­tes, de pro­cla­mes i d’afo­ris­mes que aca­ben bas­tint els seus poe­mes de forma tallant. “El món con­ti­nua, però com?” Una de les obser­va­ci­ons que no vol­dria subrat­llar és l’ús que fa de l’impe­ra­tiu (els impe­ra­tius gai­rebé hau­rien d’estar des­ter­rats en la poe­sia). Són poe­mes que s’han de relle­gir diver­ses vega­des per cap­tar-ne tots els detalls i assa­bo­rir-ne la llum entre línies. Hi ha des­crip­ci­ons que et reme­ten a civi­lit­za­ci­ons anti­gues, depre­da­do­res, com si fos­sin autòpsies, radi­o­gra­fies de la tris­tesa. “Vaig ser pre­so­nera de Pom­peia i vaig viat­jar a dins de les meves ombres.” El lli­bre ori­gi­nal en francès, Ce qu’elle voit (2010), ha estat traduït per Ricard Ripoll, des­ta­cat poeta i tra­duc­tor, últim gua­nya­dor del Premi Andrés Estellés, un lli­bre que ens espera.

EL QUE ELLA VEU Autora: Élise Turcotte Traducció: Ricard Ripoll Editorial: Ònix Editor Pàgines: 107 Preu:18 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.