“Aquest és el meu disc més complet i més jo”, diu la cantant i compositora catalanobrasilera Natàlia Miró do Nascimento, Namina per a les arts, sobre el seu quart treball discogràfic, Un udol, una obra “cuinada a foc lent” durant dos anys de pandèmia que comparteix amb els seus predecessors la vocació de “barreja d’orígens estilístics, de colors, de llengües, etc.” A més de les guitarres i la gran veu de Namina, rica en matisos i recursos, també són ingredients bàsics del seu projecte els músics Pep Gol (trompeta, melòdica i cargol de mar, entre d’altres), Xevi Matamala (bateria, piano i trompeta, amb ella des del primer disc) i Pep Rius (contrabaix). Pep Gol també s’ha encarregat de la producció musical i dels arranjaments, i fins i tot de les fotografies que il·lustren la portada i l’interior del disc, dissenyat per Namina en una ben compenetrada autogestió. Al marge de la banda, només hi ha una aportació externa: les guitarres que toca Josep Traver en dos dels temes del disc, Chocolate Jesus i I’m your man, versions dels insignes Tom Waits i Leonard Cohen, respectivament. De fet, sis dels dotze temes del disc són versions. “Les versions gairebé les considero cançons meves, perquè passen per la meva història. És divertit donar una altra volta a una cosa que tu penses que ja està ben explicada”, afirma la cantant, que també ha adaptat quatre cançons provinents de l’immens llegat de la música popular brasilera: Nanã: Coisa n. 5, de Mario Telles i Moacir Santos; Canto de Ossanha, de Baden Powell i Vinícius de Moraes; O morro não tem vez, una altra joia sorgida de la fructífera col·laboració entre Vinícius i Antonio Carlos Jobim, i Asa branca, d’Humberto Teixeira i Luiz Gonzaga, que va ser el seu primer i principal intèrpret abans de ser adaptada per desenes d’artistes. Són relectures dels il·lustres originals que Namina i els seus còmplices porten al naminisme, un estil propi i, òbviament, únic.

Pep Gol també signa la música de M’ho venc tot per un petó, i Arbres és una poesia de Clementina Arderiu (Barcelona, 1889-1976) musicada per Namina, que és l’autora de totes les altres lletres i músiques del disc. Arbres va ser un dels poemes musicats semifinalistes de la catorzena edició del certamen Terra i Cultura, convocat pel Celler Vall Llach. De fet, la poesia sempre ha estat present d’alguna manera a l’obra de Namina.

“A Un dol, hi ha jazz, música brasilera, fins i tot blues, tot i que això últim no s’aprecia tant en el disc com en el directe”, explica Namina, que per si de cas aclareix: “Evidentment, no interpreto cap estil d’una manera ortodoxa, tampoc el jazz.” També destaca que aquest és un disc amb una instrumentació més rica que els anteriors i que “està més connectat pel que fa a sonortitat amb el primer, Orlando (2014)”, que no pas amb Ígnia (2017) i Ens endurem el vent (2019), un EP editat en format de llibre disc, amb poesies i il·lustracions d’autoria pròpia, gràcies a la col·laboració entre Edicions Tremendes i el Segell Microscopi.

“La música guareix, i amb aquesta voluntat de compartir el que fa bé és com us volem fer arribar aquest udol”, s’afirma a namina.net . Un udol que vol ser com la imatge poètica d’un “crit molt visceral” davant de tot el que està passant en aquesta societat malalta. De fet, els músics van començar a donar forma al disc durant el confinament, “intercanviant arxius sonors en la distància”. Un bon testimoni d’aquell moment és el videoclip d’Un udol –versió Demo confined– que van gravar als seus respectius domicilis i que es va penjar a YouTube el 24 d’abril del 2020, amb una atmosfera entre màgica i claustrofòbica.

En els últims mesos, aquella feina feta amb escàs contacte humà ja s’ha pogut traslladar a la calidesa d’alguns escenaris. “El disc és un instant concret, però després cada concert és diferent i les cançons van mutant nit rere nit, i m’adono que fa temps que estem en transició, però encara no se sap molt bé cap a on”, narra Namina amb més dubtes que certeses, però amb la determinació de no parar. Tampoc en el món virtual: ha anat realitzant i llançant nous videoclips d’I’m your man, Nanã: Coisa n. 5 i Arbres , amb un primitiu però molt efectiu treball d’animació a càrrec de la mateixa Namina i la realització del competent i polivalent Pep Gol. “Intento ser força activa en el món digital, però m’ho prenc amb molt d’humor. No soc cap influencer”, remarca Namina per si algú encara en tenia algun dubte.

Ara bé, on es veu l’autèntica dimensió de Namina i el seu equip és en el directe. Per al mes d’octubre tenen un parell de cites concertades a Barcelona: el 27 d’octubre actuarà com a solista a l’Àgora Poètica de La Bonne, el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, i el 29 d’octubre ho farà amb la seva banda en un altre espai de la ciutat, no concretat a la seva agenda de concerts. El 17 desembre també tocaran a Calaf.

A més de la seva trajectòria més personal com Namina, Natàlia Miró do Nascimento també participa en altres espectacles, amb diferents equips artístics, com ara Maleïdes les guerres, Va d’Ovidi i Volem (si volem), un concert recital que es presenta com “música i paraula per al combat”. Són projectes que mostren una altra cara de Namina: la socialment compromesa.