NO ERA ROMÀ, ERA ROMÀNIC

“Art romà, pro­ba­ble­ment Pal­mira. Segle III aC, apro­xi­ma­da­ment.” Aquesta era la des­cripció que encapçalava la fitxa d’un relleu de mar­bre de 77 centímetres de llargària que el 24 de setem­bre d’enguany es va sub­has­tar a Nevers (França). Es trac­tava d’una sub­hasta en què es venia tota la deco­ració inte­rior del cas­tell de B., pro­pi­e­tat de Geor­ges C. S., un eru­dit francès del segle XIX. L’esta­bli­ment que orga­nit­zava la venda va voler man­te­nir l’ano­ni­mat d’aquest col·lec­ci­o­nista i, també, ama­gar la loca­lit­zació del cas­tell, d’aquí les ini­ci­als que apa­rei­xen com a nom del cas­tell i cognoms del per­so­natge.

La qüestió és que si et mira­ves amb atenció aquell relleu de mar­bre no feia gaire pinta de romà. Bàsica­ment, perquè incloïa una ins­cripció amb lle­tres capi­tals, frag­mentària, que feia tota la pinta de ser medi­e­val. I si lle­gies el text, lla­vors tot s’acla­ria: [...]FIT COR­PUS VIC­TIMA XPI. Aques­tes tres dar­re­res lle­tres eren l’abre­vi­a­tura de Christi, amb la qual cosa difícil­ment un relleu romà fet a Síria en el segle III abans de Crist hau­ria par­lat de Jesús.

La res­posta a l’enigma la donava Goo­gle Books. Només calia anar-hi, posar entre come­tes el text de la ins­cripció i, pata­pam, des­co­bries que el relleu de la sub­hasta era un frag­ment des­a­pa­re­gut d’una de les por­ta­la­des de la basílica de Sant Serni de Tolosa de Llen­gua­doc, un dels edi­fi­cis emblemàtics del romànic francès, d’aquells que sur­ten a tots els manu­als d’art medi­e­val. La por­ta­lada d’on pro­ce­dia el relleu va resul­tar molt mal­mesa durant la Revo­lució Fran­cesa i les escul­tu­res que l’embe­llien es van dis­per­sar. Aquest relleu que ara sor­tia a sub­hasta es conei­xia per esments antics, ja que diver­sos eru­dits i viat­gers havien fet acu­ra­des des­crip­ci­ons dels relleus que deco­ra­ven la por­ta­lada.

Els res­pon­sa­bles de la casa de sub­has­tes fran­cesa no van saber veure-ho, però hi va haver, com a mínim, dues per­so­nes al món que sí que van reconèixer el veri­ta­ble interès del relleu i que van anar a totes. Una estava al telèfon i l’altra era un sagaç gale­rista de Bar­ce­lona que es va des­plaçar física­ment a la sub­hasta. L’esba­tus­sada entre un i altre va fer pujar el preu de l’obra dels irri­so­ris 3.000 euros ini­ci­als als 105.000 (xifra a què cal afe­gir els impos­tos i la comissió de la casa de sub­has­tes), que va ser el preu amb què el sub­has­ta­dor va fer el cop de mar­tell. Adju­di­cat! Tan­ma­teix, l’Estat francès va aparèixer en escena just en aquell mateix moment i fent ús del droit de préemp­tion (‘dret d’adqui­sició pre­fe­rent’) va adju­di­car-se el relleu romànic al mateix preu que el màxim lici­ta­dor. Això volia dir que algú més havia fet bé la feina i havia avi­sat l’admi­nis­tració fran­cesa que, amb tota pro­ba­bi­li­tat, dipo­si­tarà el relleu al Museu dels Agus­tins de Tolosa de Llen­gua­doc, on es con­ser­ven altres frag­ments de la mateixa por­ta­lada. Final feliç.