Poètica d’un fil

El Fes­ti­val IF va néixer com si fos el com­ple­ment d’una expo­sició ambi­ci­osa sobre l’alte­ri­tat al Cen­tre d’Arts Santa Mònica (Figu­res del des­do­bla­ment, comis­sa­ri­ada per Toni Rum­bau i Anna Valls, 2015). Amb un caràcter bien­nal, el fes­ti­val d’expe­ri­men­tació, en què l’ésser humà passa a ser secun­dari, emer­gia en aquest equi­pa­ment (i s’anava este­nent per altres espais de la ciu­tat i de Cata­lu­nya) els anys senars. En els parells, hi havia una inter­venció de por­tes endins, de demos­tra­ci­ons de tallers d’artis­tes i d’inves­ti­gació que, poste­ri­or­ment, subli­mava en espec­ta­cle en els anys senars. El Mer­cat de les Flors ha reco­llit aquest 2022 la ini­ci­a­tiva des­ti­nant-hi tres caps de set­mana amb una pro­gra­mació expan­siva aquest mes de novem­bre. Van començar el cap de set­mana amb una lúcida Maca­rena Recu­erda Sep­he­red jugant amb les il·lusi­ons òpti­ques amb un mirall i el seu propi cos. Aquest cap de set­mana, serà Xavier Bobés qui pre­sen­tarà un tre­ball íntim amb música en directe (Cor­pus). I es com­ple­tarà amb el con­tem­pla­tiu Gota a gota d’El Canto de la Cabra. L’empenta del Mer­cat de les Flors ha permès que els bio­rit­mes de l’IF facin un salt i que siguin, a par­tir d’ara, els anys parells els de pre­sen­tació d’espec­ta­cle i, els senars, els de tre­balls i tallers en petit comitè. La poètica d’un fil és prima, sub­til i té capa­ci­tat de reor­de­nar-se les vega­des que faci falta per seguir ten­sant les emo­ci­ons i l’atenció dels públics.

El món dels tite­lles i de la mani­pu­lació d’objec­tes ha tin­gut una car­rera, sovint, inter­mi­tent. L’Ins­ti­tut del Tea­tre, per exem­ple en va fer ban­dera amb el Fes­ti­val de Tite­lles i Arts Visu­als a par­tir del 1973. Va ser una impor­tant reno­vació en la manera d’enten­dre els tite­lles, que s’acon­se­guien des­em­pa­lle­gar de l’eti­queta de pro­gra­mació fami­liar i ampli­a­ven el seu regis­tre al món adult. La nova empenta d’Her­man Bonnín a la direcció de l’Ins­ti­tut del Tea­tre (1971) va fer que apa­re­gues­sin artis­tes fent de pro­fes­sors i revo­lu­ci­o­nant l’antic claus­tre: per­so­na­li­tats com Fabrià Puig­ser­ver i Harry Ver­non Tozer van ser reno­va­dors. Avui, el Museu de les Arts Escèniques (que té 650 ele­ments físics dels tite­lles) pre­serva la col·lecció sen­cera de Tozer. El Fes­ti­val de Tite­lles ori­gi­nal es va anar des­di­bui­xant fins a des­a­parèixer el 2003. El 2005, emer­gia un nou pro­jecte que bevia de la mateixa font: Noves Esce­nes Ober­tes (NEO) pre­te­nia actu­a­lit­zar la mirada i incor­po­rar les for­mes tea­trals que que­da­ven als mar­ges dels espec­ta­cles majo­ri­ta­ris. Va durar només una edició i es va tor­nar a plan­te­jar el 2012, lla­vors ja amb alguns còmpli­ces de la Ciu­tat del Tea­tre per donar-li major ressò i trans­cendència, però sense gaire sort.

És cert que els tite­lles no han dei­xat de tenir un públic i que hi ha fes­ti­vals (com el de tite­lles de Lleida, el del Poble Espa­nyol, amb el suport d’UNIMA, o el Guant de Valls, per exem­ple, que man­te­nen els objec­tes com a ele­ment cen­tral de la seva pro­gra­mació. Ara l’IF (amb una estruc­tura molt més àgil) busca con­nec­tar els objec­tes amb les ins­tal·laci­ons, l’expe­ri­men­tació i el movi­ment. I fer-ho des de Bar­ce­lona però eixam­plant la xarxa a altres muni­ci­pis com Saba­dell, Ter­rassa i l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. De fet, és pre­vi­si­ble que l’IF cobri una nova cen­tra­li­tat amb l’apa­rició de Museu Inter­na­ci­o­nal de Tite­lles de Cata­lu­nya, impul­sat per la com­pa­nyia de Teia Moner.

