FRIDA KHALO, A LA FOGUERA

El vídeo és digne de veure, de prin­cipi a fi. S’hi mos­tren imat­ges d’un “exclu­sive NFT event”, dues parau­les i un acrònim que pro­du­ei­xen urticària només de lle­gir-los, en què gent maquíssima es reu­neix en una casa de luxe per men­jar i beure men­tre ballen la música que punxa un DJ. L’amfi­trió és Mar­tin Moba­rak, un empre­sari “mexicà ame­ricà filan­trop i empre­ne­dor” que dar­re­ra­ment ha apos­tat pel meta­vers, en con­cret pels NFT d’obres de Frida Khalo, la gran i reco­ne­guda artista mexi­cana. Moba­rak és el CEO –afe­gim aquest acrònim a la llista de mots i acrònims ridículs d’aquest arti­cle– d’una empresa web des­ti­nada, pre­ci­sa­ment, a ven­dre NFT de Khalo.

“Farem un xou impres­si­o­nant per a tots els que sou aquí”, diu Moba­rak al vídeo. Models des­fi­lant amb roba ins­pi­rada en les obres de l’artista, homes amb aspecte d’enve­lli­ment molt mal por­tat i uns mari­ac­his. No hi falta una noia fent mala­bars amb foc a la vora d’una pis­cina ni un mil­ho­mes amb un mis­teriós maletí. “Can­vi­a­rem la vida de milers de nens. Espero que tots els que sou aquí ho enten­gueu”, anun­cia més enda­vant Moba­rak, que llu­eix una ame­ri­cana amb el ros­tre de Khalo fet amb llu­en­tons a l’esquena. A con­ti­nu­ació, apa­reix un guar­da­es­pat­lles amb pis­tola i armi­lla anti­ba­les escor­tant el mil­ho­mes del maletí, que el lliura a Moba­rak. Tot molt tea­tral, per­fec­ta­ment assa­jat. De dins, l’amfi­trió extreu un objecte embol­ca­llat en una mena de tova­llola groga de sauna barata. És un petit qua­dre –sem­bla una aqua­rel·la– que s’ha des­qua­drat del pas­partú que l’emmar­cava, un petit detall que il·lus­tra sobre com pot llançar-se per la fines­tra una esce­no­gra­fia tan cui­dada. Amb un tor­navís Moba­rak pro­ce­deix a des­mun­tar el qua­dre per treure’l de dins del marc i, al plànol següent, ja es veu l’obra a sobre d’un petit peve­ter que conté una mena de glaçons i líquid trans­pa­rent. I aquí arriba el punt àlgid del xou, perquè calen foc a l’obra d’art i els mari­ac­his comen­cen a ento­nar Cie­lito lindo –també cone­guda com Canta y no llo­res– men­tre la gent esclata d’emoció i xis­clen uns ai ai ai! d’aquells ben aguts. Moba­rak mira la minúscula pira tot cofoi, satis­fet amb la per­for­mance pijo­benèfica que acaba de per­pe­trar.

Tot això pas­sava el 30 de juliol i el que es cre­mava era una pàgina arren­cada del diari per­so­nal de Frida Khalo, un full valo­rat en 10 mili­ons de pesos mexi­cans –uns 500.000 euros al canvi– que Moba­rak havia adqui­rit el 2015. L’objec­tiu d’aquest espec­ta­cle tro­nadíssim era reves­tir amb esca­ra­falls la cre­ació de 10.000 NFT de l’obra cre­mada, que Moba­rak posarà a la venda per des­ti­nar els bene­fi­cis a cau­ses soci­als. Bé, una part dels bene­fi­cis, perquè la resta anirà a la but­xaca d’aquest filan­trop de pa sucat amb oli.

Tot ple­gat és una mos­tra més de la fara­ma­lla i la bui­dor que envolta el món dels NFT, els crip­to­bros i altres tipus de vene­dors de fum que inun­den l’uni­vers i el meta­vers. Des­gra­ci­a­da­ment, aquest cop li ha tocat patir-ho a la pobra Frida, la gene­ro­si­tat de la qual Moba­rak ins­tru­men­ta­litza quan diu que esta­ria satis­feta amb aquesta ini­ci­a­tiva ico­no­clasta. En una època en què el fum és abundós i es cotitza, en uns pocs segons, aque­lla pàgina del diari de l’artista es trans­forma en cen­dra per l’acció d’uns irres­pon­sa­bles reves­tits de soli­da­ri­tat.