NO HI HA FUTUR

Ara que estem immer­sos en plena tem­po­rada d’ensurts per la mania de cele­brar el Halloween nord-ame­ricà, res millor que un thri­ller abso­lu­ta­ment rea­lista que ens arriba des d’Israel i que pro­voca més angoixa i fa patir més que qual­se­vol invent sag­nant i ciclos­ti­lat dels que apa­rei­xen en aquesta època de l’any. Es tracta de la sèrie Unk­nowns (Sos­pi­to­sos), del direc­tor i guio­nista Taw­fik Abu Wael, que s’endinsa en uns subur­bis mar­gi­nals per mos­trar-nos la vida quo­ti­di­ana d’un grup de joves pro­blemàtics i com es com­pli­quen les seves expec­ta­ti­ves de futur quan es pro­du­eix una vio­lació prop del seu ins­ti­tut. La sèrie està ambi­en­tada a la ciu­tat real de Betxèmeix, una població indus­trial d’uns 60.000 habi­tants entre Jeru­sa­lem i Tel-Aviv, majo­ritària­ment pobra i molt reli­gi­osa. Es va pre­sen­tar a Canes el 2021 i aquest any ha arri­bat al catàleg de Fil­min després d’haver-se con­ver­tit en un èxit a Israel. El direc­tor, Taw­fik Abu Wael, ja va ser el res­pon­sa­ble, el 2019, d’una altra sèrie de culte: Our Boys, un retrat incòmode i absor­bent de la into­lerància, la ven­jança i la violència entre jueus i musul­mans, basada en fets reals. Ara plan­teja una història amb un rere­fons policíac que en rea­li­tat és el menys impor­tant, perquè el que fa, amb una gran pre­cisió estilística és apro­fun­dir en pro­blemàtiques molt actu­als de la soci­e­tat isra­e­li­ana: la diferència de clas­ses, la pobresa i la mar­gi­nació que reben­ten el futur de molts joves, la dis­cri­mi­nació, el racisme, la violència poli­cial, l’homofòbia, el fona­men­ta­lisme, les dro­gues...

La història comença quan un grup de nois que assis­tei­xen a un ins­ti­tut espe­cial per a ado­les­cents en situ­ació de risc es con­ver­tei­xen imme­di­a­ta­ment en sos­pi­to­sos de la vio­lació d’una jove en un des­cam­pat pro­per. La inves­ti­gació la porta Avner, poli­cia expe­ri­men­tat i dur que resulta ser el marit d’una de les pro­fes­so­res dels nois, Naomi, una dona sen­si­ble i amb els seus pro­pis trau­mes, que real­ment es pre­o­cupa pel benes­tar dels alum­nes. No cal dir que tot ple­gat pro­vo­carà que tron­to­lli el matri­moni, que està espe­rant el seu pri­mer fill. A mesura que avan­cen els epi­so­dis, l’espec­ta­dor anirà conei­xent les dinàmiques que s’esta­blei­xen entre els nois, sobre­tot quan un d’ells és detin­gut com a prin­ci­pal sos­pitós. Aquest jove, Vasa, és un falasha, el nom amb què es conei­xen els jueus d’ori­gen etíop que el govern isra­elià va por­tar al país en els anys vui­tanta i noranta per sal­var-los de la fam, i que a la pràctica s’han aca­bat con­ver­tint en un dels col·lec­tius més dis­cri­mi­nats i obli­dats per l’Estat. Fins a la detenció, Vasa era un dels joves que més opor­tu­ni­tats tenia de sor­tir de la pobresa pel seu talent per a la música. Al mateix temps, Naomi i Yaniv (un empre­sari que és obli­gat a fer un ser­vei social al cen­tre) inten­ta­ran aju­dar la resta de nois, que gra­vi­ten al vol­tant de dos per­so­nat­ges forts: d’una banda, l’espa­vi­lat Osher, que l’única cosa que vol és poder sor­tir del barri i que fa tots els esforços pos­si­bles per nete­jar el seu expe­di­ent i allis­tar-se a l’exèrcit i, de l’altra, Menac­hem, pro­ba­ble­ment el per­so­natge més com­plex, un brètol llest i agres­siu que actua amb el cinisme d’algú que ja no té res a per­dre, perquè en rea­li­tat no ha tin­gut mai res a gua­nyar.