ORÀ, PARADÍS CRIMINAL

Novel·la negra i espai urbà han for­mat des de fa un gra­pat d’anys un interes­sant binomi de relació i de soci­a­lit­zació. Para­dig­mes d’aquesta mena, en tenim a dojo. Des de Mar­se­lla amb Jean-Claude Izzo fins a Istan­bul amb Petros Màrka­ris, Vigàta amb Andrea Cami­lleri, Alger amb Yas­mina Kha­dra i Bar­ce­lona amb Jaume Fus­ter i Manuel Vázquez Mon­talbán.

A bona part d’aques­tes geo­gra­fies, ads­cri­tes a la franja medi­terrània, s’hi suma ara també la ciu­tat d’Orà, loca­li­tat situ­ada al nord-oest d’Algèria, que com­pleix amb tots els requi­sits d’aquesta mena d’espais: urbs portuària, enci­sa­dora i idíl·lica, però també com­plexa i con­flic­tiva, plena d’ocu­pants i d’ocu­pats, d’emi­grants i immi­grants, amb un pas­sat polític i cul­tu­ral de gran trans­cendència.

Sota el títol El dia­ble es va atu­rar a Orà, l’escrip­tor prolífic per­pi­nyanès Joan-Daniel Bez­so­noff ens ofe­reix una interes­sant novel·la de gènere, ambi­en­tada a mit­jan de la dècada dels cin­quanta, quan encara era “la cin­quena ciu­tat de França”. I ho fa sota la com­plexa situ­ació política i social que ja vivia aquest país sent colònia fran­cesa. Només cal lle­gir algu­nes de les pro­blemàtiques que s’hi denun­cien: pro­ces­sos de des­co­lo­nit­zació, qüesti­ons iden­titàries, desem­bar­ca­ments nord-ame­ri­cans, records de la guerra, con­flic­tes amb ban­des de ter­ro­ris­tes, bata­lles san­gui­no­len­tes, res­sen­ti­ments a causa d’injus­tes legis­la­ci­ons, ins­ti­tu­ci­ons podri­des...

Tot ple­gat es com­ple­menta amb una trama d’uns assas­si­nats en sèrie, noies joves que apa­rei­xen sal­vat­ge­ment muti­la­des com si es tractés de Jack l’Esbu­de­lla­dor. A més, el pre­sumpte assassí va dei­xant unes maca­bres notes a la poli­cia. Per tal de resol­dre el cas, tenim una pare­lla inves­ti­ga­dors ben excèntrics. D’una banda, el comis­sari gola­fre Roger Fer­ran­dis, d’ori­gen valencià, casat, atrac­tiu, seduc­tor i fal­di­ller, que ronda la cin­quan­tena, amb una dona tipa de les seves infi­de­li­tats que fins i tot fa tron­to­llar el cas per culpa seva. Un comis­sari can­sat “d’inves­ti­gar, arres­tar els cul­pa­bles, viure enmig de vio­la­ci­ons, dones mal­trac­ta­des, mai­nat­ges mar­ti­rit­zats, assas­sins sàdics”. De l’altra, l’ins­pec­tor jueu Mau­rice Ben­sous­san, un home fet a l’antiga, col·lec­ci­o­nista apas­si­o­nat, atret per la lite­ra­tura eròtica, els novel·lis­tes del segle XIX i les guies de viat­ges. Mal­grat l’ajut de con­fi­dents i col·labo­ra­dors, la inves­ti­gació s’enfanga i es torna cada cop més com­plexa fins al punt que hau­ran d’arri­bar reforços de París.

Entre l’aven­tura i la quo­ti­di­a­ni­tat, els dos per­so­nat­ges ens ofe­rei­xen al llarg de les inda­ga­ci­ons del cas tota una radi­o­gra­fia social sobre car­rers, bule­vards, pla­ces, res­tau­rants, vis­tes panoràmiques i edi­fi­cis sin­gu­lars emblemàtics de la ciu­tat d’Orà com si es tractés d’una guia de viat­ges. Som, per tant, al davant d’una hàbil uti­lit­zació de l’espai com a punt d’infor­mació sobre ele­ments i detalls que es cor­res­po­nen amb el con­text. Es tracta, en certa mesura, de fer que les pàgines de la ficció literària trans­pi­rin allò que es podia viure en el con­text social del moment. I no només aquest seguit de referències a deter­mi­nats espais ens situen en l’espec­tre social, sinó també les contínues cites meta­tex­tu­als que s’hi donen, des d’una autèntica fal·lera per la lite­ra­tura i el cinema perquè “poques ciu­tats de França podrien com­pe­tir amb Orà quant a la vari­e­tat i la qua­li­tat dels espec­ta­cles”, fins a men­ci­ons a cançons, lli­bre­ries, dia­ris i revis­tes, i sobre­tot la nòmina d’escrip­tors que tran­si­ten per aquesta història: d’Albert Camus –per raons òbvies– a Jean-Paul Sar­tre, Jean Giono, Gus­tave Flau­bert, Ale­xan­dre Dumas, Honoré de Bal­zac i tants d’altres. Una història cri­mi­nal far­cida d’humor, gas­tro­no­mia, pai­sat­ges, pai­sa­nat­ges i crims. Bez­so­noff m’ha dei­xat amb ganes de més. Bon senyal.