BOSCOS PER L’ESPERANÇA

“El somni i l’esperança / tostemps a flor de pell, / que si el camí no avança / ens llevaran la pell.”

(El somni i l’esperança [Dietari 2019], de Celdoni Fonoll)

Tot sovint sentim dir que el planeta està malalt, que el canvi climàtic és imparable i que les conseqüències seran, i en alguns indrets ja ho comencen a ser, catastròfiques. Més enllà de la certesa d’aquestes afirmacions, la seva validesa és només qüestió de grau: és tot el planeta que està malalt, o són els ecosistemes tal com els coneixem els que es veuran profundament alterats?; és certament imparable, o estem a temps de reduir-ne l’impacte?; les conseqüències seran catastròfiques en l’àmbit planetari, o només local, la qual cosa exigirà un increment de solidaritat i generositat?

Ho sentim a dir tan sovint que a algunes persones els comença a generar habituació. És un fenomen psicològic i cerebral que fa que ens acostumem als estímuls que es mantenen constants o que es produeixen massa sovint, la qual cosa comporta que els deixem de valorar com quelcom important i els acabem, literalment, ignorant. I a altres persones els genera angoixa climàtica, un efecte que ja es comença a notar especialment en alguns joves. En qualsevol cas, reinterpretant el poema de Celdoni Fonoll, perquè el camí avanci i no ens llevin la pell, ens calen el somni i l’esperança.

Aquest mes us vull presentar dos llibres relacionats amb les plantes i els boscos que, en llegir-los, m’han estimulat el somni i l’esperança, per la lucidesa de les seves paraules i la bellesa que contenen.

Primer, L’intens respirar dels arbres, de l’enginyer forestal i gran defensor de la restauració dels boscos primaris Peter Wohllben, que té un subtítol molt explícit: “De quina manera els arbres aprenen a fer front al canvi climàtic i com es poden salvar els boscos, si els deixem.” Ens explica, amb una base científica sòlida però amb un llenguatge clar i senzill, que els arbres no son éssers passius sotmesos ineludiblement als canvis que l’activitat humana provoca, sinó que s’hi adapten i, encara més, són capaços de modificar activament les condicions de l’entorn. Tanmateix, per fer-ho amb èxit els calen dos factors: temps i tranquil·litat. Els en donarem? Aquest podria ser la qüestió més rellevant. Com diu l’epíleg del llibre, escrit per Pierre Ibisch, director del Centre for Econics and Ecosystem Managment de la Universitat de Writtle, a Anglaterra, “hem d’aprendre urgentment a gestionar la nostra ignorància d’una manera més adequada”.

D’altra banda, a Guia del jardí sobre les plantes medicinals, els autors ens expliquen que, de les més de 300.000 espècies de plantes terrestres conegudes que hi ha al món, prop de 35.000 tenen algun ús medicinal. En aquest llibre en recullen 277 que podem tenir al jardí de casa, que provenen de diferents hàbitats, des del clima temperat i assolellat del Mediterrani fins a terrenys pantanosos, freds i humits. Totes van acompanyades d’una descripció que inclou tant els usos tradicionals com les descobertes medicinals més recents, i també d’una il·lustració realista de gran bellesa. És un llibre per gaudir lentament, que ens ajudarà a mantenir “el somni i l’esperança”.