També hi va haver una casa que els va rei­vin­di­car al Tea­tre Malic (1984-2002). Els tres artis­tes de La Fan­farra (Toni Rum­bau, Mari­ona Mas­grau i Eugeni Navarro) impul­sa­ven aque­lla sala. En aquell espai per a sei­xanta per­so­nes s’hi alter­na­ven les fun­ci­ons fami­li­ars amb les de tea­tre per a adults. El 2005, Eugeni Navarro, un dels mem­bres de la com­pa­nyia La Fan­farra va obrir el tea­tre La Pun­tual. En aquest espai es pro­du­ei­xen i repre­sen­ten espec­ta­cles per a la cana­lla i, pun­tu­al­ment (més del que vol­dria l’Eugeni i el seu fill Nèstor, que ara diri­geix la sala), alguns per a adults. El submón dels tite­lles (sovint, anàrquics, i pocs amics de les estruc­tu­res fixes) també es mou en l’uni­vers de l’enti­tat de Pepe Otal, a Bar­ce­lona. I es pro­diga arreu de Cata­lu­nya amb múlti­ples com­pa­nyies que cons­tru­ei­xen tite­lles i giren espec­ta­cles durant dècades, però que els falta la visi­bi­li­tat impres­cin­di­ble per ser reco­ne­gu­des i conèixer tra­jectòries de dècades d’espec­ta­cles com ara les de l’Esta­qui­rot Tea­tre. Aquest grup s’aco­mi­ada ofi­ci­al­ment amb la cele­bració dels seus 50 anys de car­rera (i de car­re­tera). Aviat és dit.

Aquesta V Bien­nal de Tea­tre Visual i de Figu­res, com diu el subtítol del Fes­ti­val IF, també visi­tarà pun­tu­al­ment l’Ins­ti­tut del Tea­tre i el Santa Mònica. La presència a l’Ins­ti­tut del Tea­tre es mate­ri­a­lit­zarà a par­tir d’un taller de la com­pa­nyia El Canto de la Cabra. Els actors tre­ba­lla­ran amb alum­nes de l’Ins­ti­tut a patir de la inves­ti­gació que va trans­for­mar-se en el mun­tatge Tierra pisada. El resul­tat d’aquest taller es farà públic el 18 de novem­bre (20 h) a la sala plató de l’Ins­ti­tut del Tea­tre. Aquesta és la fórmula per garan­tir l’interès dels alum­nes que tre­ba­llen la mani­pu­lació des de les espe­ci­a­li­tats de tea­tre d’objec­tes pel tea­tre físic i el visual. Aquesta tro­bada pretén obrir pers­pec­ti­ves a l’art que tren­quin les tendències més con­ven­ci­o­nals. L’altre curs que es vol dur a terme durant l’IF és el de Karim Dak­roub (del 14 al 18 de novem­bre), amb una for­mació espe­ci­a­lit­zada amb un model psi­co­so­cial basat en els tite­lles al Museu Inter­na­ci­o­nal dels Tite­lles de Cata­lu­nya Teia Moner.

Pel que fa al Santa Mònica, el lloc on va néixer l’IF, ho farà amb dues actu­a­ci­ons pun­tu­als: Ángela Millano pre­senta Hogar (23 de novem­bre, 19 h), que espe­cula amb el fet que Ikea vengués taüts des­mun­tats (jugant a fer veri­tat aque­lla comèdia d’Ins­truc­ci­ons per enter­rar un pare i aque­lla broma de joves en procés d’eman­ci­par-se, d’Ane­boda) i amb Nata­lia Bar­raza: No(w)here (25 de novem­bre, 19 h). Aquest tre­ball (que té funció pre­vista per avui dis­sabte a l’Estruch de Saba­dell) pro­jecta una pro­funda reflexió sobre la trans­mi­gració i la política iden­titària. Ho narra amb un dis­po­si­tiu de pro­jecció, llum, refle­xos i ombres que es cons­tru­eix al davant de l’espec­ta­dor. Toni Rum­bau ha estat l’altre con­vi­dat a la fàbrica de cre­ació de Saba­dell, amb una con­ferència de tite­lles i ombres (El tite­llaire, l’ombra i el doble), dijous pas­sat.

El Mer­cat de les Flors donarà segui­ment a pro­jec­tes amb habi­tu­als de l’IF. És el cas de Cases (xkids), de Xesca Salvà, adreçat a la pro­gra­mació fami­liar (des d’avui i fins al 20 de novem­bre). Salvà va idear Cases (xkids) a l’IF del 2017. Era un joc interac­tiu per repre­sen­tar la inti­mi­tat –la versió infan­til, que ara es pro­grama al Mer­cat de les Flors es va estre­nar al TNT del 2021–. La balla­rina Fede­rica Pore­llo, habi­tual en les core­o­gra­fies de Mal Pelo i que també ha dut a terme tallers de recerca a l’IF en edi­ci­ons ante­ri­ors, estrena Now­hen a la Pina Bausch (19 i 20 de novem­bre, 19 h). Ella es mou còmpli­ce­ment amb una estruc­tura arti­cu­lada de fusta que insi­nua un perímetre trans­for­ma­ble. Els matei­xos dies, el Mer­cat de les Flors inclou la ins­tal·lació Glass doors, de Tadeusz Wierz­bicki. La peça es podrà veure de 16 a 21 h, però serà a les 20 h quan Joan Bai­xas (un altre artista català d’abast mun­dial amb un tea­tre d’art en directe i una paraula des­til·lada, sovint car­re­gada d’iro­nia i denúncia) en farà una breu pre­sen­tació abans que Wierz­bicki mani­puli l’objecte i li extre­gui el màxim de les seves capa­ci­tats visu­als i emo­ci­o­nals. Un objecte és mort fins que no se li des­perta l’ànima.