Pantalla

CRIATURES ADORABLES

Qui no s’ha fet un tip de riure amb Mel Bro­oks? No ens vam poder aguan­tar amb aquells vaquers de l’oest nord-ame­ricà que caval­ca­ven en Selles de mun­tar calen­tes, amb alguns dels pas­sat­ges de la seva par­ti­cu­lar Història del món ni tam­poc amb L’esbo­jar­rada història de les galàxies, per molt que se’n fotés de l’ales­ho­res encara sagrat uni­vers Star Wars (abans que Dis­ney no hi posés les gra­pes al damunt, l’infan­ti­litzés i obrís la veda a fer-ho). I per car­go­lar-se de riure, què podem dir de les des­ven­tu­res tele­vi­si­ves de Maxwell Smart, aquell Supera­gent 86 que tenia com a mòbil una sabata. No obs­tant això, segur que la majo­ria coin­ci­di­rem que mai hem rigut tant com amb El jove Frankens­tein (Young Frankens­tein), la seva pel·lícula més rodona, en què l’enginy arriba a cotes que mai va superar, amb una posada en escena a l’altura i una direcció d’actors suprema. I, a diferència de la resta de la seva fil­mo­gra­fia, de vul­ga­ri­tat, la justa. Ho reco­neix fins i tot ell mateix.

Indis­cu­ti­ble rei de la paròdia (pare de mes­tres com el trio David Zucker, Jim Abra­hams i Jerry Zucker), Bro­oks va assu­mir un guió de l’actor Gene Wil­der amb la con­dició de poder-lo reto­car al seu gust, i tot just aca­bat el rodatge de Selles de mun­tar calen­tes es van posar mans a l’obra per tirar enda­vant un pro­jecte per al qual van haver de convèncer més d’un pro­duc­tor. No sense reticències, la Fox es va ave­nir a rodar-la en blanc i negre, una con­dició indis­pen­sa­ble per retre un tri­but a les pel·lícules clàssi­ques de James Whale i Boris Kar­loff, que van adap­tar la cèlebre novel·la de Mary She­lley amb el modern Pro­me­teu com a pro­ta­go­nista. La fide­li­tat era tan extrema que fins i tot van poder comp­tar amb bona part de l’atrezzo del labo­ra­tori ori­gi­nal creat per Ken­neth Strick­fa­den per a El doc­tor Frankens­tein del 1931.

Per començar, la pre­sen­tació del pro­ta­go­nista és exem­plar. Aquí amb el mad doc­tor, Fre­de­rick Frankens­tein (esplèndid Gene Wil­der), que ja deixa clar que vol que el seu nom es pro­nun­cii Fronkons­teen, per dis­tan­ciar-se del seu avi. Que es tras­lladi a Tran­silvània (ep!, això és ter­ri­tori de Dràcula, però no passa res) i, a més, que s’hi des­placi en tren des dels Estats Units (?!) tan tran­quil·lament, no és res més que un ape­ri­tiu del fes­ti­val de l’humor a què ens trans­por­ten. Tot just bai­xar, ja apa­reix Igor, que es fa dir Aigor, inter­pre­tat pel genial còmic britànic Marty Feld­man, carac­terístic pels seus ulls guer­xos, no més pecu­li­ars que la gepa (aquesta sí, fictícia) que can­via d’un cos­tat a l’altre segons l’escena i que fa anar de cor­coll el doc­tor: “No vol­dria ser imper­ti­nent, però soc bas­tant bon cirurgià. Pot­ser podria aju­dar-lo amb aquesta gepa”, li comenta en una ocasió Frankens­tein (perdó, Fronkons­teen). “Quina gepa?!”, li con­testa Igor (perdó, Aigor).

Diàlegs sur­re­a­lis­tes com aquest fan gran la pel·lícula, així com també la fan gran per­so­nat­ges secun­da­ris com ara Inga (Teri Garr) i Frau Blücher (Clo­ris Leach­man), aque­lla dona que fa tant res­pecte que quan el seu nom és pro­nun­ciat en veu alta, llamps i trons res­so­nen i els cavalls reni­llen espan­tats. I què podem dir de Peter Boyle en el paper de l’ado­ra­ble cri­a­tura mons­tru­osa, com­par­tint amb tots esce­nes memo­ra­bles com la que té amb el cec (Gene Hack­man)?

Tot fun­ci­ona a El jove Frankens­tein. La maquinària està molt ben grei­xada, amb dese­nes de gags visu­als i diàlegs esbo­jar­rats amb els quals és impos­si­ble aguan­tar-se el riure, un bé escàs aquests dies. Per tot ple­gat, la pel·lícula es manté com una de les més deli­rants, engi­nyo­ses i diver­ti­des de tots els temps.

EL JOVE FRANKENSTEIN (YOUNG FRANKENSTEIN) Direcció: Mel Brooks Producció: Michael Gruskoff Guió: Mel Brooks, Gene Wilder País: Estats Units Any: 1974
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor