NO ERA ROMÀ, ERA ROMÀNIC

“Art romà, probablement Palmira. Segle III aC, aproximadament.” Aquesta era la descripció que encapçalava la fitxa d’un relleu de marbre de 77 centímetres de llargària que el 24 de setembre d’enguany es va subhastar a Nevers (França). Es tractava d’una subhasta en què es venia tota la decoració interior del castell de B., propietat de Georges C. S., un erudit francès del segle XIX. L’establiment que organitzava la venda va voler mantenir l’anonimat d’aquest col·leccionista i, també, amagar la localització del castell, d’aquí les inicials que apareixen com a nom del castell i cognoms del personatge.

La qüestió és que si et miraves amb atenció aquell relleu de marbre no feia gaire pinta de romà. Bàsicament, perquè incloïa una inscripció amb lletres capitals, fragmentària, que feia tota la pinta de ser medieval. I si llegies el text, llavors tot s’aclaria: [...]FIT CORPUS VICTIMA XPI. Aquestes tres darreres lletres eren l’abreviatura de Christi, amb la qual cosa difícilment un relleu romà fet a Síria en el segle III abans de Crist hauria parlat de Jesús.

La resposta a l’enigma la donava Google Books. Només calia anar-hi, posar entre cometes el text de la inscripció i, patapam, descobries que el relleu de la subhasta era un fragment desaparegut d’una de les portalades de la basílica de Sant Serni de Tolosa de Llenguadoc, un dels edificis emblemàtics del romànic francès, d’aquells que surten a tots els manuals d’art medieval. La portalada d’on procedia el relleu va resultar molt malmesa durant la Revolució Francesa i les escultures que l’embellien es van dispersar. Aquest relleu que ara sortia a subhasta es coneixia per esments antics, ja que diversos erudits i viatgers havien fet acurades descripcions dels relleus que decoraven la portalada.

Els responsables de la casa de subhastes francesa no van saber veure-ho, però hi va haver, com a mínim, dues persones al món que sí que van reconèixer el veritable interès del relleu i que van anar a totes. Una estava al telèfon i l’altra era un sagaç galerista de Barcelona que es va desplaçar físicament a la subhasta. L’esbatussada entre un i altre va fer pujar el preu de l’obra dels irrisoris 3.000 euros inicials als 105.000 (xifra a què cal afegir els impostos i la comissió de la casa de subhastes), que va ser el preu amb què el subhastador va fer el cop de martell. Adjudicat! Tanmateix, l’Estat francès va aparèixer en escena just en aquell mateix moment i fent ús del droit de préemption (‘dret d’adquisició preferent’) va adjudicar-se el relleu romànic al mateix preu que el màxim licitador. Això volia dir que algú més havia fet bé la feina i havia avisat l’administració francesa que, amb tota probabilitat, dipositarà el relleu al Museu dels Agustins de Tolosa de Llenguadoc, on es conserven altres fragments de la mateixa portalada. Final feliç.