LA PEDRA ROSETTA
La va trobar un tinent de l’exèrcit de Napoleó, Pierre-François Bouchard el 1799 a la ciutat portuària de Rashid (Rosetta). És un fragment d’un antiga estela egípcia en commemoració de la coronació del faraó Ptomoleu V. A la seva superfície hi ha una inscripció en tres llengües diferents: jeroglífics egipcis, escriptura demòtica i grec antic. La derrota de França a mans angleses va provocar que la pedra arribés al Museu Britànic el 1802, on ha estat exposada des de llavors. Hi ha consens a afirmar que qui primer va traduir el text en demòtic va ser el científic i lingüista Thomas Young, però unànimement es reconeix com a desxifrador dels jeroglífics i pare de l’egiptologia l’historiador francès Jean-François Champollion. Champollion va ser el primer a demostrar que l’egipci antic l’integraven signes fonètics i ideogràfics. Va ser el 1822, ara fa dos-cents anys.
ABU SIMBEL: EL MÓN SALVA EL PASSAT
Ramsès II va ordenar construir els dos temples d’Abu Simbel per commemorar la seva glòria militar i homenatjar la seva esposa Nefertari. Van ser excavats a la roca entre el 1264 i el 1244 aC i es troben molt a prop de la frontera amb Núbia. Abandonats durant segles, no va ser fins al 1813 quan un pastor de la zona va acompanyar el suís J. L. Burckhardt fins a una estructura mig soterrada a la sorra. Quatre anys més tard, l’explorador Giovanni Belzoni, va aconseguir entrar-hi i endur-se tot el que hi va trobar. La segona vida dels temples, però, va arribar a la dècada dels seixanta del segle XX, quan el govern egipci va planejar la construcció de la presa d’Assuan, que va condemnar les construccions a quedar sota l’aigua. Una campanya internacional finançada per la Unesco va fer possible traslladar peça a peça els temples i reconstruir-los 65 metres més amunt, amb una despesa de 40 milions de dòlars i quatre anys de treballs, del 1964 al 1968. Una feina faraònica.
TANIS, L’OBLIDADA
L’arqueòleg francès Pierre Montet va descobrir el 1939 un conjunt de tombes intactes tan o més luxoses i fascinants que la de Tutankamon, però que van quedar injustament oblidades. Ubicada al nord-est del Caire, Tanis va ser capital d’Egipte de les dinasties XXI i XXI i un punt comercial de vital importància. Montet hi havia treballat durant dotze anys en la recerca de la ciutat quan finalment va trobar un complex de tombes reials que incloïa tres càmeres intactes i nombrosos tresors funeraris dels faraons Psusennes I, Amenemope, Osorkon III, el príncep Hornakht i les restes de Takelot II i Osorkon I. Per a desgràcia de l’arqueòleg francès, poc després de la seva troballa va esclatar la Segona Guerra Mundial, que va eclipsar el descobriment i va deixar en un segon pla les peces exposades al Museu del Caire.
MÒMIES REIALS DE DEIR-EL-BAHARI
La troballa el 1881 de nombroses mòmies de faraons de les dinasties XVIII, XIX i XX amuntegades en un mateix espai a la zona de Deir-el-Bahari, a Luxor, supera les millors històries de ficció. Durant anys, al mercat negre d’antiguitats havien aparegut peces de gran valor. El director del Servei d’Antiguitats d’Egipte, Gaston Masperó, i el seu ajudant Emili Brugsch van entendre que provenien d’un jaciment no controlat i després d’una intensa negociació van arribar a un acord amb la família de lladres de tombes Abd el-Rassul, que havien fet del pillatge el seu modus vivendi. Els saquejadors havien localitzat a la muntanya tebana un amagatall on els sacerdots egipcis de la dinastia XXI hi havien traslladat els cossos de reis tan famosos com Amenhotep I, Tutmosis I, Tutmosis III, Seti I o Ramsès II per salvar-los del robatori i l’ultratge que ja havien patit al seu temps.